TORRE DE SA TORRETA (MAÓ) 25-05-2025 (RECENTMENT RESTAURADA)

CALA TAMARELLS DEL NORD I DEL SUD DES DE SA TORRETA

No hi ha torre de defensa sense vaixell atacant

Les torres de defensa costaneres responien als vaixells que, armats amb canons, travessaven la Mediterrània saquejant o conquerint territoris per a les grans potències de l’època, com Anglaterra, França i Espanya.

Aquesta que veus és la torre de Rambla, una de les onze torres britàniques que hi ha a Menorca. Van ser construïdes per picapedrers menorquins sota les ordres d’enginyers militars britànics en només tres anys, coincidint amb el darrer período britànic a Menorca (1798-1802).

El sergent i la dotzena de soldats que s’hi allotjaven feien guàrdies i, quan albiraven vaixells enemics, els atacaven amb projectils incendiaris. La seva missió era evitar-ne o retardar-ne el desembarcament, i per aquest motiu les torres de defensa estan situades en llocs com aquest, a prop de cales o ancoratges.

Durant les denominacions britàniques del s.XVIII, els menorquins i les menorquines van veure com milers de soldats britànics s’instal·laven a l’illa per defensar-la dels vaixells enemics. Va ser una època d’esplendor econòmica i cultural, però també de tensions, ja que els recursos de l’illa no donaven per a tanta gent.

Avui en dia les torres de defensa continuen dempeus, albirant l’arribada de creuers, velers, iots i avions amb milers de visitants a una petita illa de recursos limitats i paisatges fràgils i singulars. El Parc Natural de s’Albufera des Grau i la Reserva de Biosfera de Menorca treballen per protegir-los i conservar-los.

(Panell informatiu)

PUNTA ROTJA (CIUTADELLA) 6-04-2025

La Vall d'Algaiarens des de pujada a Punta Rotja

Cap de Ferro i Cala Carbó des de Punta Rotja 

Cabres salvatges a Punta Rotja

URBANITZACIÓ "SES SAVINES" DE CALA TIRANT (ES MERCADAL)

 A la badia de Tirant i a prop de la zona humida de ses Savines s'aixeca el complex   residencial de Cala Tirant. Data de l'any 1972 i es troba a la costa nord de l'Illa.

PLANTES DE MENORCA: Gladiolus communis L. subsp. byzantinus (Mill.) Hamilton

Gladiolus communis L. subsp. byzantinus (Mill.) Hamilton

Família: IRIDACEAE

Gènere: Gladiolus

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig i Juny

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitat: Llocs rocosos, pradells secs.

Característiques: Planta herbàcia amb un bulb subterrani del que neixen les fulles i tiges fèrtils. Les fulles tenen forma d'espasa: allargades, planes, amb els marges que van confluint cap a la punta. Les flors són grans d'uns 3-4 cm de llarg, de color purpuri; tenen sis tèpals desiguals i lliures entre ells, i es disposen en una mena d'espiga on totes les flors miren cap a un costat. Viu a les garrigues. Es diferencia de Gl. italicus perquè aquest té les flors roses i viu generalment als camps de secà. És més difícil diferenciar-lo de Gl. illyricus; aquest és més petit, amb menys flors i aquestes són de color purpuri més intens. Floreix a l'abril i maig.

PLANTES DE MENORCA: SOCARRELL ALÍS (Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. fulgurans (Porta) Cardona, L. Llorens et Sierra)

Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. fulgurans (Porta) Cardona, L. Llorens et Sierra

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Dorycnium

Sinònims: Dorycnium fulgurans (Porta) Lassen Lotus fulgurans (Porta) Sokoloff

Nom comú català: Socarrell alís.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrica)

Plantes legalment protegides: Catàleg Balear.

Categoria UICN:  NTGairebé amenaçada

Època de floració: Abril, Maig, Juny, Juliol i Agost

Formes vitals: Camèfit. Nanofaneròfit.

Hàbitats: Costa rocosa. Llocs rocosos del litoral.

Característiques: Arbust densament ramificat, amb els extrems de les branques una mica punxosos, donant lloc a una mata compacta d'aspecte espinós. Es diferencia bé de Dorycnium pentaphyllum pel seu port compacte i perquè les flors estan gaire bé a sobre de les tiges i no sobre un peduncle. Viu al litoral juntament amb altres espècies de morfologia semblant (Launaea cervicornis,Astragalus balearicus , etc.).

PLANTES DE MENORCA: GUÍXOLS (Lathyrus cicera L.)

Lathyrus cicera L.

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Lathyrus

Nom comú català: Guíxols.

Nom comú castellà: Almorta de monte. Almorta silvestre. Cicercha. Cicérula. Diente de muerto. Gálgana. Guija. Lenteja forrajera.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig i Juny

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Sembrats i prats d'anuals.

Característiques: Herba que presenta les tiges alades, així com els pecíols, i té les fulles amb dos folíols amb forma lanceolada i amb un circell ramificat. Són característiques les amples estípules i les flors vermelles. Es pot diferenciar de Lathyrus setifolius perquè aquest té folíols molt estrets i les tiges molt poc alades. Floreix al principi de la primavera.

BARRANC, TORRENT i CALA TREBALÚGER (FERRERIES - ES MIGJORN GRAN) 16-03-2025

Antiga finca dels Horts de Trebalúger

El barranc de Trebalúger, un dels més importants de l’illa per llargada i profunditat, però sobretot per la persistència i el cabal del torrent que hi transcorre. El torrent arriba a la platja formant un gran meandre que alenteix l’aigua i crea una zona humida petita envoltada de canyars i camps de conreu darrere la platja. Quan duu prou aigua, el torrent trenca la barra d’arena i surt a la mar per la banda de ponent, just entre la paret vertical de roca i l’arenal.

PENYA DE S'INDI FOTOGRAFIADA "IN SITU" (ES MERCADAL) 27-10-2024

Penya de s'Indi correspon a un monòlit de gresos del Triàsic amb unes formes erosives molt característiques que recorden el perfil d’un indi americà i que són conseqüència del desgast provocat pel vent de tramuntana sobre la roca. (Geologia de Menorca)

SES PENYES D'EGIPTE (ALAIOR) 27-10-2024

Espectaculars formes resultants de l’erosió originada pel vent i deguda a les variacions de composició de la roca.

Volem agrair als propietaris, el permís per poder contemplar novament, aquestes espectaculars roques. Gràcies!

Ruïnes del lloc d'Egipte

Pou i abeuradores