 |
|
L’aljub és un element utilitzat tradicionalment per aprofitar l’aigua de pluja
mitjançat un sistema molt eficaç de recollida, canalització i emmagatzematge de
l’aigua en un dipòsit a fi de destinar-la al consum humà i, principalment, dels
ramats. Malgrat que hi ha diferents tipus d’aljubs, els dos tipus més freqüents
a Menorca són els següents.
Per una banda hi ha els aljubs consistents en un dipòsit quadrat o
rectangular construït generalment per damunt del nivell del sòl i amb la
terrassa superior en lleuger pendent, des d’on es recull l’aigua de pluja per
remolc cap a un forat que comunica amb el dipòsit de baix. En aquests aljubs
l’aigua de consum s’obté manualment a través del coll, cobert amb una
estructura de carreus de marès i amb una obertura d’accés, mitjançant l’ajut
d’un poal i una corriola.
Per altra banda hi ha aquells aljubs consistents en un dipòsit excavat a la
roca mare directament, també en pendent, i tancats amb un muret de pedres o amb
una paret seca per tal que l’aigua arribi al dipòsit ben neta. Aquests aljubs
més senzills es destinen a la recollida i a l’emmagatzematge d’aigua per al
consum del bestiar, per la qual cosa es troben en qualsevol indret idoni i
poden estar relacionats amb altres construccions ramaderes, com ara ponts,
barraques o boers, i, sobretot, amb unes abeuradores fetes amb grans blocs de
pedra perquè el ramat hi pugui beure.
Aquest darrer tipus d’aljub presenta també el coll cobert amb una senzilla
estructura de carreus de marès, de planta quadrada i coberta plana, que té un
petit forat a la base per on es canalitza l’aigua que es recull del terra cap a
l’interior del dipòsit soterrat, i una obertura d’accés des d’on s’extreu
l’aigua a la superfície amb un poal. Aquesta aigua, una vegada a dalt, s’aboca
a una pastereta de pedra encaixada en un dels murs d’aquesta construcció i,
d’aquí, es canalitza cap a les abeuradores.
Cultura Popular de Menorca
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada