MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 24 de desembre del 2022

BOLETS DE MENORCA: Clathrus ruber P. Micheli ex Pers. (CRANC - GITA DE BRUIXA - RANDES - TREMELITGES DE TERRA)


Clathrus ruber P. Micheli ex Pers.

Família : Clathraceae

Gènere : Clathrus

Clathrus ruber P. Micheli ex Pers.

Sinònim : Clathrus cancellatus Tornef: Fr.

Nom comú català : Cranc. Gita de bruixa. Randes. Tremelitges de terra.

Nom comú castellà : Clatro rojo.

Descripció : Aquest bolet es reconeix fàcilment per la seva forma i per l’olor pudent com de carn podrida que atreu les mosques. Inicialment es desenvolupa sota terra en forma d’ou rodó i blanc, amb uns rizoides o cordons miceloides blancs i gruixuts. Posteriorment va sortint i creix en forma de randa de color vermell intens i les parets internes verdes que inclouen les espores. Aquestes són de color blanc terrós en massa, el·líptiques, de 5 x 6 micres. Pot arribar a mesurar 10 cm d’altura.

Observacions : Espècie molt freqüent a totes les Balears.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Pastures, pradells i jardins. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Indiferent

divendres, 16 de desembre del 2022

BOLETS DE MENORCA: Clavulina cinerea (Bull. : Fr.) J. Schröt (PEU DE CRIST - PEU DE RATA GRIS)

Clavulina cinerea (Bull. : Fr.) J. Schröt

Família : Clavulinaceae

Gènere : Clavulina

Clavulina cinerea (Bull. : Fr.) J. Schröt

Sinònim : Helvella cinerea (Bres.) Rea Clavulina grisea Fr. Ramaria cinerea (Bull.) Quél.

Nom comú català : Manetes. Peu de cabrit. Peu de Crist. Peu de rata gris. Ratapeus.

Nom comú castellà : Clavaria cenicienta.

Descripció : Bolet que recorda al coral d’uns 3 a 9 cm d’altura, de coloració variable, de blanquinós brut a grisenc amb tons més foscos quan està un poc assecat, format per branques dretes, cilíndriques o esclafades de forma rodona o dentada que surten d’un tronc comú. Aquestes branques poden acabar de forma rodona o dentada i recorregudes per una mena de solcs. Les espores són blanques en massa, arrodonides, hialines, llises, de 7-11 x 7-10 micres.

Bolets semblants : Es pot confondre amb Clavulina cristata (Holmsk. : Fr.) J. Schröt, que és de color més blanc, molt més petita i té les puntes de les ramificacions molt més crestades.

Observacions : Es laxant i pot ésser tòxica si no es menja ben cuita. Fa olor a floridura.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Comestible 

dilluns, 12 de desembre del 2022

BOLETS DE MENORCA: Lycoperdon perlatum (PET DE LLOP - PETS DE MORO - BUFES)




Lycoperdon perlatum Pers.

Família : Lycoperdaceae

Gènere : Lycoperdon

Lycoperdon perlatum Pers.

Sinònim : Lycoperdon gemmatum Batsch Lycoperdon albidum Lycoperdon scrobiculatum Velen

Nom comú català : Bufa de bou. Bufa de jai. Bufa de jaia. Bufa de monja. Bufa del dimoni. Bufes. Esclatabufa piriforme. Fumoses. Pet de llop. Pets de moro.

Nom comú castellà : Bejín areolado. Cuesco de lobo.

Descripció : Carpòfors globulosos o en forma de pera, d’1 a 5 cm de diàmetre i uns 6 cm d’altura, de color blanc gris o blanc brut quan és adult. A la superfície externa té una ornamentació formada per petites perles color crema, rodones o còniques que cauen a la maduresa deixant un senyal. La gleva és de color blanc que després es transforma en una pols de color marró que s’escapa per l’ostíol situat a la part superior. Les espores són marrons en massa, rodones, llises, de 3-4 micres.

Observacions : Comestible només quan és jove i la gleva és totalment blanca.

Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Hàbitat : Alzinar. Pinar i altres coníferes.

Valor alimentari : Comestible

diumenge, 27 de novembre del 2022

PLANTES DE MENORCA: BOTJA - CORONA DE FRARE - COSSIADA - FUIXARDA - PIXINA - ULLASTRÓ (Globularia alypum L.)








Globularia alypum L.

Família: GLOBULARIACEAE

Gènere: Globularia

Nom comú català: Botja. Corona de frare. Cossiada. Fuixarda. Pixina. Ullastró.

Nom comú castellà: Cebollada. Corona de rey. Coronilla de fraile. Siemprejunta.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Usos i propietats: Medicinal.

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Febrer, Març, Abril i Maig

Formes vitals: Nanofaneròfit.

Hàbitats: Pinars i garrigues amb romaní i timonedes.

Boscos aclarits i garrigues seques. Sobre sòl calcàri.

Característiques: La cossiada és una mata molt ramificada que es reconeix per les seves flors reunides en capítols de color blau, floreix a la tardor i a l'hivern, i la trobarem al sotabosc dels pinars, de vegades a garrigues molt obertes a llocs secs i calents. Quan està en flor no es pot confondre amb cap altre planta.