FAR DE L'ILLA DE L'AIRE (SANT LLUÍS)

Està situat en el municipi de Sant Lluís, davant sa Punta Prima.
Està a 52 metres damunt el nivell de la mar i la torre té una altura de 36 metres. La llum del far se veu a 30 milles. Se creua amb la referència lluminària del far d'Artrutx.
Se va inaugurar dia 15 d'agost de 1860 i el va construir l'enginyer Emili Pou, nom que figura a l'escut de l'entrada. Se va construir per a il·luminar gran part de la costa sud de l'illa.
La casa Sautter de París va fabricar la primera òptica, que arribava fins a 20 milles. El 1911 s'hi va instal·lar una llum amb sistema Chance 55 de petroli. El 1964 se va substituir l'òptica original i el 1973 se va automatizar.
Forma part d'una agrupació de senyals marítimes on intervenen 15 balises en el port de Maó, una a la Punta de s'Esperó i dues en el port de Fornells.

BASÍLICA PALEOCRISTIANA DE SON BOU (ALAIOR)

La basílica paleocristiana de Son Bou és un dels edificis religiosos més antics de l'illa. El seu origen podria provenir de les influències estrangeres vingudes d'Àfrica i d'Orient. Cronològicament, es situa als segles V - VI dC, essent un dels monuments de major grandària i de major qualitat estructural d'entre les esglésies que es conserven d'aquesta època. Es tracta d'una basílica de planta rectangular, orientada d'est a oest. La basílica alberga una capçalera tripartita, tres naus separades per pilars i un pòrtic. La seva pica baptismal, formada per un monòlit cilíndric a l'exterior i en forma de creu a l'interior, està situada al compartiment esquerra de la capçalera.
Sorprèn un petit vestíbul que precedeix al nàrtex, que tenia la funció de donar solemnitat a l'entrada.
Aquest monument de gran valor històric té unes dimensions de 21 x 11 metres, i el seu vestíbul medeix 11 x 2,75 metres.
A l'exterior de la basílica podem contemplar una autèntica necròpolis de tombes excavades a la roca.

FAR DES PORT DE CIUTADELLA "SA FAROLA"

Se situa a 20,35 metres damunt del nivell de la mar i la torre medeix uns 11 metres d'altura. El seu focus arriba fins a 10 milles i és intermitent, amb òptica fixa. Va començar a funcionar el 1860 per a facilitar l'entrada a l'ancorada de Ponent. És el darrer dels fars que està habitat. La casa Sautter de París també va fabricar l'aparell òptic. Va funcionar amb el sistema Chance amb llum de petroli fins que es va electrificar, a la segona dècada del segle XX. En els anys 1980 se va automatitzar el sistema d'il·luminació. Conserva una pantalla de llums d'ocultació fabricada el 1920 i una màquina de rotació de principis del segle XX.

FAR DES CAP D'ARTRUTX (CIUTADELLA)

Aquest far marca la línia del canal entre Mallorca i Menorca.
L'edifici data des del 1859, però ha sofert diverses reformes al focus lluminós i a la torre; actualment té una alçària de 35 m, amb una llum fixa blanca, variada per grups de llampades cada 30 segons.

MACARET (ES MERCADAL)

CALA EN BRUT (CIUTADELLA)

PORT DE CIUTADELLA

PLATJA DE SANT TOMÀS (ES MIGJORN GRAN)

CALA MORELL (CIUTADELLA)

NECRÒPOLIS TALAIÒTICA DE CALA MORELL (CIUTADELLA)

Necròpolis talaiòtica conformada per catorze coves picades artificialment a la roca d'un petit barrancó. Va estar en activitat com a cementeri des de l'època pretalaiòtica fins al segle II dC. Algunes de les coves tenen interessants elements arquitectònics amb significat votiu, com les columnes i els pilars, desnivells, i fins i tot les façanes amb portes motllurades i amb petits patis al davant.

TORRE CASTELL DE SANT NICOLAU (CIUTADELLA) 2008

Torre de defensa costanera destinada a la vigilància de la boca del port de Ciutadella. Va ser construïda pels espanyols a finals del segle XVII, de planta octogonal de marès, i té un fossat excavat a la roca que n'envolta tot el perímetre i una façana adornada per escultures barroques. A l'interior es guardaven armament, queviures, pólvora i també servia d'allotjament als soldats. La terrassa era la zona d'atac i vigilància, on hi havia els canons (ara situats davant l'entrada), i la torreta s'utilitzava com a observatori. Es va emprar durant les ocupacions dels espanyols, francesos i anglesos entre el segles XVIII i XIX.

FAUNA DE MENORCA (I)