L'au diferent és una
miloca jove o immadura. Pel que sembla és un tercer any de calendari, és a dir,
un individu nascut fa tres anys on combina plomes juvenils (fosques) amb
algunes ja blanques, sobretot les cobertores. (Informació facilitada per la SOM)
La miloca, tot i que amenaçada, podria estar a prop de la saturació a
Menorca
El més petit dels voltors europeus pot haver ocupat ja tots els recursos
disponibles per a l'espècie a l'illa, que té la densitat de població
reproductora més alta d'Europa
L'últim estudi de seguiment de la població reproductora de la miloca o
voltor petit a la Reserva de Biosfera de Menorca, realitzat en 2018, estima la
població d'aquesta singular au rapinyaire en 52 parelles territorials. Els seus
paràmetres reproductors són bons, més elevats que en anys anteriors, amb un 75%
de parelles amb èxit (nombre de polls volats per cada parella amb posta) i una
taxa de productivitat de 0,92 (nombre de polls volats per cada parella
territorial).
Però es dóna una circumstància especial a l'illa de Menorca. Les dades
sobre la seva població pràcticament no han variat des de 2004 trobant-se sempre
propera a les 50 parelles. A més, si observem l'històric dels paràmetres
reproductors de l'espècie a l'illa, és possible apuntar una lleugera tendència
descendent en productivitat. Tots dos indicadors fan pensar que la població
pugui estar a prop de la saturació a l'illa. És a dir, que la seva població ja
no pugui créixer més pel fet que la població existent ha copat ja els recursos
a l'illa, hàbitat i aliment principalment, i la capacitat del territori per
acollir l'espècie està en el seu màxim, que compta a Menorca amb la densitat de
població reproductora més alta d'Europa. Sens dubte és una dada positiva
tractant-se d'una espècie amenaçada.
La miloca s'alimenta principalment de carronya, mesura entre 55 i 65 cm i
té una envergadura d'entre 148 i 171 cm. Un exemplar adult té el plomatge blanc
brut a excepció de les plomes de vol, que són negres. Els joves tenen plomatge
més fosc, de tons marrons i grisos. No té plomatge a la cara, de manera que
deixa al descobert en aquesta zona una característica pell groga. Disposa d'un
bec fi i llarg, també groc, que li impedeix esquinçar la pell de grans cadàvers
a diferència d'espècies de voltor més grans. Ocupa preferentment les àrees
muntanyoses i els seus voltants, així com regions més o menys abruptes, i a
l'illa escull penya-segats marins per criar. És una au hivernant, tot i que a
Menorca hi ha l'única població sedentària a Europa.
Maó, 29 de maig
de 2019. Consell Insular de Menorca
