LA MOLA DE FORNELLS - BADIA DE FORNELLS (ES MERCADAL) 14-05-2023

La Mola de Fornells tanca la badia de Fornells per la seva part Est

     L'Illa de Ses Sargantanes i la Muntanya del Toro

      Torre de Fornells i Escull de Tirant

Escull de Tirant, Far-Llum de recalada Cap de Sa Paret i Far de Cavalleria 

Torre de Fornells 

Penya-segats de dalt La Mola

      

La bateria de costa de l’Atalaia de la Mola de Fornells, fa referència a una antiga bateria de costa, construïda en la guerra civil i actualment en ruïnes. Servia de protecció militar a la contigua badia de Fornells, lloc d’interès per a la seva utilitat com badia de resguard en cas de mal temps pels vaixells que navegaven per la costa Nord de Menorca.

Està situada a l’extrem Nord de la Mola de Fornells, en un lloc elevat que rep el nom de l’Atalaia de Fornells situada dalt d’un penya-segat de 123 metres d’altura sobre el mar Mediterrani.

           

Vull agrair a la/les persona/es que han fet possible els tràmits del permís per poder fer aquesta visita

PLANTES DE MENORCA: Euphorbia biumbellata Poiret

Euphorbia biumbellata Poiret

Família: EUPHORBIACEAE

Gènere: Euphorbia

Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Abril, Maig i Juny

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Sembrats i zones incultes, marges de garrigues. Voreres de camins.

Característiques: Aquesta lletrera es caracteritza perquè les inflorescències semblen agrupades en dos o tres umbel·les superposades i ben definides a la part de dalt de la tija. Aquesta estructura no es dona d'una forma tan evident a cap altre Euphorbia. Es tracta d'una espècie perenne amb fulles estretament lanceolades. Viu a les clarianes de les garrigues i camps abandonats. Floreix a l'abril i maig. 

PLANTES DE MENORCA: CAP-DE-MORT - GOSSETS (Misopates orontium (L.) Rafin.)

 

Misopates orontium (L.) Rafin.

Família: SCROPHULARIACEAE

Gènere: Misopates

Sinònims: Antirrhinum orontium L.

Nom comú català: Cap-de-mort. Gossets.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Prats secs i conreus de secà

Característiques: Petita herba erecta, molt poc ramificada, forma una espigueta de flors rosades a la part superior. Les fulles són oposades i la tija de secció quadrangular. És la "boca de dragó" silvestre, molt més petita que Anthirrhinum majus cultivada als jardins. 

GRÈVOL O BOIX GRÈVOL - ARBRE DE MAL FRUIT - ARBRE DE VISC - COSCOLL DE VESC (Ilex aquifolium L.)

Ilex aquifolium L.

Família: AQUIFOLIACEAE

Gènere: Ilex

Nom comú català: Arbre de mal fruit. Arbre de visc. Coscoll de vesc. Grèvol.

Nom comú castellà: Acebo.

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Usos i propietats: Mobiliari, construcció i eines. Medicinal.

Plantes legalment protegides: Catàleg Balear.

Categoria UICN: EN perill

Època de floració: Maig, Juny i Juliol

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Escletxes de roques i penya-segats.  Encletxes fresques de les roques orientades al nord dels cims més alts de la Serra de Tramuntana.

Característiques: Aquest arbust viu només a zones ombrívoles de la part alta de la muntanya mallorquina. Aquesta espècie és més pròpia de clima una mica més humit i fred que el nostre. Es coneix perquè té unes fulles escleròfiles, una mica més grans que les de l'alzina, i sovint amb petites espines en el marge. Als boscos continentals les fulles d'aquesta espècie estan profundament ondulades, a Mallorca aquest caràcter no s'aprecia i a més és molt poc espinosa, per aquest motiu altre temps va ser considerada com una espècie endèmica ( Ilex balearica ). Les flors són blanques i petites, però és molt més característic el fruit, que és una baia vermella, que a molt de països s'utilitza per adornar les cases per Nadal. Floreix al final de la primavera.

OBSERVACIÓ.- Vull fer constar que aquestes fotos són fetes a casa meva. No n’he vist per Menorca. Fa uns vint anys, uns amics de la zona del Montseny em van donar un esqueix petit d’un pam. Allà també està molt protegit. Ha anat creixent poc a poc perquè no està en el seu hàbit, però ara ja fa un metre i mig d’altura, amb diverses ramificacions. És una planta dioica, és a dir, hi ha exemplars mascle i exemplars femella. Deu ser mascle perquè el fruit que és una drupa o baia de color vermell, mai ha sortit. Des de molt antic ha estat considerat com un arbre de bona sort i s'ha plantat per protegir les cases. Actualment és una espècie protegida; ha estat molt malmès perquè s'ha fet servir com a ornament de les festes nadalenques.

COSTA DES DE S'ALGAR (SANT LLUÍS) FINS A CALA SANT ESTEVE (ES CASTELL) 5 i 12-03-2023

Cala Rafalet

S'Algar i s'Illa de l'Aire

Penya-Segats Es Sòtil (zona d'escalada)

Punta de Sa Cigonya

Sa Cigonya i Caseta de Vorera de Binissaïda de Sa Creueta

Na Girada i Torre d'En Penjat

La Mola i Punta de s'Esperó

Illots de Sa Cigonya i al fons Far de s'Illa de l'Aire

Na Girada i Torre d'En Penjat

Na Girada o Sa Roca Dreta

Caseta de vorera derruïda de Binissaïda

Entrada Cala Sant Esteve

Torre d'En Penjat (General Stuart - 1798)

Roques de Cala Sant Esteve

Cala Sant Esteve