MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimarts, 31 de juliol del 2012

BASTIÓ DE SA FONT (CIUTADELLA)

El 1287 Menorca és conquerida per Alfons III el Lliberal, que incorpora l'illa a la corona d'Aragó. En aquest moment es comencen a construir les muralles medievals que envoltaven Ciutadella a imitació de les de Perpinyà.
Es construeixen cinc bastions per protegir les cinc portes que s'obrien en les muralles, una de les quals es denominava portal de sa Font, on hi trobam el bastió.
Amb l'atac dels turcs de 1558, les muralles son destruïdes, però no se'n du a terme la reconstrucció fins ben entrat el segle XVII, a causa de la crisi patida per la ciutat arran d'aquest esdeveniment.
Entre 1677 i 1692 es construeix l'actual bastió de sa Font, amb finalitat militar. I s'hi emmagatzema el blat, procedent dels ingressos del delme. La seva fisonomia exterior massissa sense gairebé cap obertura respon a aquesta funció militar.
El 1869, una vegada perduda la funció defensiva, el bastió passa a mans de la Hisenda Pública. El 1881 se subhasten els lots de les muralles, i l'Ajuntament compra el bastió per convertir-lo en monument històric, i es demoleix la resta del pany de les muralles que rodejaven la ciutat el 1889.
El 1902, en els magatzems del bastió, s'inaugura una fàbrica de gas per a la il•luminació pública i privada de la ciutat per iniciativa de la Compañía general de alumbrado por acetileno de Barcelona.



El bastió en el seu origen també tenia funció d'aljub, amb una capacitat de 250.000 litres i es proveïa amb l'aigua de la pluja. Aprofitant aquestes característiques, el 1925 s'inauguren les canalitzacions que des del bastió subministraran aigua a la ciutat, i s'obre la primera font pública de Ciutadella.
Amb l'entrada en servei dels pous de l'aigua des Caragolí, aquests elements que van debilitant l'estructura de la fortificació perden funcionalitat; i, amb la restauració del bastió per ubicar-hi el Museu Municipal, aquests elements s'eliminen.
Les obres de restauració de l'edifici s'inicien a la dècada dels vuitanta i no es conclouen fins el 1995, data en la qual s'inicia una nova fase d'ús per a aquest monument, declarat BIC, com a seu del Museu Municipal de Ciutadella.


diumenge, 29 de juliol del 2012

CALASMORTS (ES MERCADAL)


MODA AMB IMPACTE AMBIENTAL
LA CREACIÓ DE MONTÍCULS DE PEDRES QUE ES VA EXTENENT PER LES PLATGES DE MENORCA , SENSE QUE LA GENT SIGUI CONSCIENT DEL IMPACTE EN EL MEDI AMBIENT I L’EROSIÓ QUE OCASIONA

dimecres, 25 de juliol del 2012

OCELLS DE MENORCA: AGRÓ GRIS (Ardea cinerea)

Ardea cinerea
Cat:Bernat pescaire. Cast.:Garza real. Eusk.:Lertxun hauskara.Gal.:Garza real .
Agró gran, de tons grisos força uniformes, amb el coll blanquinós i les potes llargues. Té una franja negre al cap amb un plomall al clatell molt característic. Vola amb les ales molt arquejades, amb un aleteig lent i pesat, amb el cap descansant damunt del coll doblegat amb forma de essa i les potes estirades cap enrere. La distribució d’aquesta espècie inclou els continents europeu, africà i asiàtic, i tot i que no cria a Menorca el podem veure tot l’any a qualsevol zona humida, per exemple a s’Albufera des Grau o a les vores de les badies d’aigües tranquil·les del litoral. És a l’hivern quan és més abundant i fàcil de veure. A vegades acostuma a passar desapercebut, vora l’aigua, immòbil i amagat entre la vegetació, esperant poder caçar un peix o una granota.. Estatus: Hivernant i migrant moderat, estival no reproductor escàs.
SOM (Societat Ornitològica de Menorca)

dijous, 19 de juliol del 2012

CASETA DE VORERA A CALA MOLÍ (ES MERCADAL)

Jaume Reurer Cervera (1933) pintor artístic d'Alaior, és l'autor d'aquest quadre de Cala Molí, que vaig comprar-li el mes de juliol de l'any 1994.
Sempre que la vista m'hi va, em ve a la memòria la Balada d'En Lucas de (Josep Lluís Ortega i Monasterio)
Jo tenia una caseta vora el mar..............................

dimecres, 18 de juliol del 2012

TALAIA DE SA PEDRERA DES PUJOL (SANT LLUÍS)

Poc més de 100 metres de la rotonda enjardinada, trobam a la carretera de Binibeca a mà esquerra un vell camí rural sense asfaltar, conegut amb el nom de camí de na Coixa, que condueix cap a Torret. Una vegada al referit caseriu, bell exemple de les agrupacions de cases rurals que caracteritzen la zona de Sant Lluís, es pot visitar es Pujol, antic talaiot situat a les immediacions de la carretera d’Alcaufar. El seu cim va ser habilitat fa algunes dècades com a mirador, des d’on es divisa una excel·lent panoràmica de Sant Lluís i els seus voltants.
 Cim de sa Talaia

dijous, 12 de juliol del 2012

SALINES DE MONGOFRA (MAÓ) 2012

És més bé poca la informació que trobem sobre el món de l’extracció de sal a Menorca. Els deferents indrets on es troben sota el sistema d’evaporació de l’aigua, les localitzem al nord de l’illa i a la Punta Prima (Sant Lluís). En referència a les dels voltants de Mongofra en trobem dues, les velles i les noves, les primeres dins el terme de Maó, les segones dins el d’es Mercadal, ben prop unes de les altres, construïdes durant el segle XIX, al mateix temps que les d’Addaia. Els saliners eren per defecte, els mateixos pagesos dels llocs propers com Mongofra Nou, Addaia, Hort d’en Lleó i el de ses Fontanelles. Tenen sis concentradors i un cristal•litzador que en total formen una superfície de devers uns 2.370 m2. Aquestes salines van mantenir la seva activitat fins a finals dels anys cinquanta.
Francesc Carreras diari Última Hora Menorca (26-02-2011)
Lloc de s'Hort des Lleó en el terme des Mercadal

 
Lloc de Mongofra Nou en el terme de Maó
La badia de Mongofra/Addaia fa mitgera entre els municipis de Maó (a llevant) i es Mercadal (a ponent). Mongofra cau dins el terme de Maó i Addaia del des Mercadal.

divendres, 6 de juliol del 2012

PARC NATURAL DE S'ALBUFERA DES GRAU (MAÓ)

El parc natural es troba situat a la part nord-est de l'illa de Menorca. Aquest espai natural està format per s'Albufera des Grau, l'illa d'en Colom i el cap de Favàritx. Cada àrea inclou una gran varietat d'ecosistemes: zones humides (s'Albufera des Grau i es Prat de Morella), terres de conreu i pastura, monts boscosos, comunitats litorals, penya-segats, dunes i nombroses platges: S'Escala, Cala Presili, S'Arenal de Morella, Cala Tortuga, Cala en Cavaller, Cala de sa Torreta, Tamarells del Nord, Tamarells del Sud, Arenal d'en Moro (Illa d'en Colom), Els Tamarells (Illa d'en Colom) i Platja d'es Grau.
Abasta una notable extensió d'un paisatge característic i ben conservat.
Consta d’una superfície de 5.066,95 hectàrees (1.735,50 hectàrees marines i 3.331,46 hectàrees terrestres).
Els seus valors naturals i paisatgístics han fet mereixedora l'àrea de la declaració de Parc Natural l’any 1995.

S’Albufera des Grau, una llacuna allargada de 2 km de longitud, és la zona humida més important de Menorca i una de les més destacades de les Illes Balears i constitueix la zona nucli de la reserva de la biosfera. Es troba situada al costat del poble i la platja des Grau. Ocupa una cubeta paleozoica separada de la mar per un sistema de dunes i rep aigua de tres torrents.

Platja des Grau
Es Grau i al fons Cala en Vidrier

Cala Avellana i l'Illa d'en Colom al fons

Zona des Grau

Sa Torreta des de Punta de sa Pastera


A prop de la costa es troba l’illa d’en Colom, que forma part del Parc. Pel seu valor i interès, és la zona nucli de la Reserva de la Biosfera del Programa MAB-UNESCO, que engloba l’illa de Menorca.

Cala Tamarells

Torre dels Tamarells o de Sa Torreta i l'Illa d'en Colom

SES MAMAES FONDES
Cala de Sa Torreta

Cap de Favàritx
Platja de Capifort o Cala Presili
Panoràmica Cap de Favàritx
Platja d'en Tortuga o Arenal de Morella
Bassa de Morella


Addaia