Avui només es
conserven tres dels quatre talaiots que hi havia, una necròpolis d'hipogeus,
restes de cercles, sitges d'emmagatzematge i dipòsits de recollida d'aigua, un
conjunt d'edificis i espais construïts per al desenvolupament de les
necessitats i de tota l'activitat quotidiana d'un grup de població estretament
vinculada a l'explotació ramadera i agrícola.
El talaiot situat
més al nord és de planta absidal amb una monumental façana còncava. El de
ponent es caracteritza per la grandària gegant de les pedres amb què es va
construir. El del sud és de planta circular i té un corredor entorn d'un cos
central massís, que d'una banda sembla que pujaria a un pis superior i de
l'altra donaria accés a un lloc indeterminat del cos central del talaiot.
L'estructura interna no es pot observar clarament a causa dels ensorraments de
pedres, però aparentment una intervenció posaria al descobert una interessant
estructura arquitectònica.
Dins de la zona
arqueològica hi ha també una notable necròpolis d'hipogeus (dotze segons les
fonts antigues), però avui en dia gairebé tots estan clausurats, farcits de
sediments. Se n'identifiquen sis i n'hi ha dos més de probables.
El poblat de
Montefí és un assentament d'època talaiòtica (aproximadament del segle X aC.)
que es va emprar fins a època romana. En el seu moment de màxima esplendor, era
un dels poblats més grans de l'entorn proper al port de Ciutadella.
El poblat té la singularitat de no tenir recinte de taula, encara que no es pot descartar que n'hi hagués, atesa la destrucció que ha patit el poblat al llarg del temps.