MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dilluns, 24 de febrer del 2020

dissabte, 15 de febrer del 2020

PRAT DE SON BOU / ALBUFERA DE SES CANESSIES (ALAIOR) 2-02-2020

Prat de Son Bou
El prat de Son Bou, també conegut com l'albufera de ses Canessies, constitueix una de les principals zones humides de Menorca i la més important de la costa sud. Es tracta d'una maresma litoral d'unes 80 hectàrees disposada gairebé en paral·lel a la costa, separada del mar per un braç de sorra que forma la platja de Son Bou i Talis. La zona humida s'alimenta de dos torrents, el que davalla pel barranc de sa Vall o Son Boter, en la part occidental, i el del barranc des Bec, més a l'est. La permanència de l'aigua varia de forma irregular entre les zones entollades temporalment i la zona més profunda, on la làmina d'aigua persisteix durant tot l'any. En les primeres, la vegetació predominant és el canyís (Phragmites australis), acompanyat de la vistosa corretjola  blanca (Calystegia sepium) i de la coneguda bova (Typha angustifolia). En els tolls més profunds hi ha diverses espècies d'hidròfits d'aigua dolça (plantes que viuen completament submergides dins de l'aigua) dels gèneres Potamogeton i Zannichellia. A les ribes són habituals els tamarells (Tamarix spp.) i els joncs marins (Scirpus maritimus).  



Al llarg de tot l'any passen per la zona humida centenars d'aus aquàtiques, i a la fi de primavera i estiu n'hi ha un nombre important que crien amagades entre l'espessa vegetació. Durant l'hivern abunden diverses espècies d'ànades i garses, i en finalitzar la primavera crien l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la fotja (Fulica atra) i la gallineta d'aigua (Gallinula chloropus). Tampoc resulta difícil veure algun exemplar del gall d'aigua (Porphyrio porphyrio), amb el seu bell plomatge blau. Antigament, cap als anys cinquanta, es conreava arròs en tota la zona humida
 




diumenge, 9 de febrer del 2020

OCELLS DE MENORCA: FOTJA (Fulica atra)











Fulica atra
Cat.: Fotja vulgar
Cast.: Focha común.
Distribuïda àmpliament a Europa, nord d’Àfrica i bona part d’Àsia i Oceania, té el cos rabassut i el plomatge totalment negre que contrasta amb la placa frontal i el bec blancs. Aquesta au aquàtica pot ocupar ambients d’aigua dolça o salobre, tant naturals com artificials. Tot i agradar-li les aigües obertes, per niar prefereix els marges d’aiguamolls i dels torrents on hi troba la vegetació necessària per fer el niu i alimentar-se. A Menorca la podem veure tot l’any a zones humides i desembocadures dels torrents, on hi sol criar, i especialment a s’Albufera des Grau on s’hi concentren nombrosos exemplars hivernants provinents d’Europa i on històricament se n’havien caçat fins als anys setanta. L’assecament, als anys vuitanta, de la font de Santa Catalina, que aportava aigua dolça tot l’any a la llacuna, va conduir a una gran crisi de salinitat a l’albufera als anys noranta. Això ha fet minvar molt les poblacions d’aquesta espècie, tant com a hivernant com a nidificant.
Estatus: Sedentari moderat, migrant i hivernant abundant.
SOM (Societat Ornitològica de Menorca) 
 Cries a S'Albufera des Grau