MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dijous, 11 de maig del 2023

GRÈVOL O BOIX GRÈVOL - ARBRE DE MAL FRUIT - ARBRE DE VISC - COSCOLL DE VESC (Ilex aquifolium L.)







Ilex aquifolium L.

Família: AQUIFOLIACEAE

Gènere: Ilex

Nom comú català: Arbre de mal fruit. Arbre de visc. Coscoll de vesc. Grèvol.

Nom comú castellà: Acebo.

Distribució per províncies: Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona.

Distribució per illes: Mallorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Usos i propietats: Mobiliari, construcció i eines. Medicinal.

Plantes legalment protegides: Catàleg Balear.

Categoria UICN: EN perill

Època de floració: Maig, Juny i Juliol

Formes vitals: Macrofaneròfit.

Hàbitats: Escletxes de roques i penya-segats.  Encletxes fresques de les roques orientades al nord dels cims més alts de la Serra de Tramuntana.

Característiques: Aquest arbust viu només a zones ombrívoles de la part alta de la muntanya mallorquina. Aquesta espècie és més pròpia de clima una mica més humit i fred que el nostre. Es coneix perquè té unes fulles escleròfiles, una mica més grans que les de l'alzina, i sovint amb petites espines en el marge. Als boscos continentals les fulles d'aquesta espècie estan profundament ondulades, a Mallorca aquest caràcter no s'aprecia i a més és molt poc espinosa, per aquest motiu altre temps va ser considerada com una espècie endèmica ( Ilex balearica ). Les flors són blanques i petites, però és molt més característic el fruit, que és una baia vermella, que a molt de països s'utilitza per adornar les cases per Nadal. Floreix al final de la primavera.

OBSERVACIÓ.- Vull fer constar que aquestes fotos són fetes a casa meva. No n’he vist per Menorca. Fa uns vint anys, uns amics de la zona del Montseny em van donar un esqueix petit d’un pam. Allà també està molt protegit. Ha anat creixent poc a poc perquè no està en el seu hàbit, però ara ja fa un metre i mig d’altura, amb diverses ramificacions. És una planta dioica, és a dir, hi ha exemplars mascle i exemplars femella. Deu ser mascle perquè el fruit que és una drupa o baia de color vermell, mai ha sortit. Des de molt antic ha estat considerat com un arbre de bona sort i s'ha plantat per protegir les cases. Actualment és una espècie protegida; ha estat molt malmès perquè s'ha fet servir com a ornament de les festes nadalenques.