PEDRERA DE SANTA PONÇA (ALAIOR) 1-12-2024

CALA BLANCA - BADIA DE FORNELLS (ES MERCADAL) 24-11-2024

Amb un poc d'imaginació, sembla un elefant assegut i el seu cuidador

LLOC DE SES PENYES (ALAIOR) 27-10-2024

FAUNA DE MENORCA: ARANYA LICOSID - (Hogna radiata)

Nom científic:  Hogna radiata.

Família: Lycosidae.

Hogna radiata, que és la més abundant dels licosids grossos a Menorca, sol viure al camp amagat sota pedres i a l'estiu és molt abundant.

Hi ha una espècie molt semblant, i que amb fotografies es bo de fer confondre-la, que es la Lycosa munieri.  aquesta fa caus al terra on queda a resguard i diria que és menys abundant.

Tot i el seu aspecte, no son perilloses si no se les molesta. Fugen de les persones, cacen i mengen artròpodes.

Moltes espècies d'artròpodes no tenen noms populars emprats de forma habitual,  als licosids  les anomenen "arañas lobo" en castellà i altres idiomes (wolf spider), i a les més grans també "taràntules".

De totes formes taràntules s'empra per denominar altres aranyes de grups molt diferents però de colors terrosos, marronoses o grises, que viuen al terra i també fan caus (forats) al terra com les Nemesies o les Iberesies. Taràntula no és un nom que designi en exclusiva els licosid.

(Vull agrair a Bosco Febrer la seva informació sobre aquest tipus d’aranya)

PLANTES DE MENORCA: Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas

Thymus richardii Pers. subsp. ebusitanus (Font Quer) Jalas 

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Thymus

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Plantes legalment protegides: Catàleg Balear.

Categoria UICN:  VU Vulnerable

Època de floració: juny - juliol

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Escletxes de roques i penya-segats. Petits talussos ombrívols.

Roquissar propers a la mar.

Característiques: Petita mata amb les fulles lanceolades i planes molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits. Es diferència de la resta de farigoles per tenir les branques postrades i les fulles planes i més amples. Les flors són rosades i disposades en inflorescències terminals. El seu hàbitat, als penya-segats litorals, i localització a l'illa d'Eivissa facilita molt la seva identificació.

ILLOTS DE SA CUDIA (MAÓ) 5-05-2024

Fotos tirades des de dalt d'un dels illots (fons illa d'en Colom)

Roques de s'illot

Es Grau

Punta de Sa Galera

FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - (Argiope lobata)

Les aranyes no són insectes són aràcnids. Els aràcnids són majoritàriament terrestres, tenen 8 potes i no tenen antenes, a diferència dels insectes que tenen 6 potes i un parell d'antenes. Inclou animals tan coneguts com les aranyes, els escorpins i les paparres, entre altres. 

Les  nostres  Argiope  tenen  una  distribució  mediterrània.  A  Balears,  sembla  que les tres espècies viuen a totes les illes, si bé la bibliografia cita  A.  bruennichi  de  Mallorca  i  Menorca,  A.  trifasciata de Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, i A. lobata de Mallorca, Menorca i Formentera.  El  seu  hàbitat  està  format per  vegetació   baixa,   tant seca  com  verda,  a  garrigues, jardins i boscos oberts preferentment  assolellats. Aquestes aranyes no es desplacen  per  terra,  sempre confien en la seva teranyina, que  no  abandonen,  i  com  a molt  corren  entre  la  vegetació. Mai  ataquen  l’ésser  humà, ni  cap  altre  gran  mamífer o aucell. La seva picadura és en  tot  cas  molt  accidental i així i tot no cal témer-la, ja  que  produeix  els  efectes semblants al de dues picades d’abella sobre la pell humana, sense més efectes.

Font: “Es Busqueret” Revista de divulgació ornitològica nº 36 (Xavier Canyelles)

Nom científic: Argiope lobata.

Família: Aranèids.

Descripció: Es caracteritza per tenir un abdomen molt gran de forma oval amb lòbuls als costats. El dors està recoberts de pèls platejats i el ventre és marronós i groguenc.

Té 8 ulls i 8 potes llargues. La femella és molt més gran que el mascle.

Alimentació:  S'alimenta d'insectes com llagostos i papallones que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els mata; després deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el líquid resultant.

Reproducció: La femella pon uns quants ous dins una xarxa que embolica diverses vegades fins a fer una mena de capoll en forma de bala que penja a les plantes. Pot fer 2-3 postes cada estiu. Les cries neixen abans de l'hivern i es queden protegides a l'interior del capoll fins a la primavera. Llavors el foraden i surten; als pocs dies fan la primera muda i es dispersen.

Hàbitat: Viu en llocs secs i àrids, entre matolls poc espessos.

Costums: Fa teranyines orbiculars força resistents de fins a 1 m de llargada, lleugerament inclinades. Acostuma a estar quieta sota la teranyina en posició transversal i amb les potes agrupades de 2 en 2, passant desapercebuda ja que els seus colors es confonen amb el terra.

PLANTES DE MENORCA: CARXOFERA (Cynara scolymus L.) -FLOR-

Cynara scolymus L.

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Cynara

Nom comú català: Carxofera.

Nom comú castellà: Alcachofera.

Usos i propietats: Afrodisíaca. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitat: Cultivada i rarament subspontània.

Característiques: La carxofera és una planta que té unes grans fulles basals, molt dividides de color grisenc, forma uns capítols molt grans, les carxofes, que es mengen quan són immadures. Cynara cardunculus es diferència perquè les fulles estan molt més dividides i a més té espines tant a les fulles com al capítol. 

MACAR D'ES MURTAR (MAÓ) 26-05-2024