MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

divendres, 26 de juny del 2020

PLANTES DE MENORCA: ESCABIOSA - VIUDA - VIUDA BORDA (Scabiosa atropurpurea L.)







Scabiosa atropurpurea L.
Família: DIPSACACEAE
Gènere: Scabiosa
Sinònims: Scabiosa maritima L.
Nom comú català: Escabiosa. Viuda. Viuda borda. Cardetes
Nom comú castellà: Escabiosa. Viuda.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: FebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDes
Formes vitals: Camèfit. Hemicriptòfit. Teròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats.
Prats secs. Marges de camins.
Característiques: Herba molt ramificada des de la base, on pot estar lleugerament lignificada. Les fulles estan molt dividides amb lòbuls irregulars, i el segment terminal més gran que els altres. Les flors són de color violaci, estan reunides en capítols on les flors perifèriques tenen els pètals més grans. Floreix pràcticament durant tot l'any i viu a vores de camins, herbassars i lloc alterats. 

dissabte, 20 de juny del 2020

PLANTES DE MENORCA: Phalaris minor Retz.



Phalaris minor Retz.
Família: GRAMINEAE (POACEAE)
Gènere: Phalaris
Distribució per províncies: Alacant. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Abril Maig Juny
Formes vitals: Teròfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats.
Erms molt pasturats. Llocs ruderalitzats.
Característiques: Dintre del gènere Phalaris aquesta és una de les espècies més petites. La inflorescència, com a les altres espècies del gènere, és compacta i es troba a la part de dalt de tiges erectes. Un caràcter que permet reconèixer a aquesta espècie és que la beina de la fulla superior està inflada i a prop de la inflorescència. Phalaris canariensis és semblant, la diferenciarem per caràcters florals ( Ph. minor té una carena dentada i Ph. canariensis no). Floreix a la primavera.

diumenge, 14 de juny del 2020

OASTRE - RABELL - ULLASTRE (Olea europaea L.) MENORCA














Olea europaea L.
Família: OLEACEAE
Gènere: Olea
Nom comú català: Oastre. Rabell. Ullastre.
Nom comú castellà: Acebuche.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.
Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional
Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris. Mobiliari, construcció i eines. Medicinal. Perfumeria. Usos simbòlics.
Categoria UICN:  LCRisc mínim
Època de floració: Abril Maig Juny
Formes vitals: Macrofaneròfit.
Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Escletxes de roques i penya-segats. Plantes de jardí. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Freqüent a bandes càlides i seques.
Característiques: L'ullastre (var. sylvestris) és la planta silvestre de l'olivera (var. europaea). Té fulles d'un verd grisenc per l'anvers, i quasi blanques pel revers, agrupades per parelles a sobre les tiges. Aquestes fulles poden ser molt petites i arrodonides en els rebrots bassals, o lanceolades i fins a 8 cm de llargada a les branques superiors. Les oliveres tenen les fulles més grans i allargades que els ullastres, però la diferència fonamental entre les dues és el fruit (l'oliva). Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.
Observacions: L´olivera ha estat molt relacionada amb els jocs atlètics, ja que els guanyadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques d´olivera silvestre, equivalent a la medalla d´or actual.
Origen: Regió mediterrània