MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dijous, 30 de juliol del 2015

NECRÒPOLIS TALAIÒTICA DE CALASCOVES (ALAIOR) 2015














La necròpolis talaiòtica de Calascoves és la més important de Menorca constituïda per més de noranta coves picades per la ma de l’home en el penya-segat rocós de les dues cales que conformen Calascoves. Les primeres coves van començar a picar-se a l’edat del bronze i, en elles, s’hi duien a terme enterraments per inhumació dels cadàvers. Més endavant, durant l’edat del ferro, es piquen coves més grosses i accessibles, el ritu també canvia i combina els enterraments sota capes de calç i les cremacions. Pràcticament s’han excavat ja totes les coves i el material extret se pot veure al Museu de Menorca.
En època romana ja no se va utilitzar com a necròpolis encara que la cala era freqüentada com a lloc de peregrinació, tal com està testificat a les inscripcions que es troben a les parets d’una de les coves, la dels jurats.
Calascoves també era important com a lloc de desembarcament en èpoques púnica i romana, per la qual cosa el seu fons marí es trobava ple de restes arqueològiques, que també van ser extretes i dipositades al Museu de Menorca.
Actualment les Coves han estat tancades provisionalment per assegurar-ne la seva conservació

dimarts, 28 de juliol del 2015

TORRE CASTELL DE SANT NICOLAU (CIUTADELLA) 2015






Torre de defensa i vigilància costanera destinada a la vigilància de la bocana del port de Ciutadella i construïda segons plànols de l'enginyer militar Josep Castelló entre 1680 i 1682. El seu nom té origen en la petita ermita que abans ocupava el seu lloc. L'edifici és de planta octogonal amb peu en talús tallat en la roca i fossat perimetral amb un pont de fusta davant de la porta. La decoració de la portalada consta d'una cariàtide i un atlant rematats amb tres escuts reials, que es van realitzar l'any 1990 per substituir els originals, que estaven molt deteriorats. La torre té un fossat excavat en la roca de vuit metres d'amplitud i dos metres de fons que envolta el seu perímetre. L'accés a l’interior es realitza mitjançant una porta rectangular amb llinda decorada a partir d'elements de decoració barroca. Al seu interior, una columna central sosté la volta sobre la qual se situa la plataforma d'artilleria. També trobem una escala de caragol encastada en un dels seus murs laterals que comunica les diferents plantes.
Menorca Fortificada  
(podeu veure més fotos d'altres entrades)

diumenge, 26 de juliol del 2015

PLANTES DE MENORCA: HERBA DE COTÓ O PALA MARINA (Thymelaea velutina)


Créixer en un sòl d’arena representa tot un repte per a la majoria de plantes. És un substrat on la disponibilitat d’aigua i nutrients poden tenir variacions molt marcades en poc temps; també és un medi poc estable, mòbil, i que es veu fàcilment afectat per factors ambientals com el vent, però també per altres com les alteracions causades per l’home. Les plantes han desenvolupat estratègies i mecanismes que els permeten superar aquestes dificultats. Per fer front a l’escassetat d’aigua moltes es cobreixen d’una densa capa de pèls (indument) o d’una pel·lícula cendrosa que els dóna un aspecte blanquinós o argentat; d’altres engruixen les fulles I tiges (suculència). Per afrontar la mobilitat de l’arena, moltes tenen capacitat per rebrotar des de la soca o arrel, encara que quedin profundament enterrades. A Menorca, per l’efecte de la tramuntana, els sistemes dunars sovint agafen una forma allargada i penetren a l’interior uns quants quilòmetres. Aquests ambients, coneguts com a arenals, presenten sovint singularitats florístiques.
Algunes són plantes endèmiques  i que posen de manifest el caràcter específic d’aquests ambients. L’herba de cotó o el camot són dos arbusts que caracteritzen els arenals de la tramuntana. El primer és un endemisme gimnèsic.


Thymelaea velutina (Pourr. ex Camb.) Endl.
Família : THYMELAEACEAE
Gènere : Thymelaea
Nom comú català : Herba de cotó. Pala marina. Peu de milà.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental
Endèmiques : Illes Balears
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.
Formes vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Arenals marítims i cims de la Serra de Tramuntana
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Arbust que té les fulles acumulades a la part apical de les branques, totes elles incloses les tiges joves estan cobertes per una densa pilositat que dóna a la planta un color gris blanquinós, de vegades groguenc. Les fulles són ovalades i gruixades. Floreix al final de l'hivern i durant la primavera.
Estatus : Endèmica.

dimecres, 22 de juliol del 2015

PRAT DE S'ALBUFERA (MAÓ)







Es Prat de s’ Albufera és una zona impermeable i gairebé plana que queda inundada a l’hivern. Constitueix un hàbitat idoni per a moltes espècies vegetals, com les orquídies, i per a alguns animals, com les libèl·lules, les ànegues, les granotes i els marts. Durant els anys cinquanta, es Prat es va convertir en una zona on es cultivava arròs, encara que aviat es va abandonar aquest conreu perquè era poc rendible. Actualment, hi pasturen, esporàdicament, vaques de raça menorquina. 

dilluns, 20 de juliol del 2015

PLANTES DE MENORCA: AMARGOT O POM DE MORO (Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt












Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F. W. Schmidt

Família : COMPOSITAE (ASTERACEAE) 

Gènere : Urospermum

Nom comú català : Amargot. Cuixa barba. Cuixa de dona. Morro de porc. Pom de moro.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Formes vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Comú a voreres de camins i camps incults.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Quan està en flor és molt fàcil de reconèixer: fa un capítol únic bastant gran (fins 6 cm de diàmetre) amb les flors de color llimona amb les puntes fosques i les bràctees de l’involucra gruixades i disposades en un sol nivell. La tija que porta el capítol i les fulles tenen una pilositat molt fina com de vellut. Urospermum picroides es diferencia perquè és més petita, amb pèls rígids que li donen un tacte aspre, i les flors són d'un groc més fosc.

dissabte, 18 de juliol del 2015

CALA DE S'ENCLUSA (MAÓ) 2015











Per arribar a aquesta platja, s’hi ha d’anar a peu pel Camí de Cavalls ruta 3 des de Favàritx, desviant-nos cap a la costa una vegada passat es Pou d'en Caldés, o també des de l’entrada de la mateixa ruta que es troba al Camí d’Addaia (una vegada fet el tram de ses salines). La majoria de gent hi accedeix per mar.

A uns 100 m. d’aquesta platja es troba la platja de S'Arenalet o Es Caló des Peix i més cap a l’Oest la veïna platja de Mongofra.