HIPOGEU DE BINIPATI NOU (CIUTADELLA)

Hipogeu o cova artificial d’enterrament 

Lloc de Binipati Nou

Una interessant i magnífica excursió de la Menorca Talaiòtica organitzada pel GOB el passat 7 d’abril

PLANTES DE MENORCA: ORDI (Hordeum vulgare L.)

Hordeum vulgare L.

Família: GRAMINEAE (POACEAE)

Gènere: Hordeum

Nom comú català: Ordi.

Nom comú castellà: Cebada.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris.

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Cultivades. Cultivat com a cereal.

Característiques: L'ordi és un cereal amplament cultivat per to arreu, té les espigues poc comprimides i és reconeixen 4 o 6 cairells. És molt més gran que H. murinum i a més cada espigueta presenta una característica aresta llarga i gruixuda.

NAVETA DE BINIPATI NOU (CIUTADELLA)

El monument presenta planta de ferradura allargada, molt deteriorada en el parament exterior, amb un total de 10,76 m de llargària per 6,05 m d’amplària màxima.
 

Pel material trobat es pot afirmar que es tracta d’un jaciment tancat propi del talaiòtic inicial i amb finalitat funerària del període talaiòtic I, o sigui a la segona part del II mil·lenari a.C. amb una indústria pròpia d’un bronze mitjà-final.

http://www.ime.cat/WebEditor/Pagines/file/Meloussa%202%20-%20Informaci%C3%B3%20LLU%C3%8DS%20PLANTALAMOR;%20JAUME%20SASTRE.pdf

En aquest enllaç hi trobareu el document  amb informació de l’excavació d’urgència d’aquesta naveta que es dugué a terme sota la direcció de Lluís Plantalamor i Jaume Sastre Moll, amb ajut de personal contractat i amb la col•laboració d’alumnes de l’Institut J.M. Quadrado de Ciutadella. Es realitzà entre els mesos de desembre de 1982 i gener de 1983.     

BINIPATI NOU

Una interessant i magnífica excursió de la Menorca Talaiòtica organitzada pel GOB el passat 7 d’abril. 

PLANTES DE MENORCA: ESTRAMONI - HERBA PUDENTA - SETGE (Scrophularia peregrina L.)

                            

Scrophularia peregrina L.

Família: SCROPHULARIACEAE

Gènere: Scrophularia

Nom comú català: Estramoni. Herba pudenta. Setge.

Nom comú castellà: Estramonio.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Ab rMai Jun

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Superfícies rocoses, parets seques i marges. Vores de camins, horts, parets.

Característiques: Herba de cicle anual que trobarem sovint per les escletxes de les roques o a damunt de les parets seques, però també als marges dels camins. Creix erecte i es ramifica molt poc. Com a moltes escrofulariàcies les tiges són de secció quadrada i les fulles són oposades. Sovint les tiges prenen colors vermellosos. Les fulles tenen el marge dentat, amb l'àpex agut i la base arrodonida o en forma de cor. Les flors es fan a la meitat superior de la planta, són petites però ben visibles, de color purpuri molt fosc. A Balears només viu una altre espècie de Scrophularia que es herbàcia (Scrophularia auriculata ) que es diferencia fàcilment per la seva major mida i per les fulles lobulades. Scrophularia peregrina floreix a la primavera.

"NAU VICTORIA" (MAÓ) 11-04-2019

La Nau  Victoria a Maó per a  commemorar el  cinquè  Centenari  de la Primera Volta al Món
Es tracta d’una  rèplica fidel de la nau llegendària que entre 1519 i 1522 va aconseguir  culminar la primera circumnavegació del planeta, capitanejada per Magallanes i Elcano. Un sorprenent vaixell  històric de 26 m  d’eslora  i 7 m de mànega, de pi i roure.

PLANTES DE MENORCA: PLANTATGE MARÍ (Plantago crassifolia Forsk.)

Plantago crassifolia Forsk.

Família: PLANTAGINACEAE

Gènere: Plantago

Nom comú català: Plantatge marí.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Mai Jun Jul Ago Set

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Aiguamolls i salobrars. Platges i dunes, sòls arenosos. Zones humides costaneres amb sòls salins.

Característiques: Plantago crassifolia viu als marges dels salobrars, com és una planta rizomatosa, o sigui que té una xarxa de tiges subterrànies horitzontals, forma una mena de gespes bastant denses. Té les fulles linears, carnoses i semicilíndriques, de vegades amb algunes dents al marge. De vegades es pot confondre amb individus de Plantago coronopus perennes, però aquests tenen les fulles clarament dentades. Floreix al final de la primavera i estiu.