MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

dimecres, 12 d’octubre del 2016

FAR DE CAVALLERIA (FORNELLS - ES MERCADAL) 2016






És un dels quatre fars projectats per Antonio López i Montalvo, dels quals solament queden en servei el de Penjats i aquest.
Es va inaugurar el 01-03-1857 amb una òptica de 2n ordre per a llum fixa de la casa Sautter. En aquesta zona costanera s’havien produït des del segle XIV més de set-cents naufragis.
A pesar de l’ajuda que va suposar la col•locació d’aquest far, van seguir produint-se alguns naufragis d’importància, fet que va motivar la construcció dels fars de Favàritx i Punta Nati.
El 1911 s’hi instal•lar un sistema d’il•luminació amb llum d’incandescència Luchaire, però pel fet que aquest tipus de llums no eren habituals als fars espanyols, es van produir molts problemes amb el maneig.
El 1922 es van substituir la vella òptica fixa de 2n ordre i la llanterna poligonal per una llanterna cilíndrica de vidres corbs amb muntants verticals i una òptica de 3r ordre gran model, de 500 mm de distància focal. La nova aparença seria de grups de dos llampades blanques cada 10 segons. Per la seva banda el llum d’incandescència Luchaire va ser substituït per un altre del tipus Chance de 85 mm, molt més comú i al qual estaven habituats els torrers de les Balears. També s’hi va eliminar el vell llum de nivell constant que s’utilitzava com a reserva, i va ser substituït per a aquesta mateixa funció per un llum Maris de dues metxes. Es va mantenir amb petroli fins als anys vuitanta i va ser l’últim far de les Balears a utilitzar-lo com a combustible.
A causa de les modificacions de 1922 es va establir un camí oficial de servei des de Mercadal, ja que fins llavors s’hi accedia a través d’uns terrenys privats amb el permís del propietari però el traçat del qual variava cada any en funció de l’evolució dels conreus.
FARS DE BALEARS