PONTS I BARRAQUES (MENORCA)

Els ponts i les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra en sec que es van aixecar per a usos ramaders i que servien, com encara ho fan avui, de refugi a la nit i en els dies de pluja o de molta calor per al bestiar boví, de cabestre i de peu forcat (porcs i bens).

Els ponts i les barraques es poden trobar a qualsevol tanca dels tres sementers que constitueixen els terrenys d’un lloc, i servien de refugi al bestiar en el moment en que, pel propi sistema rotatiu de la terra, aquest no podia accedir directament a les construccions de les cases del lloc destinades a aquests fi. D’aquesta manera, són construccions que solen estar relacionades amb altres elements etnològics, com ara menjadores, abeuradores i diferents sistemes de recollida i d’emmagatzematge d’aigua, per tal de satisfer les necessitats bàsiques del bestiar.

El pont és una construcció de planta rectangular amb els murs de pedra seca i amb una, o més d’una, portalada d’accés. La característica més particular del pont és la coberta, feta de dues filades de lloses de marès disposades en triangle, recolzades en els murs laterals i cobertes per fora amb terra i pedra petita a fi d’impermeabilitzar l’interior, protegir-lo de la pluja i de la banyadura de la nit a l’hivern i convertir-lo en un lloc fresc a l’estiu. La coberta de terra i pedreny té, per tant, una doble finalitat: per una banda dóna estabilitat a les lloses inclinades del sostre i per una altra aclimata l’interior del pont.

Segons les dimensions i l’ús específic al qual es destinen es distingeix entre els ponts de bestiar, per al bestiar oví i boví, i els ponts de porquim, de dimensions més reduïdes i amb la portalada d’accés més baixa, per al bestiar menor, especialment als porcs

Les barraques, en canvi, són de planta circular i es caracteritzen per estar constituïdes per una superposició de diferents cossos construïts amb la tècnica de la pedra en sec que es redueixen de diàmetre a mesura que s’eleven cap a la part superior, com si es tractés d’una piràmide esglaonada. L’espai interior es cobreix amb una falsa volta feta per aproximació de filades de pedra. Com en els ponts, se sol distingir entre les barraques de bestiar i les de porquim.

La major o menor proliferació de barraques i ponts en un lloc depèn de la seva ubicació geogràfica, de la disponibilitat de pedreny i de l’especialització del lloc en la cria de bestiar. Era comú que els llocs amb terrenys pobres des del punt de vista agrícola i amb molt de pedreny en superfície (per exemple, certes explotacions de la part nord-occidental de l’illa) es dediquessin més a la cria de bestiar, per la qual cosa a les tanques d’aquests llocs hi ha més quantitat de construccions d’aquest tipus.

És probable que l’origen de les barraques es trobi en els clapers, caramulls de pedreny retirats de les tanques per facilitar-ne la llaurada. El domini de la tècnica de construcció de la pedra en sec i la necessitat d’aprofitar el pedreny sobrant d’una tanca que es volgués destinar a usos ramaders, podria haver estat el motiu pel qual es començaren a aixecar ponts i barraques arreu del territori illenc.

Encara que l’origen de la construcció de barraques i ponts és antic, molts d’ells (concretament les barraques més monumentals de la part nord-occidental de l’illa, com les dels llocs de Son Escudero, sa Torre Vella o ses Truqueries) van ser construïdes durant la primera meitat del segle XIX, i el principal impulsor de la seva construcció fou Bernat Magí Olives i Squella, que va promoure importants millores en els llocs de la seva propietat i els equipà amb monumentals barraques per al bestiar.

Font: Cultura Popular de Menorca