PUNTA DE LLEVANT DE CALA MORELL (CIUTADELLA)

PLANTES DE MENORCA: AJOCAGRIPAUS (Limoniastrum monopetalum (L.) Boiss.)

Limoniastrum monopetalum (L.) Boiss.

Família : PLUMBAGINACEAE

Gènere : Limoniastrum

Nom comú català : Ajocagripaus.

Nom comú castellà : Salado. Verdolaga seca.

Distribució per províncies : Alacant. Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Cultivada com ornamental. Naturalitzada a sòls salins i llocs pedregosos del litoral.

Característiques : Arbust que pot arribar a un metre d'alçada, ramificat i compacte, té fulles allargades i arrodonides a l'àpex, les flors són roses i s'acumulen en una densa inflorescència a la part de dalt de les tiges. A les Balears és una planta dels jardins i cultivada també a les autopistes, però a algunes zones litorals s'ha naturalitzat; viu però com autòctona a la costa mediterrània de la Península Ibèrica. Floreix a l'estiu.

Estatus : Introduïda.

PLANTES DE MENORCA: LLANTÉN MENOR (Plantago lanceolata L.)

Plantago lanceolata L.

Família : PLANTAGINACEAE

Gènere : Plantago

Nom comú català : Cinc-venes. Herba de cinc costures. Herba de cinc nirvis. Plantatge de fulla estreta. Plantatge lanceolat.

Nom comú castellà : Llantén menor.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Prats, pastures seques, comunitats nitròfiles.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Té les fulles lanceolades amb els nervis ben marcats pel seu revers, les fulles normalment tenen molt pocs pèls. L'espiga té una forma allargada (a menys que sigui immadura i llavors té forma ovalada) i no te pèls a diferencia del que passa a Plantago lagopus. Floreix durant la primavera.

PLATJA DE TAMARELLS - ILLA D'EN COLOM (MAÓ) 30-09-2018

 PLATJA DE TAMARELLS DES DE PLATGES LA SOLITÀRIA

L’illa d’en Colom és l’illot més gran dels que rodegen l’illa de Menorca. Té una superfície de 59 hectàrees i la seva  intricada línia de costa completa un recorregut de gairebé 12  km. La costa nord-est (la que dóna a mar oberta) és rocosa  i  escarpada, però,  en  canvi,  la  costa  que  s’encara  a  l’illa  gran,  Menorca,  alberga  dues  platges  ben resguardades: la platja de Tamarells (la situada més al sud i, per tant, més propera a la població des Grau) i l’arenal d’en Moro (situada a l’extrem nord-oest de l’illot).

OBSAM 

PLANTES DE MENORCA: Spergularia media (L.) K. Presl

Spergularia media (L.) K. Presl

Família : CARYOPHYLLACEAE

Gènere : Spergularia

Nom comú castellà : Cominillos.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Cosmopolita i subcosmopolita

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Camèfit.

Hàbitat : Costa rocosa, maresmes i zones salines del interior.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Petita planta llenyosa postrado-ascendent, generalment sense pèls, d’aspecte poc atractiu i tiges de fins 65 cm. Destaca sobre les altres Spergularia per la seva major mida, però al igual que la resta, les fulles són allargades, oposades, estretes, mucronades i un poc carnoses. Les inflorescències estan formades per flors blanques, pedunculades i amb els pètals més llargs que els sèpals. Les estípules són àmpliament triangulars. La càpsula ultrapassa els sèpals quan està madura, i les llavors són de color marró obscur, amb ales o no i finament tuberculades o llises.

Observacions : És necessari una clau de classificació per poder identificar correctament totes les espècies d’Espergulàries.

Estatus : Autòctona.

CALA EN VIDRIER - ES GRAU (MAÓ) 2018

PLANTES DE NENORCA: SALSONA (Inula crithmoides L.)

Inula crithmoides L.

Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere : Inula

Nom comú català : Salsona.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional

Època de floració : Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Camèfit.

Hàbitat : Indrets litorals amb sòls salins.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Arbust propi dels salobrars i costes rocoses, es caracteritza per tenir fulles carnoses, de contorn linear, sovint amb l'àpex amb dues o tres dents. Forma capítols grocs durant l'estiu i la tardor, llavors quan està en flor és inconfusible. Sense estar en flor també és fàcil d'identificar per la forma de les fulles, no hi ha cap altre arbust semblant a les zones humides.

"ORIANA" A CIUTADELLA (23-09-2018)

 TRASLLADANT PASSATGERS AL PORT INTERIOR DE CIUTADELLA

PLANTES DE MENORCA: Bryophyllum daigremontianum (Ham. et Perr.) Bgr.

Bryophyllum daigremontianum (Ham. et Perr.) Bgr.

Família : CRASSULACEAE

Gènere : Bryophyllum

Sinònims : Kalanchöe daigremontiana Ham. et Perr.

Distribució per províncies : Illes Balears. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Àfrica

Formes vitals : Camèfit.

Hàbitat : Molt cultivada a jardins, però es pot trobar naturalitzada a vores de camins, i a ambients costaners.

Característiques : Planta crassulescent, perenne i erecta de fins 100 cm d’alçada. Les fulles són carnoses, lanceolades, oposades, de color verd pel revers i tacades de marró per l’anvers, amb petites i agudes dents que alternen amb propàguls molt característics. La inflorescència és una panícula oberta amb alguns grups densos i pedunculats de flors penjant de color gris violaci.

Observacions : Espècie originària de Madagascar, molt utilitzada com ornamental, es naturalitza fàcilment gràcies a la gran quantitat de propàguls que es formen a sobre de les fulles.

Estatus : Introduïda.

SA PUNTA MALA (FORNELLS)

PLANTES DE MENORCA: ESPINADELLA (Stachys ocymastrum (L.) Briq.

Stachys ocymastrum (L.) Briq.

Família : LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere : Stachys

Nom comú català : Espinadella.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental

Època de floració : Abril. Maig. Juny.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Camps cultivats i vores de camins.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba de cicle anual, té les fulles oposades i les de la base amb pecíols. Tota la planta és pilosa i té un tacte una mica sedós. A la part de dalt de les branques forma una inflorescència on les flors s'agrupen a espais regulars (verticilastres) sense peduncle que les sostingui. Les flors permeten diferenciar aquesta espècie sense dubtes: tenen dos llavis, el superior és de color blanc i bífid, l'inferior és de color groc. Viu als marges dels camins i de les garrigues. Floreix al final de la primavera.

FAUNA DE MENORCA: LIBÈL·LULA (Crocothemis erythraea)

Amb el nom de libèl·lules es coneixen diverses espècies que pertanyen a famílies diferents.

Nom científic: Crocothemis erythraea, Aeshna cyanea, ...

Família: Libel·lúlids, ...

Descripció: Fa entre 6 i 12 cm; té 2 parells d'ales transparents, 2 antenes curtes i ulls compostos a la part superior del cap.

Alimentació: La nimfa menja petits animals aquàtics i l'adult captura altres insectes en ple vol.

Reproducció: La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; en les darreres fases de la metamorfosi les larves s'anomenen nimfes. Finalment la nimfa surt de l'aigua pujant per la tija d'una planta i trenca la pell per sortir com a adult.

Hàbitat: La nimfa viu dins l'aigua de basses i rierols. L'adult viu a la vora d'aquests indrets.

Costums: Els adults es mouen contínuament sobre la superfície de l'aigua, cercant preses per caçar i agafant velocitats d'uns 50 km/h.

Altres informacions: Quan es paren damunt d'una planta mantenen les ales obertes i horitzontals; això les diferencia dels espiadimonis (pleguen les ales i les mantenen verticals).

Els adults viuen només unes setmanes, el temps suficient per reproduir-se.

Animals del nostre entorn ( Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya)

Alguns exemples de libèl·lules són: la libèl·lula blava (Anax imperator), l’espiadimonis (Aeschna juncea), la libèl·lula blava petita (Orthetrum cancellatum), la libèl·lula vermella (Crocothemis erytraea) o la més rara libèl·lula negra (Selysiosthemis nigra).

PLANTES DE MENORCA: Silene secundiflora Otth

Silene secundiflora Otth

Família : CARYOPHYLLACEAE

Gènere : Silene

Distribució per províncies : Alacant. Castelló. Illes Balears.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental

Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Prats terofítics, principals a les zones litorals.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta Silene es fa pel litoral rocós, la reconeixerem perquè el calze està creuat de dalt a baix per unes línies fosques molt evidents, i els pètals són bilobats i de color rosa viu. Després de la floració, el calze s'infla, però només la part superior, la base queda estreta. Les fulles són oposades i finament pubescents.