PLANTES DE MENORCA: CELADRÒNIA – CELIDÒNIA – HERBA DE LES BERRUGUES (Chelidonium majus L.)

Chelidonium majus L.

Família : PAPAVERACEAE

Gènere : Chelidonium

Nom comú català : Celadrònia. Celidònia. Herba de les berrugues. Herba dels ulls. Herba d'orenetes.

Nom comú castellà : Celidonia mayor. Celidueña. Hierba berruguera. Hierba de las golondrinas.

Distribució per províncies : Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Eurosiberiana

Època de floració : Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre. Novembre.

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Herbassars, vores de camins, murs... Sempre a llocs humits i ombrívols.

Usos i propietats : Medicinal. Tòxica.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba amb fulles dividides en grans lòbuls, dos d'ells a la base. Les flors són grogues, amb quatre pètals, agrupades en una mena d'umbel·la pedunculada. Quan fructifiquen formen unes càpsules bastant llargues. Un caràcter molt important per a diferenciar aquesta espècie és que forma un làtex de color groc-taronja de propietats càustiques. Viu a herbassars frescs i humits.

ROQUES DE MENORCA AMB PERFILS (10)

ZONA DE CAP DE FORMA

 

PLANTES DE MENORCA: Blackstonia perfoliata ( L.) Hudson subsp. perfoliata

Blackstonia perfoliata ( L.) Hudson subsp. perfoliata

Família : GENTIANACEAE

Gènere : Blackstonia

Nom comú català : Centaura groga.

Nom comú castellà : Clora.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Prats terofítics, també a vores de camins.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba erecta molt fàcil de reconèixer pel seu color glauc, tiges i fulles sense pèls, i sobretot per les fulles triangulars emparellades i soldades completament per la seva base (perfoliades), presenta també una petita roseta de fulles a la base. Les flors són d'un color groc or amb un número irregular de pètals (normalment més de cinc). Es pot confondre si no anam alerta amb Centaurium maritimum, que té un port i color de la flor semblant, però aquesta espècie no té les fulles soldades i la flor té cinc pètals. 

LLOC DE BINICALAF - SANT CLIMENT (MAÓ)

PLANTES DE MENORCA: ADIANT – CAP•PILERA – FALGUEROLA - FALZIA (Adiantum capillus-veneris L.)

Adiantum capillus-veneris L.

Família : ADIANTACEAE

Gènere : Adiantum

Nom comú català : Adiant. Cap-pilera. Falguerola. Falzia.

Nom comú castellà : Adianto. Cabello de Venus. Capilera. Culantrillo. Culantrillo de pozo. Falsía.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Formes vitals : Hemicriptòfit.

Hàbitat : Normalment a llocs humits (pous fonts parets un poc banyades etc.) on regalima aigua amb carbonat càlcic.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta falguera es reconeix fàcilment per les seves pínnules amb forma més o menys de delta lobulats, amb esporangis als seus marges frontals. El raquis de la fulla és molt fosc. Viu a llocs ombrívols i humits, sovint als pous, fonts i degotissos.  

CALA EN TURQUETA (CIUTADELLA) 2017

ENDERROSSALL DE FORMA (MAÓ)

PLANTES DE MENORCA: COA DE CAVALL – COA DE ROSSÍ – CUA DE CAVALL GROSSA (Equisetum telmateia Ehrh.)

Equisetum telmateia Ehrh.

Família : EQUISETACEAE

Gènere : Equisetum

Nom comú català : Coa de cavall. Coa de rossí. Cua de cavall grossa. Cua d'egua. Equiset màxim. Herba estanyera. Trencanua.

Nom comú castellà : Cola de caballo. Equiseto mayor.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes : Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Holoàrtica

Època de floració : Març. Abril. Maig.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Torrents i aigüamolls. Llocs molt humits

Usos i propietats : Medicinal.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Com totes les cues de cavalls, aquesta espècie té un rizoma subterrani que treu branques aèries amb la típica estructura articulada, amb els nusos coberts de branques molt fines. En aquest cas les branques aèries són gruixades i toves, i els estrenusos són de color blanc, aquest caràcter permet diferenciar-la d'altres espècies d' Equisetum. Les fructificacions apareixen a la part apical de tiges fèrtils, que són diferents de les tiges estèrils. Viu al costat de canals i torrents a llocs molt ombrívols i humits. Fructifica al final de l'hivern i a la primavera.

PLANTES DE MENORCA: Veronica cymbalaria Bodard subsp. cymbalaria

Veronica cymbalaria Bodard subsp. cymbalaria

Família : SCROPHULARIACEAE

Gènere : Veronica

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Camps, camins, murs, parets...

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Herba reptant que viu aferrada per les parets i les roques. Té les fulles arrodonides amb el marge regularment lobulat cobertes de pèls, el color de la planta però és d'un verd pur. La reconeixerem sobretot per les seves flors, tenen quatre pètals, l'inferior més petit que els altres, i són de color blanc. És l'única Veronica que viu als camps que té les flors blanques, aquest caràcter la diferencia immediatament de Veronica hederifolia que les té blaves com la majoria de les Veronica terrestres. La subspècie trichadena té els lòbuls de les fulles molt poc marcats i els pèls de les fulles són glandulosos. Floreix durant gran part de l'hivern i primavera.