PLANTES DE MENORCA: Orobanche minor Sm.

Orobanche minor Sm.

Família: OROBANCHACEAE

Gènere: Orobanche

Nom comú castellà: Rabo de lobo.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Categoria UICN: DDDades insuficients

Època de floració: Mai Jun Jul Ago

Formes vitals: Geòfit. Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Herbassars. Prats terofítics. Parasita diverses espècies de fabàcies de gèneres com Lotus, Trifolium i Vicia; umbel·líferes dels gèneres Daucus i Foeniculum; el gènere Plantago i compostes dels gèneres Hyoseris, Hypochoeris, Gazania i Picris.

Característiques: Aquest Orobanche pertany al grup dels que tenen l'estigma purpuri o taronja, és més aviat petit, en general de coloració vermellosa, amb les flors de color groc. La trobarem al final de la primavera. 

ILLOT DES PAS I L'ILLA DES PORROS - FORNELLS (ES MERCADAL) 2019

PLANTES DE MENORCA: LLIRI DE MAR - ASSUTZENA D’ARENAL - LLIRI D’ARENAL (Pancratium maritimum L.) -Fulles

Pancratium maritimum L.

Família : AMARYLLIDACEAE

Gènere : Pancratium

Nom comú català : Assutzena d'arenal. Lliri d'arenal. Lliri de mar.

Nom comú castellà : Amor mío. Azucena marina. Nardo marino.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Arenals marítims i sistemes dunars.

Usos i propietats : Medicinal.

Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.

Categoria IUCN : Dades insuficients

Característiques : És sorprenent veure les grans flors blanques del lliri de mar en ple mes d'agost i a sobre de l'arena calenta de les platges. Les flors s'obren durant el vespre i durant un sol dia, fan un aroma molt agradable. Al moment de la floració les fulles ja s'han secat, tornant a sortir a la tardor; les fulles són allargades de color verd glauc, retorçades, i amb una consistència bastant ferma. A les platges no es pot confondre amb cap altre espècie. També són molt característiques les seves llavors, que semblen petits trossos de carbó que surten d'un càpsula globosa.

LLOC DE BINIAUMAIA (ES MERCADAL)

PLANTES DE MENORCA: GINESTA - GINESTA VERA - GINESTERA - HERBA DE BALLESTER (Spartium junceum L.)

Spartium junceum L.

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Spartium

Nom comú català: Ginesta. Ginesta vera. Ginestera. Herba de ballester.

Nom comú castellà: Canarios. Gayomba. Genista de España. Hiniestra. Retama de flor. Retama de los jardines. Retama macho.

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-septentrional

Usos i propietats: Medicinal.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Abr Mai Jun Jul

Formes vitals: Macrofaneròfit. Nanofaneròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Plantes de jardí. Cultivada com ornamental. Naturalitzada en marges de torrents i vores de carreteres.

Característiques: Arbust alt, pot arribar a fer cinc metres, molt ramificat amb branques amb aspecte junciforme: verdes i aparentment sense fulles. De fet les fulles són petites i lanceolades o lineals i cauen ràpidament. Les flors són grans de més de dos centímetres d'un groc molt viu, surten a la part de dalt de les branques i fan inconfusible a aquesta espècie. A més la reconeixerem perquè el calze sembla format per una sola peça, sense dents, que abraça la flor per baix i s'obre per dalt. Els fruits són uns llegums molt comprimits que es tornen negrosos al madurar. Pot florir a diferents moments de l'any però la florida principal es dona al final de la primavera. Aquesta espècie no és pròpia de la nostra flora, malgrat és d'origen mediterrani, és plantada amb freqüència a les autopistes i s'ha naturalitzat a molts d'indrets de les illes colonitzant torrents i garrigues a prop de les carreteres.

LLOC DE SANTA CREU (ES MERCADAL)

PLANTES DE MENORCA: CASCALL MARÍ - CARXOFERA DE PRAT - CASCALL BANYUT - ROSELLA MARINA - TREPÓ MARÍ - CIURÓ BORD (Glaucium flavum Crantz)

Glaucium flavum Crantz

Família: PAPAVERACEAE

Gènere: Glaucium

Nom comú català: Carxofera de prat. Cascall banyut. Cascall marí. Ciuró bord. Rosella marina. Trepó marí.

Nom comú castellà: Amapola marina.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Holoàrtica

Usos i propietats: Medicinal.

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Abr Mai Jun Jul Ago Set

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Platges, dunes i zones arenoses.

Característiques: Herba que viu a sòls arenosos, generalment a llocs alterats de les platges. Té unes fulles de color verd glauc amb molts lòbuls i amb una consistència una mica carnosa. Quan està florida és molt fàcil de reconèixer perquè fa unes grans flors grogues de quatre pètals, amb molts estams amb les anteres grogues. El fruit és una càpsula amb forma de banya, però molt allargada, fins a 30 cm. Floreix durant la primavera.