MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 29 de setembre del 2018

CASA FRANCÉS - MOLL DEL FONDUCO (ES CASTELL)


CASA FRANCÉS
Situada arran del moll d’una de les cales de la vorera sud del Port de Maó, en un lloc recollit i dominat per un penya-segat d’uns quinze metres d’alçada, la casa es va construir en el solar deixat per dues casetes d’estiueig de principis de segle que van ser enderrocades. Aquest és un exemple excel·lent de com la mirada sobre el lloc pot ser transcendent en la concepció de la bona arquitectura. La casa dóna resposta a l’entorn, format per casetes de baixa alçada recolzades sobre el tall de la roca, creant un volum que es composa de dues parts clarament diferenciades: la part baixa massissa i blanca que continua la línia horitzontal de les edificacions existents, la part alta lleugera i transparent, com si a través de l’espai allà concebut el penyal que hi ha al darrere es fes patent. La distribució de les plantes acompanya i potencia aquesta concepció integradora del conjunt en mostrar unes obertures que també són coherents amb les seves necessitats interiors. A la planta baixa hi ha tots els serveis, al primer pis els dormitoris i a la segona planta la sala d’estar i la terrassa. Les tres plantes queden lligades per la linealitat de l’escala i el seu espai a triple alçada i el penyal, en mostrar la seva textura aspra i discontínua, crea amb la seva força un contrast interessant entre l’element preexistent i la nova arquitectura.
Menorca Guia d’Arquitectura  - Joan J. Gomila (1998)

Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears

dijous, 27 de setembre del 2018

PLANTES DE MENORCA: Yucca elephantipes Regel



Yucca elephantipes Regel
Família : AGAVACEAE
Gènere : Yucca
Nom comú castellà : Yuca gigante. Yuca pie de elefante.
Distribució general (Fitogeografia) : Paleotropical
Formes vitals : Macrofaneròfit.
Hàbitat : Plantada com ornamental.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.
Característiques : Planta molt robusta que pot arribar als 9 m d’alçada. Les fulles són molt llargues (1,2 m), de color verd lluent, flexibles, de marge un poc serrat i sense espina terminal. La inflorescència és una panícula terminal de nombroses flors blanquinoses i aromàtiques. Es diferència de Y. gloriosa per tenir les fulles de major mida, de color verd més fosc i de superfície lluent. A més, les flors de Y. elephantipes són més petites i més nombroses que les de Y. gloriosa.
Estatus : Cultivada.

diumenge, 23 de setembre del 2018

PLANTES DE MENORCA: BOLITX - BOLIC - MARGALIDES - MOIXOS (Chrysanthemum coronarium L.) - Color grog -


Chrysanthemum coronarium L.

Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Chrysanthemum
Nom comú català : Bolic. Bolitx. Margalides. Moixos. Sordonaia.
Nom comú castellà : Antimano. Manzanilla de flor dorada. Mirabeles. Ojo de buey.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Novembre. Desembre.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Voreres de camps i camins, terrenys erms.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Potser aquesta és la "mala herba" més abundant als nostres camps. Arriba a formar comunitats monoespecífiques a camps abandonats i llocs una mica alterats. Les seves inflorescències són ben característiques: el disc central de color groc, les lígules també grogues o parcialment color crema. A uns indrets predominen les plantes de flors grogues, a altres predominen les de lígules blanques.

divendres, 21 de setembre del 2018

CASAT DE BINISSAIDA DES BARRANCONS (ES CASTELL)


Casat  rural  amb  planta  baixa,  primer  pis  i  porxos,  reacondicionat  interiorment.  De volumetria simple en la façana principal simètrica i presidida per un balcó central al primer   pis   i   rematada   per   un   acabat   dentat   que   amaga   la   teulada. 

dimecres, 19 de setembre del 2018

PLANTES DE MENORCA: BRUC D’ESCOMBRES - BRUC FEMELLA (Erica scoparia L.)










Erica scoparia L.
Família: ERICACEAE
Gènere: Erica
Nom comú català: Bruc d'escombres. Bruc femella.
Nom comú castellà: Berozo. Brezo blanquillo. Brezo de escobas. Grecina.
Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. València.
Distribució per illes: Menorca.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Mai Jun Jul
Formes vitals: Nanofaneròfit.
Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Marines de bruc, brolles silicícoles. Brolles, màquies i matolls. Sempre a sobre de sòls silícics.
Característiques: El bruc femella és un arbust que pot arribar a fer tres metres d'alçària, amb petites fulletes d'un verd clar de forma linear. Les flors són petites de color verd groguenc, més o menys disperses per les branques superiors, floreix just al principi de la primavera. A Balears viu exclusivament a sobre de sòls silicis de la Tramuntana de Menorca. Pot coincidir als mateixos hàbitats que Erica arborea (Bruc mascle), però es diferencia perquè aquesta última fa les flors blanques i totes agrupades a la part de dalt de les branques, a més té les tiges joves cobertes de pèls mentre que el bruc femella les té sense pèls.

dilluns, 17 de setembre del 2018

TORRE DE FORNELLS (2018)






Torre de defensa costanera anglesa construïda entre els anys 1801 i 1802. És una de les de majors dimensions de totes les torres angleses fetes a Menorca i el seu aspecte exterior és distint al de les altres construïdes en el mateix període, perquè a la planta baixa es va fer un reforç o talús i pel parapet cilíndric de la planta superior, de volada motllurada, que descansa en mènsules.

La planta baixa era un espai dedicat a diferents tipus de magatzems: el de pólvora, el d’armes i munició i el de queviures. Des de aquesta planta fins a la planta superior, hi havia una obertura per on pujaven la munició de manera ràpida amb un sistema de corrioles.

A la primera planta trobam la sala de l’oficial, el lloc d’allotjament de la guarnició i el brocal o lloc on es pot pouar, que permetia proveir-se d’aigua, i el llar de foc. Alhora, hi trobam la porta d’entrada, a la qual s’accedia mitjançant una escala de llenya i que es podia treure en cas d’atac. A la planta superior s’accedeix per una escala de caragol des de la primera planta i és el lloc de la plataforma artillera on s’instal·lava, almanco, un canó, protegit per un parapet ben gruixat que envoltava tota la plataforma. En el parapet hi havia un petit forn de bala vermella on s’escalfaven els projectils que es disparaven als vaixells per incendiar-los. El matacà es un parapet cobert en volada sostinguda per mènsules. Entre les mènsules queden unes obertures que servien per defensar, en vertical, l'accés per la porta d'entrada de l'enemic.

Es va restaurar i es va obrir al públic l’any 2000 amb un sistema museogràfic senzill i acurat. El visitant podrà conèixer aquesta torre representativa del sistema defensiu de l'illa davant els perills que arribaven per la mar, constants en la història de Menorca. 

dissabte, 15 de setembre del 2018

PLANTES DE MENORCA: Tecoma capensis (Thunberg) Lindley





Tecoma capensis (Thunberg) Lindley
Família : BIGNONIACEAE

Gènere : Tecoma

Nom comú castellà : Bignonia. Chupamieles del Cabo. Enredadera de trompeta. Tecomaca del Cabo.

Distribució general (Fitogeografia) : Àfrica

Formes vitals : Faneròfit.

Hàbitat : Planta cultivada a jardins.

Característiques : Arbust de fulles compostes oposades. Els folíols (7-11) són el·líptics o circulars de marge serrat i àpex agut. Les flors estan agrupades en una inflorescència terminal de flors molt tubulars de color taronja- vermell que estan una mica corbades. Quan està en flor és una planta inconfusible.

Estatus : Cultivada. 

dimarts, 11 de setembre del 2018

TORRE D'EN QUART (CIUTADELLA) 2018




La Torre d'en Quart és un dels edificis de defensa més característics de Ciutadella. És una antiga possessió que va rebre Mossèn Bernardo Quart del Rei Alfons III. Aquesta família va obtenir el privilegi de cavaller en la persona de Juan Quart el 1579, i a finals del segle XVII es va extingir.
De la gran diversitat de solucions que l'arquitectura rural menorquina ens mostra, els conjunts edificats amb torre representen una variant escassa en el paisatge insular. La torre va ser el dispositiu de defensa immediat amb què comptaven els habitants de les zones més exposades a les incursions dels pirates. Quan aquesta funció estratègica va deixar de ser necessària, ja no havia de romandre aïllada i podia iniciar-se la incorporació del seu espai a la zona habitada.
De les tres situacions possibles (torre exempta, torre amb volum annex i torre dins del conjunt), la Torre d'en Quart és un exemple del segon grup.
El volum massís i potent de la torre sobresurt d’entre les construccions afegides i la seva imatge s'imposa com una fita en el paisatge pla de l'entorn. La planta baixa és rectangular, coberta amb volta de pedra de marès; a un extrem, ens trobem amb una escala d'accés a les plantes que servien per guardar el gra. Les façanes, que inicialment eren de pedra i de morter amb paraments verticals, es van reforçar amb contraforts molt amples de diferents alçades.
La construcció és molt sòbria i no presenta els ornaments de Torre Saura ni el coronament de la de s'Argossam.