+30-01-2014.JPG)
+30-01-2014.JPG) |
|
La sobre posició
d’una façana nova sobre la façana principal d’un casat de camp, tot i mantenir
la resta en el seu estat original, és un exercici habitual a l’arquitectura
rural de finals del segle XIX i principis del XX a Menorca. Significaria
modernitzar la imatge del casat, transmetre una voluntat de canvi, manifestar
una vocació del propietari del lloc d’estar a favor del progrés. El disseny de
façana que Joan Rubió i Bellver va fer per a Can Gonyalons en un viatge
ocasional a Maó, essent encara estudiant d’arquitectura, possiblement per
visitar els Rubió i Tudurí, és un dels exemples més interessants d’aquesta
manera de fer arquitectura. És la primera façana modernista construïda a
Menorca que coincideix, en el temps, amb el desenvolupament de l’estil a
Catalunya i proposa una estructura compositiva lluny de qualsevol traça
existent fins aquell moment a l’illa. El detall dels dibuixos que coronen la
façana a partir dels finestrons sobre les portes del primer pis, pensats per
ser realitzats amb totxos i executats amb marès, són el precedent clar dels
ornaments que Rubió i Bellver utilitzarà més tard a Barcelona a la casa Canals
(1899-1900), a la casa Alemany (1900-1901) i d’una manera extremada a la casa
Roviralta, anomenada el Frare Blanc (1903-1913).
La utilització
del color vermell al parament cec per poder ressaltar els ornaments en blanc,
així com el color verd de la fusteria són recursos que lliguen la nova proposta
amb la tradició constructiva illenca.
Menorca Guia d'Arquitectura
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada