MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dijous, 18 de gener de 2018

PLANTES DE MENORCA: Malva minoricensis (Cambess.) J.J. Rodr. - Lavatera triloba L. subsp. pallescens (Moris) Nyman


Lavatera triloba L. subsp. pallescens (Moris) Nyman
Família : MALVACEAE

Gènere : Lavatera

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrico-tirrènica)

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Llocs pedregosos i exposats prop del litoral.

Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.

Categoria IUCN : Vulnerable

Característiques : Es tracta d'un petit arbust de les zones costaneres de Menorca (var. minoricensis), un temps considerat com endèmica de l'illa sota el nom de Lavatera minoricensis. Té les fulles molt ondulades al marge i les flors són rosades amb venes purpurines. La coloració de la flor i les fulles ondulades permeten diferenciar-la sense problemes de Lavatera maritima. Floració al final de la primavera.

Estatus : Endèmica (Tirrènica).  





Malva minoricensis (Cambess.) J.J. Rodr.

Malvaceae

Categoria UICN: ENA2(c), B1b(iii,iv,v)c (iii,v)+2b(iii,iv, v)c(iii,iv); C2a(i)b; D

Protecció legal: vulnerable (CBEA)

Distribució geogràfica: espècie endèmica de Menorca amb poblacions disperses pels litorals nord i est.

Dades poblacionals: actualment les localitats on es coneix la presència d’aquesta espècie es corresponen amb cinc quadrats UTM d’1x1 km; en total, hi ha sis nuclis poblacionals. El darrer cens comptabilitza menys de dos-cents exemplars, la majoria (setanta) a una població, a l’illa de l’Aire. La segueixen en importància les de la punta de s’Escullar i del cap de Favàritx, amb de vint a trenta individus. Els altres tres nuclis poblacionals (punta Nati, So n’Angladó i illa d’en Colom) són significativament més reduïdes (< 5 individus). A altres sis localitats on ha estat citada no s’ha pogut retrobar (Binidalí, Alcalfar, cap Negre, es Murtar, sa Mesquida i Binillautí).

Hàbitat: creix a roquissars i sòls pedregosos del litoral, tant calcaris com silicis, amb un cert grau d’alteració o nitrificació per la presència de bestiar o de colònies d’aus marines.

Estat de conservació: amb les dades actuals és un dels endemismes de la flora de Menorca que mostra una tendència més negativa pel que fa a l’estat de conservació. Pot haver desaparegut de cinc localitats (Iriondo et al., 2003), i a una (Binillautí) se n’ha comprovat la desaparició en els darrers quinze anys.

Aquesta evolució negativa pot estar relacionada amb la dependència d’un cert grau d’alteració per la presència de bestiar (sòls moderadament nitrificats). En aquest sentit, és significatiu que les poblacions més actives i dinàmiques coincideixen amb zones on es manté la presència de pastura extensiva (ovelles) o on hi ha extenses colònies d’aus marines. Tanmateix, una exploració detallada de localitats adequades a les costes nord i est podria revelar l’existència d’altres nuclis no detectats.

Informació del Llibre vermell de la flora vascular de les Illes Balears 2017 

dimarts, 16 de gener de 2018

SES COVES (ANTIC LLOC I NECRÒPOLIS) DES BARRANC D'ALGENDAR (FERRERIES)


El lloc de ses Coves va ser habitat fins a mitjan segle XX, tot i que es van aprofitar les coves del mateix assentament prehistòric.














SES COVES: Lloc situat al camí del barranc d’Algendar. Fa molt temps que les cases, que eren fetes a dins la cova, no són habitades. És un conjunt de sis coves que van tenir la funció de necròpolis. Les coves es comuniquen les unes amb les altres.
La casa del pagès tenia el sostre que feia una volta. A la part de dalt hi havia els dormitoris i darrere de la casa es trobava un molí, al qual s’arribava a través d’una altra cova.
Al lloc hi havia un pou d’aigua i un aljub amb piques, que els de ses Coves havien de compartir amb els pagesos del lloc des Pas d’en Revull. 

La vida al Barranc d’Algendar - ARBRES D'ALGENDAR MENORCA 


Pou amb abeurada del lloc de ses Coves  

diumenge, 14 de gener de 2018

FAUNA DE MENORCA: SERP DE GARRIGA (Macroprotodon mauritanicus)

 ZONA BARRANC D'ALGENDAR
Macroprotodon mauritanicus
A Menorca hi viuen tres espècies de serp: la serp blanca (Rhinechis scalaris), la serp d'aigua (Natrix maura) i la serp de garriga balear. Totes tres espècies van ser introduïdes per l'home, segurament en època romana. Actualment estan protegides per la llei. La serp de garriga balear és la més petita de les tres. Arriba només a 66 cm. Té l'esquena de color terròs o grisenc amb una línia discontínua de taques negres, una gran taca ovalada a la nuca i una franja que va de l'ull a la boca. Aquesta espècie viu només a Menorca, Mallorca i en alguna zona del Marroc, Algèria i Tunísia. Les serps de Balears presenten algunes diferències que es podrien arribar a considerar suficients per a tractar-les com a subespècie endèmica. Habita en tot tipus de marines i conreus de secà. Les parets seques li ofereixen un espai vital molt adequat. La seva mida, que visqui amagada entre pedres i que sigui de costums crepusculars fan que sigui mala de veure. Caça a l'aguait sargantanes, dragons, i també insectes i altres animalons. Es considera responsable en bona part de l'extinció de la sargantana balear, que ara només es troba als illots. És l'única serp de les tres que inocula verí, però és inofensiva per a nosaltres ja que les dents que l'injecten estan a la part posterior de la boca, que és tan petita que -en el cas hipotètic d'una mossegada- no ens les clavaria. Fa una posta de dos a sis ous, només cada dos anys. Les petites neixen al cap de 50-60 dies. 
GOB MENORCA

divendres, 12 de gener de 2018

PLANTES DE MENORCA: FRARE CUGOT - CUGOTÍ - FRARET (Arisarum simorrhinum durieu)


Arisarum simorrhinum durieu
            Espècie present en molt poques localitats de les Balears.
 Arisarum vulgare Targ.-Tozz.
El frare cugot és possiblement la més abundant. Creix  en una elevada diversitat d’ambients, des dels litorals fins als forestals ombrívols de l’interior, també a terres cultivades. És fàcil d’identificar les fulles que surten directament de en terra d’un verd clar, de vegades  tacades de blanc, i per les típiques inflorescències amb l’espata en forma de caputxa i amb la punta de l’espàdix guaitant cap a baix.
Arisarum simorrhinum té les fulles pràcticament iguals, però les inflorescències són diferents. Tenen el peduncle curt i queden quasi ran de terra. Externament solen ser de color marronós, l’espàdix està engruixit a l’àpex i sol quedar inclòs dins l’espata.




dimecres, 10 de gener de 2018

OCELLS DE MENORCA: CIGONYA BLANCA (Ciconia ciconia)




Ciconia ciconia
Cat:Cigonya blanca. Cast.:Cigüena común. Eusk.:Amiamoko zuri.Gal.:Cegoña branca

Au planejadora i camallarga molt popular i coneguda per tothom, inconfusible. Té el cos blanc i les ales negres, el bec i les potes llargs i de color vermell. Cria a terrenys oberts i zones agrícoles o d’aiguamoll de la península Ibèrica, Europa Central, nord d’Àfrica i oest d’Àsia. Fa el niu sobre construccions humanes, ja siguin edificis, torres elèctriques, etc. Les poblacions occidentals hivernen a l’Àfrica subsahariana fins a Sud-àfrica mentre que les de l’oest d’Àsia ho fan a l’Índia. Migra seguint els corrents tèrmics produint-se’n grans concentracions als estrets de Gibraltar i del Bòsfor. A Menorca s’observen de manera ocasional, durant les migracions i a vegades a l’hivern, exemplars solitaris o petits grups, probablement desviats de la seva ruta migratòria.. Estatus: Migrant i hivernant escàs.

SOM (Societat Ornitològica de Menorca)