MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

divendres, 28 d’agost del 2020

CODONYER (Cydonia oblonga Mill.) MENORCA






Cydonia oblonga Mill.
Família: ROSACEAE
Gènere: Cydonia
Nom comú català: Codonyer.
Nom comú castellà: Membrillero. Membrillo.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. València.
Distribució per illes: Mallorca. Eivissa.
Distribució general (Fitogeografia): Asia
Usos i propietats: Comestible o usos alimentaris.
Època de floració:  Abril Maig
Formes vitals: Macrofaneròfit.
Hàbitats: Cultivades.
Descripció: Arbust o petit arbre de fins a 6-7 m d´alçada amb branques irregulars i tortuoses, les més joves cobertes d´una borra groguenca. Fulles de 5 a 10 cm ovades o arrodonides, senceres, verdes i glabres per al anvers i molt piloses, blanc-tomentoses per el revers. La disposició d´aquestes és alterna. Flors grosses i vistoses, solitàries de color blanc o rosat. El fruit és piriforme o globós de color groc quan són madurs, molt aromàtic, dur i de sabor àcid, tomentós al principi.
Observacions: Els fruits són molt apreciats per a prendre torrats, com les pomes, o per a fabricar el conegut dolç o carn de codony amb sucre. Fins fa poc existia la costum de guardar els fruits entre la roba per a que donés a aquesta el seu agradable aroma.
Origen: Àsia occidental i central  

dimecres, 19 d’agost del 2020

PLANTES DE MENORCA: PINYONS DE RATA - ARRÒS - ARRÒS DE PARDAL - CRESPINELL - CRESPINELLA (Sedum sediforme (Jacq.) Pau subsp. sediforme)








Sedum sediforme (Jacq.) Pau subsp. sediforme
Família: CRASSULACEAE
Gènere: Sedum
Nom comú català: Arròs. Arròs de pardal. Crespinell. Crespinella. Pinyons de rata.
Nom comú castellà: Arroz de moro. Hierba puntera. Uña de gato.
Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN:  LCRisc mínim
Època de floració:  Juny Juliol Agost
Formes vitals: Camèfit.
Hàbitats: Escletxes de roques i penya-segats. Superfícies rocoses, parets seques i marges. Teulades, murs, encletxes de roques.
Característiques: Aquesta espècie viu a llocs amb molt poca terra, sovint el trobarem a les teulades i parets seques i entre les escletxes de les roques. Té les bases de les tiges una mica lignificades, les fulles són carnoses i agudes. Les flors són de color groc, es formen a la part de dalt d'una tija fèrtil, que està coberta per menys densitat de fulles que la resta de la planta. La inflorescència s'obri en vàries branques, com si fossin radis. Es diferència de les altres espècies del gènere per la seva major mida. De Sedum album, per les fulles agudes en lloc d'obtuses, i de Sedum dasyphyllum per no tenir pèls. Floreix al final de la primavera i principi d'estiu. Les plantes de les Pitiüses han estat reconegudes com Var. dianium , perquè les fulles són marcadament més grans que les de les formes normal de l'espècie. 

diumenge, 16 d’agost del 2020

LLOC DE BINISAFUET NOU (SANT LLUÍS)


Edificació modernitzada mantenint la textura i volumetria original. Teulada a dues vessants tipus basilical irregular.  

dijous, 13 d’agost del 2020

PLANTES DE MENORCA: CARD CIGRELL - CARD NEGRE (Carlina corymbosa L. subsp. corymbosa)











Carlina corymbosa L. subsp. corymbosa
Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)
Gènere: Carlina
Nom comú català: Card cigrell. Card negre.
Nom comú castellà: Cardo cuco. Cardo de cabeza de pollo.
Distribució per províncies: Illes Balears.
Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.
Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània
Categoria UICN:  LCRisc mínim
Època de floració: Juny Juliol Agost
Formes vitals: Hemicriptòfit.
Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats.
Vores de camins, terrenys incults i zones seques.
Característiques: El card blanc te les flors grogues, és dels pocs cards amb aquest color de les flors, les altres espècies les tenen morades. Les fulles estan ben armades amb espines al marge. La planta és perenne i està provista d'una soca sorprenentment gruixada i profunda. Colonitza camps pasturats on pot arribar a ser abundant. 

divendres, 7 d’agost del 2020

PLANTES DE MENORCA: BUGUENVÍL•LEA (Bougainvillea spectabilis Willd.)





Bougainvillea spectabilis Willd.
Família: NYCTAGINACEAE
Gènere: Bougainvillea
Nom comú català: Buguenvíl·lea.
Nom comú castellà: Bouganvilia.
Distribució general (Fitogeografia): Amèrica
Usos i propietats: Medicinal.
Època de floració:  Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Formes vitals: Macrofaneròfit.
Hàbitats: Plantes de jardí. Molt emprada com ornamental a jardins i murs.
Descripció: És una liana més o menys espinosa que fa grups de tres bràctees porpres que es troben disposades en grups de tres en tres a sota de les cimes de les flors, que es solen confondre amb els pètals. Les flors són, en canvi, poc vistoses. Cada inflorescència inclou 3 flors petites i tubulars, de 14-24 mm de longitud, amb pètals de color crema. Les fulles poden mesurar fins a 60 mm de longitud, alternes i poc peciolades.
Origen: Brasil