dijous, 21 de desembre del 2023

POBLAT TALAIÒTIC DE MONTEFÍ (CIUTADELLA) 17-12-2023

Entrada al Poblat
Entrada al pont de bestiar





Avui només es conserven tres dels quatre talaiots que hi havia, una necròpolis d'hipogeus, restes de cercles, sitges d'emmagatzematge i dipòsits de recollida d'aigua, un conjunt d'edificis i espais construïts per al desenvolupament de les necessitats i de tota l'activitat quotidiana d'un grup de població estretament vinculada a l'explotació ramadera i agrícola.

El talaiot situat més al nord és de planta absidal amb una monumental façana còncava. El de ponent es caracteritza per la grandària gegant de les pedres amb què es va construir. El del sud és de planta circular i té un corredor entorn d'un cos central massís, que d'una banda sembla que pujaria a un pis superior i de l'altra donaria accés a un lloc indeterminat del cos central del talaiot. L'estructura interna no es pot observar clarament a causa dels ensorraments de pedres, però aparentment una intervenció posaria al descobert una interessant estructura arquitectònica.













Dins de la zona arqueològica hi ha també una notable necròpolis d'hipogeus (dotze segons les fonts antigues), però avui en dia gairebé tots estan clausurats, farcits de sediments. Se n'identifiquen sis i n'hi ha dos més de probables.

El més monumental és a 200 m a l'est del talaiot del sud i és bastant gran. Té un corredor d'accés amb restes de la seva coberta i sembla que originalment va ser emprat com a espai funerari.

              






El poblat de Montefí és un assentament d'època talaiòtica (aproximadament del segle X aC.) que es va emprar fins a època romana. En el seu moment de màxima esplendor, era un dels poblats més grans de l'entorn proper al port de Ciutadella.

El poblat té la singularitat de no tenir recinte de taula, encara que no es pot descartar que n'hi hagués, atesa la destrucció que ha patit el poblat al llarg del temps.

dijous, 14 de desembre del 2023

ADDAIA (ES MERCADAL) 3-12-2023

Entrada Port d'Addaia
Moll de Mongofra - Colàrsega Port d'Addaia - Punta de s'Esparrall - S'Era i Casetes de Vorera


Mongofra Nou - Punta de S'Esparrall que separa colàrsega Port d'Addaia i S'Era -  Caseta de Vorera
Illes d'Addaia

dissabte, 2 de desembre del 2023

CALA POUS - PUNTA NATI (CIUTADELLA) 29-11-2023









         Estornells (Sturnus vulgaris) 
Entrada a Cala Pous - Punta Nati 

diumenge, 26 de novembre del 2023

FAUNA DE MENORCA: ARÀCNIDS - Argiope trifasciata (Aranya vespa - Aranya tigre)

Les aranyes vespa es caracteritzen pel seu abdomen groc i negre. Al tòrax, cobert de borrissol blanquinós, s’hi situen els vuit ulls simples, que permeten una visió poc desenvolupada, i els quelícers. Els quelícers són apèndixs amb els que piquen les preses i les hi inoculen el verí, que les immobilitza i liqua, per després xuclar-les. Les aranyes vespa construeixen grans teranyines verticals entre la vegetació, de forma quasi circular, amb una ziga-zaga al centre i la part inferior un poc més allargada, on solen penjar les aranyes cap per avall. La teranyina està feta per uns fils de seda tant resistents que fins i tot les permeten caçar mosques, llagosts, vespes, mosquits, papallones, etc.Foto d'Internet
A Menorca hi podem trobar tres espècies diferents del gènere Argiope:  A. trifasciata, A. bruennichi i A. lobata. La primera té les línies més paral·leles i estretes. A. bruennichi les presenta més amples, poc nombroses i no són rectes, mentre que A. lobata té l’abdomen blanquinós i amb lòbuls.
Vista ventral Argiope trifasciata


- La femella augmenta la mida de l’abdomen per acumular entre cent i dos-cents ous, que solen passar l’hivern protegits dins un capoll de seda -ooteca- i no s'obren fins a la primavera.   



Classe: Aràcnids

Ordre:  Aranees

Família: Araneids

Espècie: Argiope bruennichi, Argiope trifasciata, Argiope lobata.

Noms populars: aranya tigre, aranya vespa, aranya groga i negra .

Distribució:  Present a tota Menorca i a la zona mediterrània. Tenen una àmplia distribució per Europa, Àfrica i Àsia. També s’ha citat a punts d’Amèrica. A. trifasciata i A. lobata  semblen estar més adaptades a les àrees més càlides i seques.

Mides:   Fins a 2 cm, sense les potes.

Hàbitat:   Camps, marines, jardins...

Alimentació:   Insectívora.

Reproducció:  Ous.

Estat de conservació: No consten problemes de conservació,  tot i que no és abundant i lligada a l’estat de conservació de la vegetació. És molt sensible a l’ús de pesticides i insecticides.

Protecció legal: No és inclosa en cap norma de protecció.

(Publicat per Bosco Febrer i Tòfol Mascaró, biòlegs del GOB Menorca, a la secció XOC del diari Menorca, el 13/02/2019)