CALA SANT ESTEVE (ES CASTELL) 15-06-2022

ROQUES DE MENORCA: ES LLOSAR (CIUTADELLA) 1-01-2022

PLANTES DE MENORCA: VEÇA MENORQUINA (Vicia bifoliolata J. J. Rodr) ???

Vicia bifoliolata J. J. Rodr.

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Vicia

Nom comú català: Veça.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Plantes legalment protegides: Conveni Berna. Catàleg Nacional. Directiva Hàbitats.

Categoria UICN:   ENEn perill

Època de floració: Abril i Maig

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Costa rocosa. Ullastrars i altres garrigues escleròfiles, sabinars.

Es troba entre les mates i estepes de costers marítims de sòl silícic i aprop de la mar.

Característiques: Endemisme de l'illa de Menorca, molt rar i considerat com amenaçat d'extinció. Viu a les garrigues del litoral del nord-est de l'illa. Es tracta d'una herba enfiladissa molt diminuta, de tiges filiformes. Es caracteritza perquè les fulles només tenen dos folíols (d'aquí el seu nom) quasi lineals, d'un mil·límetre d'amplada i tres centímetres de llarg. Les flors són petites, de menys d'un centímetre de llarg, violàcies, i es troben sobre un llarg peduncle. Pot passar fàcilment desapercebuda per les seves petites dimensions i perquè conviu amb moltes altres espècies de lleguminoses enfiladisses. Floreix al maig. 

OCELLS DE MENORCA: OUS I POLLETS DE GAVINA (ES MERCADAL)

Per casualitat, caminant per la costa, em vaig trobar a terra, amb alguns nius de gavina amb ous i (plàstics inclosos). Després em vaig topar amb els pollets. No hi havia cap gavina a prop.

Les gavines solen tornar al mateix lloc de nidificació any rere any. ... Els ous solen estar molt camuflats per barrejar-se amb còdols o sorra, i d'1 a 3 ous són típics per a la majoria de cries de gavines. En general, les gavines nidificaran i posaran ous a terra amb altres gavines, sobretot de la mateixa espècie.

Els nius de gavina solen ser estores de matèria herbàcia amb una copa niu central. Els nius solen fer-se a terra, però algunes espècies fan nius als penya-segats,

Els principals depredadors de les gavines són grans ocells rapinyaires, com les àguiles. Les gavines viuen en colònies formades per poques parelles d'ocells o un parell de milers d'ocells. Les gavines utilitzen un ampli repertori de sons i llenguatge corporal per a la comunicació.

Zona de moltes roques i Rapa mosquera - Orella de porc. 

https://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/search/label/OCELLS%20DE%20MENORCA%3A%20AUS%20MARINES%20-%20%20Gavina%20camagroga%20%28Larus%20michahellis%29

ORGANISMES MARINS DE MENORCA: Padina pavonica (L.) Thivy (Alga bruna)

LES ALGUES

Les algues són organismes que a diferència de les plantes no presenten teixits diferenciats.

Tenen estructura de tal·lus i realitzen la fotosíntesi per a créixer. Es classifiquen segons els pigments que contenen. Distingim:

Les algues verdes es caracteritzen per la presència de clorofil·la en la mateixa proporció que les plantes, és per això que adquireixen aquest color verdós.

Les algues brunes presenten una coloració bruna degut al pigment xantofil·la. Destaquem la Padina pavonica i Dictyota dichotoma.

Les algues vermelles tenen color rogenc degut als pigments anomenats ficoeritrina i ficocianina. 

Padina pavonica (L.) Thivy

FAMÍLIA DICTYOTACEAE

Cl. Pheophyceae, O. Dictyotales

Sinònims: Padina pavonica (L.) Gaillon

Màxim desenvolupament: juliol-setembre.

Reproducció: esporòfit i gametòfit del mateix aspecte, amb els òrgans reproductors agrupats en sèrums.

Hàbitat: infralitoral superior. Zones ben il·luminades de baixa hidrodinàmica. Epilític. Viu a substrats rocosos ben il·luminats i protegits de l’onatge. La seva presència està relacionada amb un bon estat del medi.

Distribució: Atlàntic, Mediterrani, Mar Negre.

Presència: molt freqüent.

Característiques diagnòstiques: Algues de tija laminar, més o menys enrevessades, en forma d'embut. Color marró, amb franges blanques paral·leles, produïdes per dipòsits de carbonat càlcic.

És una alga que a la base té forma de con invertit mentre que a la part superior sembla un ventall replegat. 

BARRANC DE LA VALL O DE SON BOTER (ES MIGJORN GRAN) 27-06-2022

FAUNA DE MENORCA: LIBÈL·LULA (Orthetrum coerulescens) - Libèl•lula blava / Tallanassos celest

Orthetrum coerulescens

Acusat dimorfisme sexual. Els mascles tenen l’abdomen de color blau cendrós. Els ulls presenten diferents tonalitats blavoses. El sintòrax és fosc, amb dues bandes clares paral·leles sobre la part anterior que desapareixen amb l’edat. Alguns exemplars arriben a tenir també el tòrax blau. Les femelles son de color groc o crema, amb una sola línia longitudinal fosca en el centre.

No presenta color negre a l’abdomen. Pterostigma ataronjat o groc amb el marge extern negre. 

PLANTES DE MENORCA: BOVA – BOGA DE FULLA ESTRETA (Typha domingensis Pers.) ESTIU

Typha domingensis Pers. 

Família: TYPHACEAE

Gènere: Typha

Sinònims: Typha angustifolia L. subsp. australis (Schumach. & Thonn.) Graebn.

Nom comú català: Balca de fulla estreta. Boga de fulla estreta. Bova.

Nom comú castellà: Enea. Espadaña.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Maig,  Juny,  Juliol ,  Agost

Formes vitals: Hidròfit.

Hàbitats: Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies).

Estanys i torrents.

Característiques: Herba aquàtica perenne, rizomatosa i molt robusta. Les fulles són molt llargues i lineals, les inflorescències són cilíndriques, molt densament disposades i separades les flors masculines i femenines, estan sostingudes per una llarga tija central. Es diferència de T. latifòlia per l'amplada de les fulles i perquè aquesta darrera té les inflorescències femenines i masculines pràcticament contigües mentre que a T. angustifòlia estan separades per un espai nu de fins 12 cm. 

https://imatgesdemenorca-magda.blogspot.com/2022/02/plantes-de-menorca-bova-boga-de-fulla.html