MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dijous, 28 de juny del 2012

SALINES D'ADDAIA (ES MERCADAL)

La sal ha tingut un paper fonamental en les activitats de costa i en el comerç pel seu interès per a la conservació dels aliments.
Les salines d’Addaia es construeixen i comencen a produir l’any 1845, amb una rendibilitat baixa. Es donen xifres de producció de 90 tones (1926), 80 tones (1929) i 73 tones (1947).
Segons l’expedient de legalització (1954, Ministeri d’Indústria) ocupen 16.000 m2 (1 estany concentrador previ de 3.530 m2, 9 evaporadors i escalfadors que ocupen 10.300 m2 i 3 cristal•litzadors que ocupen 2.170 m2). Es mantenen en explotació fins al 1990.
Aquestes salines varen ser les darreres en funcionament de Menorca, amb un procés totalment artesanal.
Aprofitant la poca profunditat de les colàrsegues cercaven unes superfícies on deixaven que l’aigua salada s’evaporés fins que la capa de sal era suficientment gruixuda per ser recollida amb pales. Es transportava en carretes a la plaça dels estanys situada devora el magatzem. Entre la recollida i el transport es deixava escórrer en munts anomenats serrals. Abans d’entrar-la al magatzem es triturava amb una màquina enganxada a un tractor. Es deixava assecar i s’envasava en sacs de 50 quilos. Es venia, sobretot, als formatgers i a les clíniques per descalcificar l’aigua.