PLANTES DE MENORCA: BUGUENVÍL•LEA (Bougainvillea spectabilis Willd.)

Bougainvillea spectabilis Willd.

Família: NYCTAGINACEAE

Gènere: Bougainvillea

Nom comú català: Buguenvíl·lea.

Nom comú castellà: Bouganvilia.

Distribució general (Fitogeografia): Amèrica

Usos i propietats: Medicinal.

Època de floració:  Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí. Molt emprada com ornamental a jardins i murs.

Descripció: És una liana més o menys espinosa que fa grups de tres bràctees porpres que es troben disposades en grups de tres en tres a sota de les cimes de les flors, que es solen confondre amb els pètals. Les flors són, en canvi, poc vistoses. Cada inflorescència inclou 3 flors petites i tubulars, de 14-24 mm de longitud, amb pètals de color crema. Les fulles poden mesurar fins a 60 mm de longitud, alternes i poc peciolades.

Origen: Brasil   

S'ARENALET DE S'ENCLUSA O ES CALÓ DES PEIX (MAÓ) 18-06-2020

 CALA DE S'ENCLUSA

 

PLANTES DE MENORCA: ACANT - ALA D'ÀNGEL - CARNERA - HERBA CARNERA (Acanthus mollis L.) -Flor

Acanthus mollis L.

Família: ACANTHACEAE

Gènere: Acanthus

Nom comú català: Acant. Ala d'àngel. Carnera. Herba carnera.

Nom comú castellà: Acanto. Alas de ángel. Hierba giganta.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Mai Jun Jul Ago

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Plantes de jardí. Cultivada als jardins i a vegades subspontànea.

Característiques: Herba molt robusta de fulles molt amples i lluents, pinnatipartides amb els segments irregularment dentats. Forma una inflorescència terminal cilíndrica de flors grans i abundants, amb el llavi superior de color violaci i la resta de color blanc amb bràctees espinoses.

Observacions: Planta típicament mediterrània d'àmplia distribució. El seu ús com a planta medicinal i ornamental ha afavorit la seva popularitat i per tant el seu assentament. No és autòctona a les Illes Balears; O. de Bolòs considera que podria ser autòctona al País Valencià. 

CALA EN CALDÉS - ES POU D'EN CALDÉS (MAÓ) 18-06-2020

CASETA I POU D'EN CALDÉS

PLANTES DE MENORCA: POLIOL- POLIOL D’AIGUA - PURIOL (Mentha pulegium L.)

Mentha pulegium L.

Família: LABIATAE (LAMIACEAE)

Gènere: Mentha

Nom comú català: Poliol. Poliol d'aigua. Puriol.

Nom comú castellà: Poleo.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Holàrtica

Usos i propietats: Aromàtica. Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració:  Abril Maig Juny Juliol Agost  Setembre Octubre

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Llocs humits no salins (Rambles, basses, torrents, canals, fonts i síquies). Pradells terofítics silicícoles.

Basses, síquies, torrents, fonts..., camps de conreu.

Característiques: El poliol és una petita herba amb el típic aroma de les mentes quan la prenem entre els dits. S'aixeca erecte sobre el terra, fent ben visibles les fulles oposades, fulles petites de contorns més o menys ovals i no massa grans. A la part de dalt de la planta apareixen les flors, típicament agrupades en falsos verticils a la aixella de les fulles. Les flors són liles i van madurant de baix cap a dalt; així mentre la inflorescència creix verticalment va formant noves flors, que primer són poncelles, desprès s'obren i finalment, les més velles ja tenen els fruits. Viu a llocs una mica humits, sovint a les vores de basses o torrents, però també la podem trobar a camps de secà. Floreix al final de la primavera i principi de l'estiu.  

TORRE DE SA MESQUIDA (MAÓ) 20-06-2020

PLANTES DE MENORCA: HERBA GELADA - CABELLERA DE LA REINA - HERBA DE PLATA (Mesembryanthemum crystallinum L.)

Mesembryanthemum crystallinum L.

Família: AIZOACEAE

Gènere: Mesembryanthemum

Nom comú català: Cabellera de la reina. Herba de plata. Herba gelada.

Nom comú castellà: Escarchada. Escarchosa. Hierba de la plata.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració:  AbrIL Maig Juny Juliol

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Costa rocosa.

Terrenys salins a prop del mar.

Característiques: Es tracta d'una herba decumbent de fulles i tiges molt gruixades i completament cobertes per unes grans papil·les hialines, aquest darrer caràcter és prou significatiu per a reconèixer l'espècie.  

COVA DES COLOMS (ES MIGJORN GRAN) 16-06-2020

 BARRANC DE BINIGAUS