MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019


CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dissabte, 19 d’octubre de 2019

PLANTES DE MENORCA: Polygonum salicifolium Brouss.

 TORRENT D'ALGENDAR


Polygonum salicifolium Brouss.
Família: POLYGONACEAE
Gènere: Polygonum
Distribució per províncies: Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Abr Mai Jun Jul  Ago Set Oct Nov
Formes vitals: Camèfit.
Hàbitat: Voreres de llocs amb aigua, torrents, bases, albuferes...
Característiques: Herba dels torrents d'aigua dolça, té els rizomes al sediment, mentre que les tiges i fulles surten de l'aigua. Les fulles són molt llargament lanceolades amb el marge cobert de petites dents. La base de la fulla forma, com tots els Polygonum, una ocrea, això és una mena de beina que envolta la tija de textura membranosa, en aquest cas de color marró. Les flors són petites, roses, agrupades en inflorescències a la part superior de les tiges, sovint penjant una mica. Floreix a l'estiu i tardor.

dijous, 17 d’octubre de 2019

PLANTES DE MENORCA: GARBALLÓ - MARGALLÓ (Chamaerops humilis L.)


 INFRUCTESCÈNCIA







Chamaerops humilis L.
Família : PALMAE
Gènere : Chamaerops
Nom comú català : Garballó. Margalló.
Nom comú castellà : Palma de escobas. Palmito.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental
Època de floració : Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Faneròfit.
Hàbitat : Llocs oberts i secs, als roquissars i vessants de muntanya, sempre a prop del litoral.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : El garballó és l'única palmera autòctona de les Illes Balears. Té les fulles palmades i un tronc columnar que es pot fer de varis metres de llarg, normalment més curts. La seva distribució a les illes és una mica erràtica, a uns llocs és abundant mentre que a altres de semblants no hi viu. Aquesta planta resisteix els incendis, rebrota després d'un foc, per això es abundant a algunes zones molt castigades pels incendis, com la península d'Artà.
Observacions : Les fulles han estat emprades per a fer graneres, capells...
Origen : Mediterrani occidental

dimarts, 15 d’octubre de 2019

TORRE TALAIA DE TORRET – TORRE DE SA TALAIA – TORRE DE SA VIGIA (SANT LLUÍS)

 És de propietat privada i no és visitable.




Talaia de planta circular de dos pisos. Un d’ells és el que s’utilitzava com habitatge  del “atalaier”. Des d’aquest pis s’accedia a la terrassa on hi havia un dispositiu per a focs i fums utilitzat per donar avisos mitjançant senyals,  conegut  com a fester. La terrassa és circular i la part superior sobresurt lleugerament . Sobre la porta es pot veure el matacà, recolzat en tres mènsules de forma triangular. Adossat a la talaia hi ha un edifici que podria haver estat utilitzat per allotjar als soldats de cavalleria que completaven la vigilància en els llocs on els “atalaiers” no podien divisar des de la terrassa.
Es sap que l’any 1624 ja hi havia un atalaier en aquesta torre, essent aquesta la primera referència que es coneix. 

diumenge, 13 d’octubre de 2019

PLANTES DE MENORCA: LLENTIA D’AIGUA - LLENTIOL - PA DE GRANOTES (Lemna minor L.)


 TORRENT BARRANC D'ALGENDAR

Lemna minor L.
Família: LEMNACEAE
Gènere: Lemna
Nom comú català: Llentia d'aigua. Llentiol. Pa de granotes.
Nom comú castellà: Lentaje de agua.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia): Cosmopolita i subcosmopolita
Categoria UICN: LCRisc mínim
Època de floració: Abril Maig Juny
Formes vitals: Hidròfit.
Hàbitats: Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Basses i aigües quietes.
Característiques: Les llenties d'aigua són plantes inconfusibles: viuen surant, amb una llarga arrel que penja sota l'aigua i unes fulles amb forma de llentia. Sovint les fulles generen altres fulles per divisió asexual. Lemna minor és més petita que Lemna gibba que és l'altre espècie del gènere a les Illes Balears, i a més és plana pels dos costats de la fulla, mentre que Lemna gibba és molt convexa pel revers (la part submergida). Viu a basses, canals, marges de llacunes...

dimecres, 9 d’octubre de 2019

PUNTA DE S'APRÉS - SES FONTANELLES (CIUTADELLA)

Aquest tram costaner i interior de Tramuntana de Menorca està catalogat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus per la Unió Europea i Àrea Natural d’Especial Interès pel Parlament de les Illes Balears.



PUNTA DE S'APRÉS, ESCULL DE SES VINYOLES I PLATJA DES BOT

dilluns, 7 d’octubre de 2019

dissabte, 5 d’octubre de 2019

CALETA DE BINIEDRÍS - CALESCOVES (ALAIOR) 2019

La cala està formada per la desembocadura al mar dels dos barrancs, que en alguns trams aconsegueixen altures de fins a 45 metres sobre el nivell de la mar.

dijous, 3 d’octubre de 2019

CALESCOVES I NECRÒPOLIS TALAIÒTICA (ALAIOR) 2019

La cala està formada per la desembocadura al mar dels dos barrancs, que en alguns trams aconsegueixen altures de fins a 45 metres sobre el nivell de la mar.








La font d'aigua dolça que brolla just devora la platja de Biniedrís també va fer atractiu aquest punt per proveir-se d'aigua.

La necròpolis està formada per més de noranta hipogeus i coves naturals d'enterrament, situades en els penya-segats dels barrancs de Biniedrís i Son Domingo. Abracen un període des del naviforme II (1400 aC) fins al talaiòtic (900-750 aC) i el post talaiòtic o ferro II (750-123 aC).











Embarcador prehistòric
La configuració i orografia de Calescoves va permetre que el lloc funcionés també com a embarcador de tot tipus de productes comercials. La cala forma un petit port que permet l'embarcament i desembarcament de mercaderies, sobretot entre els segles vi aC i ii dC, fet ben documentat arran de la gran quantitat de vasos ceràmics de tota classe i èpoques que s'han localitzat al fons submarí de la cala.