MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

divendres, 28 de juliol del 2023

CALA CABRA SALADA O CABRACELADA - BADIA DE FORNELLS (ES MERCADAL) 14-05-2023

Aquesta cala es troba a l’interior de la Badia de Fornells. El seu nom és perquè les cabres salvatges van a beure a un petit brollador d'aigua dolça que hi ha.








dissabte, 22 de juliol del 2023

PLANTES DE MENORCA: HERBA DE MAL DE PEDRA - HERBA DE NOÉ - PIXOSA - TRENCAPEDRA (Herniaria cinerea D. C.)




Herniaria cinerea D. C.

Família: CARYOPHYLLACEAE

Gènere: Herniaria

Sinònims: Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.

Nom comú català: Herba de mal de pedra. Herba de Noé. Pixosa. Trencapedra.

Nom comú castellà: Hierba de la orina. Hierba de quebrado. Milgranos. Quebrantapiedral. Sueldatripas. Turquita.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Usos i propietats: Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig, Juny i Juliol

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Camps i vores de camins amb sòls secs.

Característiques: Aquesta espècie no és gens rara a camps de conreu de secà, clarianes de les garrigues, marges dels camins... però pot passar desapercebuda degut a que no fa flors vistoses, les seves fulles són petites i pel color gris del conjunt de la planta que la fa molt poc atractiva. Les fulles són piloses i cobreixen completament les tiges que estan postrades en terra. És una planta coneguda com medicinal que es va emprar per tractar les hèrnies (d'on ve el seu nom) i per a tractar les pedres del ronyó. 

diumenge, 16 de juliol del 2023

PLANTES DE MENORCA: VINAGRELLA BORDA (Rumex bucephalophorus L.)





Rumex bucephalophorus L.

Família : POLYGONACEAE

Gènere : Rumex

Nom comú català : Vinagrella borda.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears.

Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig.

Formes vitals : Teròfit.

Hàbitat : Prats terofítics secs.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Aquesta petita herba pot aparèixer aïllada però també formant una mena de gespa, i com pren coloracions vermelloses, es pot identificar de lluny per la coloració dels camps. Té unes fulles més o menys lanceolades de menys de 2 cm d'amplada, es tracta doncs de l'espècie més petita del gènere Rumex. El fruit també és molt característic: corbat cap avall i cobert d'espinetes. Floreix al llarg de la primavera

dilluns, 10 de juliol del 2023

PLANTES DE MENORCA: LLETSÓ (Sonchus oleraceus L.)










Sonchus oleraceus L.

Família: COMPOSITAE (ASTERACEAE)

Gènere: Sonchus

Nom comú català: Lletsó.

Nom comú castellà: Cerraja. Lechuguilla.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

Formes vitals: Hemicriptòfit. Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Camps de conreus i camins. Herbassars nitròfils.

Característiques: Herba bastant gran, pot arribar a un metre i mig d'alçada, les fulles són lobulades, amb un segment terminal més gran que els altres. El diferenciarem de Sonchus tenerrimus perquè els lòbuls de les fulles són bastant amples, i també pel pecíol que és ample i d'aspecte foliaci, a més les lígules de les flors són curtes i estretes i d'un color groc pàl·lid en comparació a les de l'altre Sonchus. De Sonchus asper el diferenciarem perquè aquest darrer té les aurícules de les fulles aferrades a la tija. 

dimarts, 4 de juliol del 2023

SA SELLA (MAÓ) 16-04-2023

 Monument geomorfològic de Sa Sella, amb la seva forma típica de sella de muntar a cavall