MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 22 de març del 2015

PRAT DE SON BOU (ALAIOR)



El prat rep les aigües dolces dels barrancs de Son Boter i des Bec, situats a ponent, i de son Bou, situat a llevant. Hi ha una petita entrada d'aigües marines per infiltració a través de l'arena de la platja i també durant els temporals, en què les onades arriben fins a la zona humida a través de dues goles situades a la part central de la platja. Ara bé, la major part de les aigües que mantenen la zona humida són dolces i provenen de l'aqüífer des Migjorn, el més important de l'illa. Des del 1946 fins al 1963, el prat va ser utilitzat per al conreu de l'arròs.








El conjunt de Son Bou és molt singular en el context de Menorca, ja que la zona humida està delimitada per una platja molt llarga (2,5 km) amb dunes disposades de forma paral·lela a la línia de costa i exposades als vents de component sud. El sistema actua com a barra, d’uns 1.400 metres de longitud, d’una zona humida de gran importància que rep aports d’aigua dels barrancs adjacents.

A l'illa no hi ha cap altra platja tan llarga, ni cap dels altres sistemes dunars importants (es Grau, Son Saura del Nord, Tirant, Cavalleria, Pregonda, cala Pilar i la Vall) no té una disposició de les dunes com aquesta. En aquests altres sistemes, les dunes segueixen una disposició paral·lela al vent dominant i independent de la línia de costa, un fet excepcional a la Mediterrània occidental. En canvi, a Son Bou les dunes segueixen el patró normal al litoral mediterrani, és a dir, dunes paral·leles a la costa i transversals al vent dominant.

El prat de Son Bou és la segona zona humida en importància de Menorca. Els excedents d’aigua arriben a la mar a través de dues goles que travessen la platja i a través d’una tercera sortida artificial picada a la roca, situada a l’extrem occidental, a la zona de Talis, coneguda amb el nom de sa Mina Nova.






Son Bou compta amb una petita albufera, que constitueix un refugi per a les aus aquàtiques migratòries.