MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

divendres, 15 d’octubre de 2021

PORT DE FORNELLS (ES MERCADAL) 6-10-2021


Les aigües tranquil·les de la badia de Fornells han ofert, tradicionalment, abric i refugi. Actualment, aquesta badia no tan sols constitueix la base d'una petita flota dedicada a la pesca de la llagosta, sinó que durant l'estiu brinda amarrament a gran nombre d'embarcacions d'esplai procedents de tot arreu.


L'illa de ses Sargantanes es l'illot més gros i és a una milla de la boca, a la part oriental; al sud de l'anterior, l'illa dels Revells, amb un canal impracticable entre ells. El tercer s'anomena illot des Porros i està a 600 metres dels Revells. 

dimarts, 12 d’octubre de 2021

OCELLS DE MENORCA: MILOQUES (Neophron percnopterus) A CIUTADELLA (9-10-2021)


L'au diferent és una miloca jove o immadura. Pel que sembla és un tercer any de calendari, és a dir, un individu nascut fa tres anys on combina plomes juvenils (fosques) amb algunes ja blanques, sobretot les cobertores. (Informació facilitada per la SOM)


La miloca, tot i que amenaçada, podria estar a prop de la saturació a Menorca

El més petit dels voltors europeus pot haver ocupat ja tots els recursos disponibles per a l'espècie a l'illa, que té la densitat de població reproductora més alta d'Europa

L'últim estudi de seguiment de la població reproductora de la miloca o voltor petit a la Reserva de Biosfera de Menorca, realitzat en 2018, estima la població d'aquesta singular au rapinyaire en 52 parelles territorials. Els seus paràmetres reproductors són bons, més elevats que en anys anteriors, amb un 75% de parelles amb èxit (nombre de polls volats per cada parella amb posta) i una taxa de productivitat de 0,92 (nombre de polls volats per cada parella territorial).

Però es dóna una circumstància especial a l'illa de Menorca. Les dades sobre la seva població pràcticament no han variat des de 2004 trobant-se sempre propera a les 50 parelles. A més, si observem l'històric dels paràmetres reproductors de l'espècie a l'illa, és possible apuntar una lleugera tendència descendent en productivitat. Tots dos indicadors fan pensar que la població pugui estar a prop de la saturació a l'illa. És a dir, que la seva població ja no pugui créixer més pel fet que la població existent ha copat ja els recursos a l'illa, hàbitat i aliment principalment, i la capacitat del territori per acollir l'espècie està en el seu màxim, que compta a Menorca amb la densitat de població reproductora més alta d'Europa. Sens dubte és una dada positiva tractant-se d'una espècie amenaçada.

La miloca s'alimenta principalment de carronya, mesura entre 55 i 65 cm i té una envergadura d'entre 148 i 171 cm. Un exemplar adult té el plomatge blanc brut a excepció de les plomes de vol, que són negres. Els joves tenen plomatge més fosc, de tons marrons i grisos. No té plomatge a la cara, de manera que deixa al descobert en aquesta zona una característica pell groga. Disposa d'un bec fi i llarg, també groc, que li impedeix esquinçar la pell de grans cadàvers a diferència d'espècies de voltor més grans. Ocupa preferentment les àrees muntanyoses i els seus voltants, així com regions més o menys abruptes, i a l'illa escull penya-segats marins per criar. És una au hivernant, tot i que a Menorca hi ha l'única població sedentària a Europa.

Maó, 29 de maig de 2019. Consell Insular de Menorca 

dijous, 30 de setembre de 2021

CORÍSIA – ARBRE DE LA LLANA (Chorisia speciosa St. Hil.) MENORCA






Chorisia speciosa St. Hil.

Família: BOMBACACEAE

Gènere: Chorisia

Nom comú català: Corísia.

Nom comú castellà: Árbol botella. Chorisia. Corisia morada. Palo borracho rosado. Samuhú.

Distribució general (Fitogeografia): Amèrica del Sur

Època de floració: Agost, Setembre i Octubre

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Plantes de jardí. Jardins urbans.

Descripció: Arbre caducifoli de 5-15 m d'alçada, amb el tronc espinós, freqüentment més ample a la base; escorça llisa, verdosa, amb algunes estries longitudinals. Fulles amb pecíol de 6-12 cm de longitud i 5-7 folíols obovads, de marge serrat, acuminats, glabres amb limbe de 6-7 cm de longitud i 3.5-4 cm d'ample. Flors amb pètals de 8-12 cm de longitud, de color blanc-rosat a rosat-porpra, amb estries més obscures en els pètals.

Origen: Brasil, Argentina i Paraguai. 

Utilitats: la fusta, molt tova, s’utilitza per fer canoes (‘ceibes’) i paper. La “llana” per farcir coixins. Les llavors proporcionen olis comestibles o industrials. També el líquid és un dels components de begudes al·lucinògenes com l’ayahuasca. Com el nostre estimat porc, s’utilitza tot.

Publicat per ARBRESMEDITERRANI on 15 JUNY, 2017

divendres, 24 de setembre de 2021

FAUNA DE MENORCA: CABOTS DE CALÀPET (CIUTADELLA)




Actualment a Menorca tenim dues espècies d'amfibis: la granota i el calàpet.

Els calàpets crien a basses temporals, tant naturals com artificials.  Les postes són uns cordons gelatinosos de fins a dos metros de llarg, farcits de puntets negres de devers 1,5 mm, que són els ous. Un cordó d'aquests pot arribar a tenir de mil a dos mil ous, la gran majoria dels quals no arribaran a adult. La posta de la granota és molt diferent, els ous formen masses més o menys esfèriques i no cordons. El calendari de reproducció varia segons la climatologia de l'any. Solen fer altres postes de finals d'estiu a principis de tardor. Els anys que plou poc no arriben a reproduir-se  a moltes basses per manca d'aigua.

Els ous eclosionen al cap de devers una setmana, depenent de la temperatura de l'aigua. En surten les larves, que popularment s'anomenen cabots. Són com un caparrot amb coa, de color fosc. Neden bastant en contacte amb el fons, cercant la llum i escalfor del sol. En aquest moment tenen molts de depredadors: larves de libèl•lula, escarabats d'aigua, triops, serps d'aigua, ocells aquàtics... Els que sobreviuen, al cap d'una quarantena de dies, inicien la metamorfosi. Es produeix una transformació radical. Van creixent primer les potes posteriors, després les anteriors i finalment els hi desapareix la coa. El resultat són uns animalons amb la forma d'adult de només 15 mm, que han transformat també el seu sistema de respiració. Els petits calàpets surten llavors de l'aigua. Comença ara la seva vida terrestre, independent de qualsevol massa d'aigua.

El calàpet és una espècie protegida.

(De l’article publicat per Montse Bau i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 24/10/2018)