MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimecres, 31 de juliol del 2013

MENJADORES DE PARET SECA (MENORCA)


A les parets seques també hi pot haver menjadores (cavitats emmarcades per dues pedres planes col·locades en triangle o per quatre cantons de marès i amb una pica a baix en les quals el ramat introdueix el cap per menjar).


dilluns, 29 de juliol del 2013

OCELLS DE MENORCA : PUPUT (Upupa epops)

Puput (Upupa epops)
 




Aquest ocell de mida mitjana és inconfusible, d’estructura prima i delicada. El seu plomatge combina el blanc i el negre de les ales amb el color dant del cos. Té el bec llarg, prim i corbat cap avall i una distintiva cresta dalt del cap que aixeca quan s’alarma.
S’alimenta sondejant el terra amb el bec i llavors costa de veure. En canvi, en vol es deixa veure clarament, recordant una gran papallona. Com a nidificant es distribueix per les zones càlides d’Euràsia i el nord d’Àfrica, essent sedentària part de la població del sud de la seva àrea de cria. Hiverna a l’Àfrica tropical i al sud-est asiàtic. A Menorca l’observam tot l’any i la detectam amb facilitat, especialment a la primavera, gràcies al seu cant, el qual li dóna el nom.
SOM (Guia Interactiva dels Ocells de Menorca)

dissabte, 27 de juliol del 2013

RESTES FUNERÀRIES ROMANES A CALA EN FORCAT (CIUTADELLA)


Sèrie de set (una en molt mal estat de conservació) capelletes o nínxols, d'alçada  humana i en forma de mitja cúpula, excavades una al costat de l'altra a la roca de la paret del barranc. Damunt d'elles hi ha una línia o esquerda horitzontal que ha fet pensar que havien estat situades al fons d'una cova artificial avui enderrocada.

Ferran Lagarda

dimarts, 23 de juliol del 2013

SALA HIPÒSTILA ES GALLINER DE MADONA - BINIGAUS NOU (ES MIGJORN GRAN) 2013


La sala hipòstila més gran de l'illa té forma més o menys semicircular i consta de cinc columnes mediterrànies, és a dir, de pedres sobreposades, més estretes a la base que no al capitell. Adossats a les parets hi ha nombrosos pilars polilítics. En aquesta sala hipòstila, tos els suports del sostre, tant les columnes exemptes com les adossades són també polilítiques.
La utilitat que se'ls hi donava antigament a aquests tipus de construccions no està clara. És possible que diferents sales hipòstiles es dediquessin a funcions diferents. Com exemple més habitual de sales hipòstiles, les trobem adossades a cercles (vivendes talaiòtiques), encara que també n'hi ha adossades a altres construccions, aïllades, grans, petites, etc. Concretant, aquesta sala era una pleta fa molts pocs anys i, anteriorment deuria ser un galliner, a jutjar pel seu nom popular (Galliner de Madona).
 








dimecres, 17 de juliol del 2013

CASETES DE VORERA - CALA DEL PILAR (CIUTADELLA)






El costum d’anar a passar alguns dies a la platja es remunta molts anys enrere. Una prova en són les casetes que es poden trobar a diferents racons del litoral illenc. Al Pilar en trobem dos exemples: una, al costat de la platja, i l’altra, quasi dalt, aprofitant unes barbacanes (o balmes) naturals de la roca, que posteriorment van ser recobertes mitjançant una paret de pedra. Els dos casos es troben ben integrats en el paisatge, ja que van ser fetes majoritàriament amb materials de l’entorn.


dilluns, 15 de juliol del 2013

CALA SANT ESTEVE (ES CASTELL)





Cala Sant Esteve està a 2,5 quilòmetres de Es Castell de Menorca, flanquejada per el Fort Marlborough (construït pels anglesos entre 1710 i 1716) i el Castell de Sant Felip (de vital importància durant el segle XVIII per a la defensa del Port de Maó), així com situada entre la Torre d’en Penjat (a 150 metres de la mar, d’estructura troncocònica, atalaia de tres plantes i belles vistes panoràmiques) i Punta de Sant Carles, on s’alça el Far de Maó, donant accés al port homònim.
Un entrant de mar, gros, en forma de essa i que penetra profundament cap a l’oest, forma quan toca terra ferma aquesta zona de bany sense arena, amb una pendent pronunciada (molt a prop de la vorera es deixa de fer peu). Un gran nombre de residències estiuenques voregen el seu extens recorregut, així com una elevada quantitat de barques petites estan ancorades al seu litoral sinuós.
Aquesta zona de bany té una orientació cap el nord-est i rep l’embat de vent amb força mitjana, la qual cosa provoca unes onades fortes. Tot i així, registra una afluència mitjana de banyistes locals i turistes.