MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dissabte, 24 de maig de 2014

POBLAT TALAIÒTIC DE TREPUCÓ (MAÓ)


Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb prop de 5.000 metres quadrats d'extensió. En un origen estava emmurallat. Actualment només es conserva una petita part de l'assentament: alguns trams de la muralla, dues torres quadrades, dos talaiots, el recinte de taula i algunes restes d'habitatges.
Aquests habitatges són perfectament visibles en la part oest del poblat, gràcies a les excavacions que es van realitzar fa anys. Es tracta de cases polilobulars amb un pati central i diverses habitacions perifèriques.
L'assentament va ser destruït durant la II Guerra Púnica i el seu abandonament sobtat va fer possible que en el moment de l'excavació arqueològica sortís a la llum un utillatge domèstic admirablement conservat, que està exposat al Museu de Menorca.
El talaiot més gran i la taula estan localitzats al centre d'una fortificació, en forma d'estrella, construïda en paret seca durant el segle XVIII per les tropes espanyoles que assetjaren el Castell de Sant Felip, en mans britàniques
.







LA  TAULA
El  recinte de la taula és el centre de culte del poblat. És d’absis semicircular i façana còncava. Aproximadament al centre del recinte hi ha el monument que dóna nom a aquest tipus de construcció, la taula pròpiament dita, que devia tenir un significat cultural en si mateixa, encara que alguns autors proposen que era la columna central de l’edificació.

Podem observar el tipus de construcció ciclòpia, amb paraments formats per grans pedres amb pilars alternats que actuen de contraforts, A l’oest podem veure diversos habitacles adossats.

Va ser excavada els anys 30 del segle XX per l’arqueòloga anglesa Margaret Murray i fou reconstruïda a principis dels anys 70 del mateix segle.


Els talaiots eren torres de defensa i de control del territori. Són les construccions més visibles de la prehistòria menorquina i, fins i tot, han donat nom a la cultura pròpia d’aquell moment.
Són construccions molt massisses, encara que en algunes s’han pogut observar cambres interiors; però era a la part superior on existia la zona veritablement habitable, com es pot veure aquí per l’empremta d’una gran porta que actualment es veu cegada al darrere.
En aquest poblat hi havia quatre talaiots, dels quals ara només podem veure el gran talaiot central i un altre de més petit a l’oest, inscrit en la murada i amb habitacions adossades radialment.