MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimarts, 29 d’agost del 2017

PLANTES DE MENORCA: CAMPANETES – CORRETJOLA BLANCA – CORRETJOLA GRAN (Calystegia sepium (L.) R. Br. subsp. sepium)












Calystegia sepium (L.) R. Br. subsp. sepium
Família : CONVOLVULACEAE
Gènere : Calystegia
Nom comú català : Campanetes. Corretjola blanca. Corretjola gran. Corretjola mascle. Retjola gran.
Nom comú castellà : Correhuela mayor. Hiedra campana. Soga de árboles.
Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Cosmopolita i subcosmopolita
Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.
Formes vitals : Geòfit.
Hàbitat : Torrents i aigüamolls.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquesta corretjola enfiladissa viu a les zones humides i torrents. Es reconeix per les seves grans flors blanques en forma d'embut. Les fulles també són ben característiques, tenen forma sagitada però amb les orelletes truncades. Les altres corretjoles tenen flors rosades i més petites. Floreix a l'estiu 

diumenge, 27 d’agost del 2017

TORRE RAMBLA (MAÓ) 2016








Situada enfront de la Illa d’en Colom. Parc Natural de s’Albufera des Grau.
Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada al cap de Rambla, que separa la cala de sa Torreta de la cala des Tamarells. Va ser construïda entre 1799 i 1802. És troncocònica, de pedra sense forma i morter sobre un sòcol. Dos cordons, un de superior i un altre d’inferior, de marès i lleugerament sortints, emmarquen externament el parapet de la terrassa. Com totes aquestes torres, està formada per planta baixa, pis intermedi i terrassa de combat. La planta baixa era magatzem de queviures, pólvores i recanvis. A la planta intermèdia s'hi allotjava la guarnició. Estava formada per una sola habitació amb volta i planta octogonal. Està comunicada amb la terrassa a través d'una xemeneia. A la planta baixa hi havia excavada una cisterna quadrada. La porta original, com sempre, a una alçada mitjana, és rectangular amb un lleuger arc a la part superior i estava defensada pel matacà superior sostingut per quatre mènsules, amb espitlleres entre les mènsules per disparar-hi a través. La terrassa és circular, amb una obertura en el parapet al costat del matacà i s’utilitzava segurament per pujar el canó i els projectils.
Es conserva en el seu estat original, llevat de l'accés realitzat a la planta baixa. No s'ha restaurat i la cara exterior dels seus murs està molt deteriorada, té els carreus amb les juntes descarnades del morter que les unia, amb un gran perill de despreniment de materials, per la qual cosa s'aconsella no apropar-s’hi ni accedir a l'interior. Als voltants queden les restes d'un edifici que allotjava els dragons, vigilaven els punts ocults des de la torre.