MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 31 de desembre del 2017

POUS (MENORCA)


Zona Macar d'En Tosqueta (Es Mercadal) 
Barranc d'Algendar (Ferreries)

Itinerari 2 Camí de Cavalls dins s'Albufera des Grau (Maó) 
Zona de Mongofra 
El pou és un dels elements més importants a Menorca per a l’obtenció de l’aigua subterrània, ateses les característiques geomorfològiques de l’illa i la profunditat a la qual es troba l’aigua. De pous, n’hi ha de diferents tipus: els pous públics, que se situen a la vora dels camins; els privats, que es troben a qualsevol dels diferents sementers del lloc; i els pous de les poblacions, que tant poden ser públics i com privats.

Els pous situats a les terres de cultiu de qualsevol explotació rural tenen com a finalitat proporcionar l’aigua necessària per al consum del bestiar.

Els pous estan excavats en la roca mare i la seva fondària depèn de la profunditat a la qual es troba l’aigua subterrània. En tots els pous de l’àmbit rural la boca es cobreix amb una senzilla estructura de carreus de marès, habitualment tapada amb una llosa horitzontal on s’enganxa la politja que sustenta la corda i el poal. Aquesta llosa té un accés rectangular situat a una certa altura per tal de facilitar el drenatge manual de l’aigua subterrània a la superfície i evitar que algú hi pugui caure dintre. Encastada en un dels murs d’aquesta estructura hi sol haver un pastereta de pedra per abocar-hi l’aigua, la qual està en connexió amb una filera d’abeuradores. Quan una primera abeuradora s’omple, l’aigua passa per un canalet a l’abeuradora del costat, i així successivament fins que s’omplen totes les piques. El nombre d’abeuradores varia en funció dels animals que utilitzen el pou. En temps enrere, una de les feines diàries dels missatges del lloc era omplir les piques per donar de beure al ramat que pasturava de tornada als bouers.

Cultura popular de menorca

dilluns, 25 de desembre del 2017

PANORÀMIQUES DE MENORCA



 ILLA DE L'AIRE
 CALA DEL PILAR
 MACAR D'ALFURINET
 ADDAIA I MACARET DES DE MONGOFRA
NA JOANA, ES MACAR REIAL I NA BOBINA DES DE MONGOFRA 
 CALA SANT ESTEVE

 DES DE CALA SANT ESTEVE
 S'ALGAR I PUNTA DE S'ESPERÓ
 ALCAUFAR I S'ALGAR
ALCAUFAR O ALCALFAR
DES DE FORNELLS, PLATGES DE FORNELLS

dissabte, 23 de desembre del 2017

TAPARERA (Capparis spinosa L. subsp. spinosa) -Flor- MENORCA






Capparis spinosa L. subsp. spinosa
Família : CAPPARACEAE

Gènere : Capparis

Nom comú català : Taparera. Trapera.

Nom comú castellà : Alcaparrera. Alcaparro. Tapanera. Taparera.

Distribució per províncies : Illes Balears. Tarragona.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Espontánea, cultivada i naturalitzada.

Usos i propietats : Comestible o usos alimentaris. Medicinal.

Característiques : Planta molt reconeguda pel seu ús com a comestible (tàperes) i per les grans flors de pètals blancs amb molts d'estams que s'obren a l'estiu. Es diferència de la subspècie rupestris principalment per tenir estípules espinoses i per tenir el mucró de les fulles molt més visible i espinescent.

Estatus : Autòctona.  
PLANTA  

FRUIT 

dijous, 21 de desembre del 2017

TORRE DE FELIPET - PORT DE MAÓ (2017)


La Torre de Felipet es troba a punta del Llatzeret del port de Maó. A finals del segle XVII, es construeix un petit fortí amb una torre de planta quadrada, enderrocat el 1782 pels espanyols. El 1798, els anglesos, de nou a l’illa, construeixen la torre de defensa que encara es conserva. La seva situació estratègica permet la defensa de l'entrada de Cala Teulera i els Freus. Contenia tres plantes: la planta inferior, per a magatzems de pólvora, queviures i recanvis; la segona, per a l’habitació de la guarnició i accés a la torre, que comunicava amb la terrassa i la planta baixa; i la tercera, constituïda per una terrassa circular envoltada d’un parapet des d'on s'executava el combat.

Punta de s'Esperó




La Mola i les torres de Felipet, Cala Teulera i de la Princesa 

dimarts, 19 de desembre del 2017

PLANTES DE MENORCA: BUFALAGA - PALA MARINA - PEU DE MILÀ (Thymelaea hirsuta (L.) Endl.










Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
Família : THYMELAEACEAE
Gènere : Tymelaea
Nom comú català : Bufalaga. Pala marina. Peu de milà.
Nom comú castellà : Bolaga. Borja marina. Pala marina. Prueba yernos.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril. Octubre. Novembre. Desembre.
Formes vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Zones àrides, costaneres i pujols pedregosos i secs.
Usos i propietats : Mobiliari, construcció i eines.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Mata amb les branques superiors que pengen, estan cobertes de fulles petites i dures que se superposen unes sobre les altres com escates, són verdes pel revers i blanques (per la pilositat) per l'anvers. Les flors són molt petites i groguenques. Trobarem aquesta planta a les zones litorals, però també pot aparèixer a l'interior de les illes a camps abandonats. Les altres espècies de Thymelaea són de fisonomia molt diferent perquè la seva pilositat els hi dóna coloracions grises o glauques. Floreix a l'hivern i durant la primavera.