MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dijous, 30 de setembre del 2021

CORÍSIA – ARBRE DE LA LLANA (Chorisia speciosa St. Hil.) MENORCA






Chorisia speciosa St. Hil.

Família: BOMBACACEAE

Gènere: Chorisia

Nom comú català: Corísia.

Nom comú castellà: Árbol botella. Chorisia. Corisia morada. Palo borracho rosado. Samuhú.

Distribució general (Fitogeografia): Amèrica del Sur

Època de floració: Agost, Setembre i Octubre

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí. Jardins urbans.

Descripció: Arbre caducifoli de 5-15 m d'alçada, amb el tronc espinós, freqüentment més ample a la base; escorça llisa, verdosa, amb algunes estries longitudinals. Fulles amb pecíol de 6-12 cm de longitud i 5-7 folíols obovads, de marge serrat, acuminats, glabres amb limbe de 6-7 cm de longitud i 3.5-4 cm d'ample. Flors amb pètals de 8-12 cm de longitud, de color blanc-rosat a rosat-porpra, amb estries més obscures en els pètals.

Origen: Brasil, Argentina i Paraguai. 

Utilitats: la fusta, molt tova, s’utilitza per fer canoes (‘ceibes’) i paper. La “llana” per farcir coixins. Les llavors proporcionen olis comestibles o industrials. També el líquid és un dels components de begudes al·lucinògenes com l’ayahuasca. Com el nostre estimat porc, s’utilitza tot.

Publicat per ARBRESMEDITERRANI on 15 JUNY, 2017

divendres, 24 de setembre del 2021

FAUNA DE MENORCA: CABOTS DE CALÀPET (CIUTADELLA)




Actualment a Menorca tenim dues espècies d'amfibis: la granota i el calàpet.

Els calàpets crien a basses temporals, tant naturals com artificials.  Les postes són uns cordons gelatinosos de fins a dos metros de llarg, farcits de puntets negres de devers 1,5 mm, que són els ous. Un cordó d'aquests pot arribar a tenir de mil a dos mil ous, la gran majoria dels quals no arribaran a adult. La posta de la granota és molt diferent, els ous formen masses més o menys esfèriques i no cordons. El calendari de reproducció varia segons la climatologia de l'any. Solen fer altres postes de finals d'estiu a principis de tardor. Els anys que plou poc no arriben a reproduir-se  a moltes basses per manca d'aigua.

Els ous eclosionen al cap de devers una setmana, depenent de la temperatura de l'aigua. En surten les larves, que popularment s'anomenen cabots. Són com un caparrot amb coa, de color fosc. Neden bastant en contacte amb el fons, cercant la llum i escalfor del sol. En aquest moment tenen molts de depredadors: larves de libèl•lula, escarabats d'aigua, triops, serps d'aigua, ocells aquàtics... Els que sobreviuen, al cap d'una quarantena de dies, inicien la metamorfosi. Es produeix una transformació radical. Van creixent primer les potes posteriors, després les anteriors i finalment els hi desapareix la coa. El resultat són uns animalons amb la forma d'adult de només 15 mm, que han transformat també el seu sistema de respiració. Els petits calàpets surten llavors de l'aigua. Comença ara la seva vida terrestre, independent de qualsevol massa d'aigua.

El calàpet és una espècie protegida.

(De l’article publicat per Montse Bau i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 24/10/2018)