MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 29 de gener del 2017

PLANTES DE MENORCA: Magydaris panacifolia







Magydaris panacifolia (Vahl) Lange subsp. femeniasii Bolòs & Vigo
Família : UMBELLIFERAE (APLACEAE)
Gènere : Magydaris
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrica)
Endèmiques : Illes Balears
Època de floració : Maig.
Formes vitals : Hemicriptòfit.
Hàbitat : Llocs herbosos més o menys humits.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Umbel·lífera perenne de grans dimensions que renova tota la part aèria cada any, té unes fulles bassals molt grans de més de mig metre de llarg, profundament lobulades. Les umbel·les són portades per una tija robusta que creix erecte fins a dos metres d'alçada. Les umbel·les també són grans, de radis rígids, s'obren formant una semiesfera. Els fruits estan coberts per una suau pilositat. La fisonomia de la planta vista de enfora recorda molt a la Ferula communis , per la seva dimensió, però les flors blanques i les fulles amples i lobulades en lloc de ser laciniades permeten de diferenciar-la ràpidament. Viu a vores de camins i garrigues, a llocs una mica humits. Floreix al mes d'abril i maig.
Estatus : Endèmica.

dimecres, 25 de gener del 2017

CAQUI - PALO SANTO - CAQUI DE CHINA (Diospyros kaki L. f.) MENORCA


Diospyros kaki L. f.

Família : EBENACEAE

Gènere : Diospyros

Nom comú català : Caqui.

Nom comú castellà : Caqui. Caqui de China. Kaki. Palo santo.

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució general (Fitogeografia) : Xino-Japonesa

Època de floració : Maig. Juny.

Formes vitals : Macrofaneròfit.

Observacions : Els fruits persisteixen a l’arbre una vegada aquest ha perdut les fulles, donant-li un aspecte curiós.

Origen : Xina i Japó

Descripció : Petit arbre de fulla caduca que rarament sobrepassa els 8-10 m d’alçada, de copa arrodonida i branques de color bru o bru-vermellós, cobertes de pels aplicats. Fulles obovades, oblongo-ovades o el·líptic-ovades, de 5-18 cm de longitud, acuminades, decadents en un pecíol pubescent. Anvers glabre, verd obscur i revers pubescent i més clar. Flors axil·lars, generalment tetràmeres, grogues; les masculines generalment en grups de tres; les femenines, solitàries. Fruit globós o ovoide, de 4-9 cm de diàmetre, groc, ataronjat o vermell, dolç.

Època floració : Maig-juny


Diospyros kaki
  • Caracteri­stiques fruita: fruita arrodonida, de color de pell vermell ataronjat. La carn, de color taronja, té una consistència fluixa i gust dolç. Es diferencia del caqui tomàtiga per la seva forma, més punxeguda.
  • Fenologia: floreix a la primavera i la fruita madura a l’octubre.
  • Cultiu: reproducció per empelt (escudet) al setembre. La patologia més freqüent és la mosca de la fruita (Ceratitis capitata).
ARBRES D’ALGENDAR MENORCA


dilluns, 23 de gener del 2017

FAUNA DE MENORCA: DRAGÓ (Tarentola mauritanica)

Dragó comú

Nom científic: Tarentola Mauritanica.

Família:          Gecònids.

Descripció:  És un rèptil petit, que fa uns 8-9 cm des del cap fins al començament de la cua, la qual pot arribar a fer uns 9 cm de llarg. Té el cos aplanat. És de coloració marronosa i grisosa, amb taques blanquinoses. Té el cos revestit d'una mena d'escates berrugoses que semblen   espines. La cua es pot desprendre en cas de perill.

Alimentació:  Caça petits insectes com mosquits, mosques, abelles, papallones i també aranyes.

Reproducció: La femella pon 1-2 ous en cada posta; en pot fer dues o tres per any. Al cap de quatre mesos neixen els petits dragonets

Hàbitat:          Viu en zones rocoses, marges i parets de les cases velles.

Costums:     Pren el sol a primera hora del matí i després s'amaga fins a la nit. Li agrada estar-se quiet prop d'un focus de llum, on captura fàcilment les seves preses. És fàcil veure'l durant les nits de estiu prop dels fanals caçant insectes.

Altres informacions: A la part inferior dels dits hi té una mena de làmines adhesives que li permeten agafar-se a les parets i caminar cap per avall. Abans es pensava que entrava a les cases per menjar-se la roba, quan en realitat el que menja són les arnes (insectes nocturns).