ES MACAR REIAL - MONGOFRA NOU (MAÓ) 2-05-2021

Candelers - Trompera - Ginesta borda (Ephedra fragilis Desf.)

FAUNA DE MENORCA: ESCARABAT JOIA (Chrysochroa purpureiventris Deyrolle, 1864)

Fotos: Zona de pícnic Parc Forestal de Son Parc (Es Mercadal)

Espècie:         Chrysochroa purpureiventris Deyrolle, 1864

Classe:           Insecte

Ordre:             Coleòpter

Família:          Buprestidae

Subfamília:    Chrysochroinae

Génere:          Chrysochroa

Chrysochroa  és un gènere de coleòpters polífags de la família dels buprèstids. Una gran part de les espècies es troben al sud-est asiàtic i al subcontinent indi. Moltes tenen èlitres (ales anteriors) iridescents i de colors vius. 

SA BASSA DELS ARMARIS - BASSA TEMPORAL - MONGOFRA (MAÓ) 2-05-2021 SECA

Es troba dins sa finca privada de Mongofra i novament vull agrair que aquest dia ens facilitessin sa visita.

FAUNA MARINA DE MENORCA: TOMÀQUET DE MAR (Actinia equina)

El tomàquet de mar (Actinia equina) és una espècie d'antozou hexà coral·lí de l'ordre Actiniaria amb un cos curt i ample. És una espècie denominada així pel seu color vermell i la seva forma quan està tancada fora de l'aigua. Es troba a totes les costes rocalloses entre l'Atlàntic Nord i Àfrica.

Morfologia:  Consta d'un cos central llis, adherit a les roques amb una base que actua com a ventosa. Fa entre 5 i 7 cm d'altura i uns 6 cm de diàmetre. Són totalment de color roig i posseeixen de 192 a 200 tentacles, de 2 cm de longitud quan estan estesos, arranjats en cinc o sis corones. Per fora de les corones sol presentar 24-48 taques que poden ser blanques, roges, liles o blaves. Quan estan fora de l'aigua, pel retrocés de les marees per exemple, tenen els tentacles recollits i semblen un tomàquet petit per la forma esfèrica-piramidal que adopten, la mida d'uns 3 cm i el color vermell, taronja o verd.

Hàbitat: Tomàquet de mar al límit de la marea amb mig cos fora de l'aigua

Normalment els tomàquets de mar es troben a la zona marina superficial i són animals forts. Poden resistir la força de les onades, la dessecació (al cloure's retenen l'aigua al seu interior, evitant la deshidratació), la salinitat i grans variacions de temperatures quan es queden a sec, per això habiten en zones verticals indiferentment del fet que siguin zones calmades o més tempestuoses. No solen viure a profunditats superiors als 2 m. Mundialment estan distribuïdes des de Noruega fins a Àfrica, incloent les Açores, les Canàries, Cap Verd i el Mediterrani.

Al Mediterrani és especialment abundant al llocs amb aigües clares, com a els Columbrets, la zona de la costa valenciana entre Dénia i Xàbia, les Illes Medes, les Illes Formigues, la Costa Brava, les costes de Menorca, Cabrera, Eivissa i Formentera, així com la costa nord de Mallorca.

Comportament: Els tomàquets de mar viuen agafats a les roques. Són carnívors i s'alimenten de petits animals com peixos i larves de crustacis que porta el corrent fins a la seva posició. Les poblacions locals solen ser clonals tot i tenir un comportament solitari. La seva forma i aparença atractiva fa que la gent els agafi però el tomàquet en sentir qualsevol contacte/agressió allibera una substància verinosa que cou una mica (el verí del tomàquet no és massa agressiu però irrita lleugerament i produeix corissó). Aquest mateix verí, contingut en uns sacs marginals de color blau, s'usa també per allunyar els seus companys de la mateixa espècie quan s'acosten massa, ja que per a ells és més irritant.

Reproducció: El tomàquet de mar té una reproducció ovípara. No es coneix gaire el mecanisme, però pot ser que llencin els òvuls i espermatozoides a l'aigua, és a dir, són de reproducció externa. També sembla que les larves es desenvolupen dintre de la mare, que al final les expulsa per la boca quan han arribat a un cert grau de maduresa. 

PLANTES DE MENORCA: FRARE D’ESTEPA - FILOSA - GERRETA DE MEL - MARGALIDA - RABASSOT (Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. macranthus)

Cytinus hypocistis (L.) L. subsp. macranthus

Família: RAFFLESIACEAE

Gènere: Cytinus

Nom comú català: Filosa. Frare d'estepa. Gerreta de mel. Margalida. Rabassot.

Nom comú castellà: Chupamieles. Chuperas. Granadilla. Hipocistide. Perlas. Pinitas.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig, Juny

Formes vitals: Geòfit.

Hàbitats: Pinars i garrigues amb romaní i timonedes. Màquia i garriga. Parasita les estepes de flor blanca.

Característiques: Aquesta és una planta paràsita de les estepes. Viu sota terra aferrada a les arrels de l'hoste. Però la podrem veure quan floreix i treu les flors a l'exterior per a que pugui ser pol·linitzada. Aquestes flors apareixen, doncs, sempre al peu de les estepes. Tenen unes fulles amb forma d'escata de color vermellós i les peces florals són grogues. Diferenciarem el Cytinus hypocistis del Cytinus ruber en que aquest darrer té les peces florals blanques, i les fulles de color vermell viu. Floreixen en primavera. 

URBANITZACIÓ I PORT D'ADDAIA (ES MERCADAL) 2-05-2021

A la costa nord de l'illa hi ha el port natural d'Addaia, un dels més importants de l'illa. Al costat d'aquest paratge natural, s'alça la urbanització d'Addaia.

PLANTES DE MENORCA: TRÈVOL D’OLOR – ALMEGÓ INDIC. (Melilotus indicus (L.) All.)

Melilotus indicus (L.) All.

Família: LEGUMINOSAE

Gènere: Melilotus

Nom comú català: Almegó índic. Trèvol d'olor.

Nom comú castellà: Meliloto de flor pequeña. Trébol menor. Trébol oloroso.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Pluriregional

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Prats i herbassars de sòl humit.

Característiques: Aquest és un Melilotus que es caracteritza perquè les seves flors són molt petites, i estan agrupades en inflorescències llargues (més que la fulla corresponent) i denses. Els llegums són petits arrodonits i coberts per estries. Es pot confondre amb altres Melilotus de flors groga petita, com Melilotus sulcata , però el diferenciarem per l'ornamentació del fruit i per caràcters subtils de les flors (recomanable utilitzar claus de classificació). 

PLANTES DE MENORCA: FALZIA (Asplenium balearicum Shivas)

Asplenium balearicum Shivas

Família: ASPLENIACEAE

Gènere: Asplenium

Nom comú català: Falzia.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània (Baleàrico-tirrènica)

Categoria UICN:

LCRisc mínim

Formes vitals: Hemicriptòfit.

Hàbitats: Alzinars, carrascars i suredes. Escletxes de roques i penya-segats. Petits talussos ombrívols.

Talussos, encletxes de roques, marines i alzinars.

Característiques: Falguera amb fulles de fins 35 cm de longitud coriàcies. Làmina estretament triangular (2-3 pinnes o divisions). Pinnes triangulars i pínnules el·líptiques o amb forma d'ou (ovades). Sorus ovats.

Observacions: A les Illes Balears només viu a Menorca, lligada a substrats silicis. També es troba a altres petites Illes del Mediterrani Occidental. Sembla originat per hibridació d'altres espècies d' Asplenium.

PLANTES DE MENORCA: RAVENELL - BERGERET (Rapistrum rugosum (L.) All. subsp. rugosum (L.) All.)

Rapistrum rugosum (L.) All. subsp. rugosum (L.) All.

Família: CRUCIFERAE (BRASSICACEAE)

Gènere: Rapistrum

Sinònims: Rapistrum rugosum (L.) All. subsp. orientale (L.) Arcang.

Nom comú català: Bergeret. Ravenell.

Distribució per províncies: Illes Balears.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-meridional

Categoria UICN: LCRisc mínim

Època de floració: Abril, Maig, Juny

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. 

Característiques: Aquesta herba és molt abundant als camps de conreu, pot arribar a formar grans masses que pinten de groc els camps a la primavera. La diferenciarem d'altres espècies de la mateixa família (crucíferes) per la seves petites flors, i sobretot pels fruits que tenen forma globosa, amb un bec terminal i una mena de sostenidor a la base. Hi ha però tres subspècies present a les illes que es diferencien per la forma dels fruits.La subspècie orientale té el fruit amb la base no inflada i l'estil més curt que el fruit. 

PLANTES DE MENORCA: HERBA DE CINC NIRVIS - HERVA DE CINC VENES - PEU DE LLEBRE (Plantago lagopus L.)

Plantago lagopus L.

Família: PLANTAGINACEAE

Gènere: Plantago

Nom comú català: Herba de cinc nirvis. Herba de cinc venes. Peu de llebre.

Nom comú castellà: Pie de liebre.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Mallorca. Menorca. Eivissa. Formentera. Cabrera. Dragonera.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània

Categoria UICN:  LCRisc mínim

Època de floració: Març, Abril, Maig, Juny

Formes vitals: Teròfit.

Hàbitats: Camps de conreu, Vores de camins, llocs alterats. Pradells terofítics calcícoles. Vores de camins i camps.

Característiques: Aquesta espècie és molt fàcil d'identificar per l'espiga, perquè està coberta d'una pilositat sedosa que li dona un aspecte blanquinós ben diferent al de Plantago lanceolata, a més té una forma ovalada en lloc d'allargada com en aquest darrer. D'altre banda les fulles també tenen pèl, un tacte suau, i una forma que recorda a l'orella d'un conill. És una herba anual. Floreix al principi de la primavera.