MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimarts, 30 de gener del 2018

PLANTES DE MENORCA: ORTIGA (Urtica membranacea Poiret)

 





Urtica membranacea Poiret
Família : URTICACEAE
Gènere : Urtica
Nom comú català : Ortiga.
Nom comú castellà : Ortiga.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Herbassars, horts, runes, camps i voreres de camins.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquesta és l'ortiga més freqüent, la trobarem arreu, sempre a llocs una mica remoguts, també a les hortes i herbassars. Les inflorescències masculines són raïms molt allargats semierectes o que pengen. És un caràcter diferenciador d'altres Urtica, que les flors deixen lliure una banda del raïm. En flor durant quasi tot l'any. 

diumenge, 28 de gener del 2018

FAUNA DE MENORCA: SERP BLANCA O D’ESCALA (Rhinechis scalaris)


A Menorca hi viuen tres espècies de serp: la serp blanca (Rhinechis scalaris), la serp d'aigua (Natrix maura) i la serp de garriga balear (Macroprotodon mauritanicus).Totes tres espècies van ser introduïdes per l'home, segurament en època romana. Actualment estan protegides per la llei.

ZONA PUNTA DE S'ESCULLAR
(Rhinechis scalaris)
La serp blanca o ratllada (Zamenis scalaris) és una espècie de serp que es troba a l'illa de Menorca, a la costa mediterrània de la França continental i per tota la península Ibèrica excepte al nord.
És una serp fàcilment identificable per tenir dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors brunenc. Els exemplars joves, però, tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de "H" majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra "H" desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s'ajunten, i originen les dues línies que llueixen els semi adults i els adults. Malgrat tot això, tots els exemplars presenten un dibuix negre en forma de "V" sobre el morro, una taca també negra sota l'ull fins a l'angle de la boca. Tanmateix aquestes clapes es fan menys ostensibles a mesura que creixen i són molt poc visibles en els exemplars que adquireixen grans proporcions. El ventre sol mostrar tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos.
Cal remarcar que la forma juvenil ha originat el nom científic (scalaris = d'escala),  mentre que la denominació popular fa esment de les tonalitats blanquinoses del ventre.
Els adults, amb la cua i tot, poden arribar a 180 cm, però normalment no ultrapassen els 150 cm. Sinònim: Sacre
Es mostra activa de dia i és terrestre, però també pot enfilar-se als arbustos i als arbres per tal de cercar nius d'ocells. A més a més, molt sovint ascendeix al cimal de les cabanes, on captura, normalment, cries de pardal (Passer domesticus).
Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament.
Tot i que ingereix ocells, s'alimenta preferentment de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes, etc.), per la qual cosa cal considerar-la com a beneficiosa per a l'ésser humà. Els exemplars adults poden capturar cries de conill i rates, mentre que els joves es nodreixen de sargantanes i d'artròpodes.
La còpula es realitza de finals d'abril a principis de juny, i al cap de tres o quatre setmanes la femella diposita sota les pedres de 5 a 24 ous molt allargassats i de color blanc, les mides dels quals oscil·len entre 50-60 x 16-21 mm. La durada de la incubació és variable i depèn de les condicions climàtiques del medi, bé que normalment l'eclosió s'efectua a finals de setembre o a principis d'octubre.
Viquipèdia 

divendres, 26 de gener del 2018

SAVINA - SIVINA (Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman MENORCA





 GÀLBULS












Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman
Família : CUPRESSACEAE

Gènere : Juniperus

Nom comú català : Savina. Sivina.

Nom comú castellà : Sabina.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional

Època de floració : Febrer. Març.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Hàbitat : Arenals i dunes litorals. Pinares sobre suelos arenosos. Ocasionalment sobre substractes rocosos.

Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.

Categoria IUCN : Vulnerable

Característiques : La savina és un arbre que té les fulles amb forma d'escata que se superposen unes a sobre de les altres, generalment disposades en quatre files. Els fruits o gàlbuls tenen forma esfèrica, tenen una coberta una mica carnosa. La forma del gàlbul, a més de la mida general de la planta i la seva forma, permet de diferenciar la savina del xiprer, que és un altre arbre amb fulles en forma d'escata, en aquest cas el gàlbul té forma de petita pinya. Aquesta subespècie viu sobre substrats arenosos on poden formar savinars compactes amb exemplars de gran mida, sovint vivint juntament amb pins. Es diferencia de l'altra subespècie per la mida dels gàlbuls. També les podem trobar sobre substrats rocosos, a llocs amb poca terra, llavors els individus solen ser més petits.

dilluns, 22 de gener del 2018

PLANTES DE MENORCA: FARIGOLA - FRÍGOLA - TIMÓ (Thymus vulgaris L. subsp. aestivus (Reut.) A. Bolòs & O. Bolòs)








Thymus vulgaris L. subsp. aestivus (Reut.) A. Bolòs & O. Bolòs
Família : LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere : Thymus

Nom comú català : Farigola. Frígola. Timó.

Distribució per províncies : Alacant. Castelló. Illes Balears. València.

Distribució per illes : Eivissa.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrica)

Època de floració : Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Camèfit.

Hàbitat : Garrigues i pinars assoleiats.

Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Plantes Legalment Protegides : Catàleg País Valencià.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Petita mata amb les fulles lanceolades o linears molt aromàtiques, sobretot si les prenem entre els dits. Les flors són rosades, apareixen disperses per tota la planta. A Eivissa, que és on viu aquesta espècie, coincideix amb altres espècies aromàtiques semblants. Micromeria inodora té les fulles molt petites i quasi no fa olor. Thymbra capitata floreix al arribar l'estiu i té totes les flors agrupades en glomèruls a la part de dalt de les tiges. Viu a les timonedes i savinars d'Eivissa.

Estatus : Endèmica (Microareal).

dissabte, 20 de gener del 2018

ESCULTURA D'ÀNGEL RUIZ I PABLO A CALA CORB (ES CASTELL)

Mariona Piris és l’autora de l’obra en bronze en record de l’escriptor i periodista Ángel Ruiz i Pablo. El bust es troba al carrer Miranda de Cala Corb, davant de la que és nova biblioteca de la localitat. 

Any Àngel Ruiz i Pablo
El Consell Insular de Menorca, per commemorar el 150è aniversari del naixement de l’escriptor menorquí Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell 1865 - 1927), va declarar el 2015 com a Any Àngel Ruiz i Pablo, per tal de retre-li l’homenatge que es mereix i fer revifar dins la memòria col·lectiva la seva extensa producció literària, que abasta diferents gèneres com la novel·la, la poesia i l’assaig.
Per aquest motiu, el Consell Insular, a través del seu Departament de Cultura, Patrimoni i Educació, així com diferents ajuntaments de l’illa, especialment el des Castell, poble on va néixer, i altres entitats de Menorca van preparar diferents actes i actuacions que es varen dur a terme al llarg de l’any a fi de donar a conèixer l’obra d’aquesta figura de les lletres menorquines entre els diferents sectors de la població.