MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 29 d’abril del 2017

ENDERROSSALL AL MACARET DE LA COVA DES VELL MARÍ (ES MERCADAL)


El passat 18 d’abril, vam anar com altres vegades, a visitar un dels racons que ens agraden més de Menorca. La sorpresa quan  vam arribar-hi no va ser gens agradable, sinó de disgust.

Com podeu veure en aquestes fotos, s’ha desprès una paret de roques deixant el racó més polit on hi havien les columnes, totalment destrossat.

Us deixo l’enllaç de com era abans,  perquè així veureu la diferència.












dijous, 27 d’abril del 2017

PLANTES DE MENORCA: QUEIXAL DE VELLA - CUSCULLERA (Hyoseris radiata L.)











Hyoseris radiata L.
Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere : Hyoseris
Nom comú català : Cuscullera. Queixal de vella.
Nom comú castellà : Estrella.
Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-meridional
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.
Formes vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Pastures. Vores de camps i camins.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Herba perenne amb les fulles reunides en una roseta bassal; són fulles allargades però molt dividides en lòbuls triangulars, un d'ells terminal. Els capítols estan a sobre d'un peduncle erecte bastant llarg, les flors són de color groc intens. La diferenciarem de Hyoseris scabra en que aquesta és molt més petita, els peduncles florals normalment estan aplicats a terra i són curts i rígids, i sobretot perquè aquests peduncles estan inflats just per davall del capítol.

dimarts, 25 d’abril del 2017

S'ARENALET DE S'ENCLUSA O ES CALÓ DES PEIX (MAÓ) 2017









Tot i ser una platja de dimensions reduïdes, la seva orientació cap a nord i la influència de la platja de Mongofra Nou fan que tengui una vegetació més rica en espècies del que es podria esperar.

De forma abundant, en aquest punt es troba possiblement l’única població autòctona d’una planta molt comuna a l’illa, la cinerària o herba blanca (Senecio cineraria). Aquesta planta es pot veure sovint a la vora de carreteres o a l’entorn de nuclis urbans amb la seva versió naturalitzada, és a dir, poblacions plantades directament per l’home o escapades de jardins, originàries de fora de l’illa.

OBSAM 

diumenge, 23 d’abril del 2017

PLANTES DE MENORCA: BORRATJA - HERBA DE LA TOS - ORELLA D’ÓS (Borago officinalis L.)









Borago officinalis L.
Família : BORAGINACEAE
Gènere : Borago
Nom comú català : Borratja. Herba de la tos. Orella d'ós. Pa-i-peixet.
Nom comú castellà : Borraja.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Voreres de camps i camins.
Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquesta espècie dóna nom a la família de les Boraginàcies, és doncs el seu representant més típic. Té unes fulles bassals amb un limbe bastant ample i un llarg pecíol, tant les fulles com les tiges estan cobertes per pèls rígids que donen un tacte molt aspre a la planta, el tacte característic de moltes espècies de Boraginàcies. Pot ser el caràcter més representatiu de l'espècie són les seves flors, d'un color blau intens amb la gorja blanca, amb cinc pètals ben oberts i uns estams al centre de color negre que formen una mena de punta. Sovint les flors pengen mirant cap avall. Les fulles tendres són comestibles. Viu a vores de camins i herbassars. Floreix des de finals de l'hivern fins a la primavera.

dimecres, 19 d’abril del 2017

PLANTES DE MENORCA: Veronica persica Poiret


Veronica persica Poiret
Família : SCROPHULARIACEAE
Gènere : Veronica
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Cosmopolita i subcosmopolita
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny.
Formes vitals : Teròfit.
Hàbitat : Horts, camps i camins
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Petita herba dels camps i vores de camins, les flors són relativament grans (fins a 1 cm de diàmetre) de color blau intens, amb quatre pètals un d'ells una mica més petit que els altres. La diferenciarem de Veronica polita i Veronica arvensis perquè totes dues tenen les flors més petites, a més Veronica arvensis té les fulles oposades en lloc d'alternes.