PLANTES DE MENORCA: PASSACAMINS MARÍ – CENT NUSOS DE LA MAR (Polygonum maritimum L.)

Polygonum maritimum L.

Família: POLYGONACEAE

Gènere: Polygonum

Nom comú català: Passacamins marí.

Nom comú castellà: Corregüela marina.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

Formes vitals: Camèfit.

Hàbitat: Sistemes dunars.

Característiques: Planta perenne de tiges postrades (fins 80 cm) i ramificada des de la base, pròpia dels sòls arenosos. Les tiges no tenen fulles a la part bassal i són densament folioses cap a l'àpex. Les fulles són alternes, el·líptiques, carnoses, revolutes i d'un color verd cendra que caracteritza a l'espècie. Les flors són axil·lars i poc vistoses. L'òcrea (beina tubular a la base del pecíol) és transparent a la part superior i profundament dividida (laciniada).

SALINES DE MONGOFRA I ADDAIA (MAÓ - ES MERCADAL) 22-06-2019

La badia de Mongofra/Addaia fa mitgera entre els municipis de Maó (a llevant) i es Mercadal (a ponent). Mongofra cau dins el terme de Maó i Addaia del des Mercadal. 

Les salines d’Addaia i Mongofra, la segona zona humida en importància a dins el parc, destaca per la salinitat de les seves aigües i la seva poca fondària. Aquestes característiques conformen l’hàbitat ideal per un grup específic d’aus aquàtiques, les limícoles, aus que destaquen per les seves cames i bec llarg. Aquí hi troben la seva principal localitat de cria a l’illa els cames de jonc, el passa-rius petit i el passa-rius camanegra. També és l’única localitat de cria a l’illa pel més gran dels nostres ànecs nidificants, la bellíssima àneda blanca.

SOM (Societat Ornitològica de Menorca)

Una de les zones humides de gran interès naturalista situades dins dels límits del parc són les salines d'Addaia i Mongofra, avui en desús. Es tracta de dues salines del segle XIX separades per una estreta franja de terra, que és per on passa actualment la carretera que va a Mongofra Nou. A l'esquerra d'aquesta carretera mirant cap a la mar, hi ha les salines més antigues, les d'Addaia, que són també les més grans, amb una superfície de 16.000 m2; i a la dreta hi ha les salines de Mongofra, amb una superfície de 2.800 m2. Les aigües d'aquestes zones humides, sobretot les de les salines d'Addaia, tenen una elevada salinitat perquè reben importants aportacions d'aigua de mar que s'hi filtra a través d'una restinga que les separa del port d'Addaia. Malgrat la seva extensió, la profunditat de les aigües és molt poca, de no gaires desenes de centímetres, i per aquest motiu aquesta zona humida es desseca completament gairebé cada estiu, quan l'evaporació supera les aportacions d'aigua marina i no arriba aigua de pluja. 

PLANTES DE MENORCA: BOTJA D’ESCOMBRES - SACORRELL - SOCARRELL (Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum)

Dorycnium pentaphyllum Scop. subsp. pentaphyllum

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Dorycnium

Nom comú català: Botja d´escombres. Sacorrell. Socarrell.

Nom comú castellà: Bocha. Mijediega. Socarrillo.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Mai Jun Jul Ago

Formes vitals: Camèfit. Nanofaneròfit.

Hàbitats: Platges i dunes, sòls arenosos. Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Garrigues i pinars.

Característiques: Arbust de port arrodonit, però de branques llargues i primes; el seu nom ve de la disposició dels folíols de les fulles que semblen cinc fulles juntes. Els folíols tenen una forma de triangle invertit de color grisenc. Les flors són de color blanc, molt petites i agrupades a l'extrem d'un peduncle més llarg que les fulles. 

TORRE RAMBLA (TAMARELLS O SA TORRETA) MAÓ 2018

Situada enfront de la Illa d’en Colom. Parc Natural de s’Albufera des Grau.

Aquesta torre de defensa costanera anglesa està situada al cap de Rambla, que separa la cala de sa Torreta de la cala des Tamarells. Va ser construïda entre 1799 i 1802. És troncocònica, de pedra sense forma i morter sobre un sòcol. Dos cordons, un de superior i un altre d’inferior, de marès i lleugerament sortints, emmarquen externament el parapet de la terrassa. Com totes aquestes torres, està formada per planta baixa, pis intermedi i terrassa de combat. La planta baixa era magatzem de queviures, pólvores i recanvis. A la planta intermèdia s'hi allotjava la guarnició. Estava formada per una sola habitació amb volta i planta octogonal. Està comunicada amb la terrassa a través d'una xemeneia. A la planta baixa hi havia excavada una cisterna quadrada. La porta original, com sempre, a una alçada mitjana, és rectangular amb un lleuger arc a la part superior i estava defensada pel matacà superior sostingut per quatre mènsules, amb espitlleres entre les mènsules per disparar-hi a través. La terrassa és circular, amb una obertura en el parapet al costat del matacà i s’utilitzava segurament per pujar el canó i els projectils.

Es conserva en el seu estat original, llevat de l'accés realitzat a la planta baixa. No s'ha restaurat i la cara exterior dels seus murs està molt deteriorada, té els carreus amb les juntes descarnades del morter que les unia, amb un gran perill de despreniment de materials, per la qual cosa s'aconsella no apropar-s’hi ni accedir a l'interior. Als voltants queden les restes d'un edifici que allotjava els dragons, vigilaven els punts ocults des de la torre.

PLANTES DE MENORCA: Orobanche minor Sm.

Orobanche minor Sm.

Família: OROBANCHACEAE

Gènere: Orobanche

Nom comú castellà: Rabo de lobo.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Categoria UICN: DDDades insuficients

Època de floració: Mai Jun Jul Ago

Formes vitals: Geòfit. Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Herbassars. Prats terofítics. Parasita diverses espècies de fabàcies de gèneres com Lotus, Trifolium i Vicia; umbel·líferes dels gèneres Daucus i Foeniculum; el gènere Plantago i compostes dels gèneres Hyoseris, Hypochoeris, Gazania i Picris.

Característiques: Aquest Orobanche pertany al grup dels que tenen l'estigma purpuri o taronja, és més aviat petit, en general de coloració vermellosa, amb les flors de color groc. La trobarem al final de la primavera. 

ILLOT DES PAS I L'ILLA DES PORROS - FORNELLS (ES MERCADAL) 2019

PLANTES DE MENORCA: LLIRI DE MAR - ASSUTZENA D’ARENAL - LLIRI D’ARENAL (Pancratium maritimum L.) -Fulles

Pancratium maritimum L.

Família : AMARYLLIDACEAE

Gènere : Pancratium

Nom comú català : Assutzena d'arenal. Lliri d'arenal. Lliri de mar.

Nom comú castellà : Amor mío. Azucena marina. Nardo marino.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Cabrera. Eivissa. Formentera. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Maig. Juny. Juliol. Agost. Setembre.

Formes vitals : Geòfit.

Hàbitat : Arenals marítims i sistemes dunars.

Usos i propietats : Medicinal.

Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.

Categoria IUCN : Dades insuficients

Característiques : És sorprenent veure les grans flors blanques del lliri de mar en ple mes d'agost i a sobre de l'arena calenta de les platges. Les flors s'obren durant el vespre i durant un sol dia, fan un aroma molt agradable. Al moment de la floració les fulles ja s'han secat, tornant a sortir a la tardor; les fulles són allargades de color verd glauc, retorçades, i amb una consistència bastant ferma. A les platges no es pot confondre amb cap altre espècie. També són molt característiques les seves llavors, que semblen petits trossos de carbó que surten d'un càpsula globosa.

LLOC DE BINIAUMAIA (ES MERCADAL)