MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dissabte, 14 d’abril del 2018

PLANTES DE MENORCA: LLORER BORD - MARFULL - ORIOLA - PICABARALLES - SANTJOANERA (Viburnum tinus L.)





Viburnum tinus L.
Família : CAPRIFOLIACEAE
Gènere : Viburnum
Nom comú català : Llorer bord. Marfull. Oriola. Picabaralles. Santjoanera.
Nom comú castellà : Barbadija. Duraznillo. Durillo. Sanquillo. Tino.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Lleida. Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-septentrional
Època de floració : Gener. Febrer. Març. Abril.
Formes vitals : Macrofaneròfit.
Hàbitat : Màquies i boscos d'alzinars. Jardins.
Usos i propietats : Medicinal.
Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : El marfull és un arbust que es pot arribar a fer com un petit arbre. Té fulles oposades, grans i amples, relativament dures i lluents per l'anvers; el marge de les fulles és sencer i suaument pilós. Les flors són petites i blanques, es troben agrupades en inflorescències que semblen umbel·les. Amb aquest caràcter no es pot confondre amb altres arbusts de la nostra flora. És una planta de llocs ombrívols i humits, pròpia dels alzinars o de lloc on ha existit aquests arbres; a Mallorca sense ser rara tampoc és gaire freqüent. A Menorca i Eivissa és raríssima.