"Es Capitanet"
El Barranc d'Algendar és un paratge meravellós situat
a la zona del migjorn de Menorca. No són poques les llegendes i les històries
que s'amaguen entre la vegetació i els penya-segats majestuosos. Contes de
temps llunyans, pirates perduts, saquejos, animals misteriosos, encantadores
dames... De temes i històries n'hi ha moltes, però n'hi ha una que desperta un
interés especial: la de'n Jaume Soler Adrover, conegut popularment com “es
Capitanet”.
Ell era d'Eivissa, militar que lluità contra les
tropes carlistes a Catalunya sota el comandament del general Martínez Campos.
Va ser destinat a Menorca, on es casà amb una ciutadellenca. Després de viure a
Ciutadella va comprar una casa a Ferreries, a més del lloc de s'Aranjassa al
barranc d'Algendar. Segons l'amo en Joan de s'Aranjassa, podríem afirmar que en
Jaume era un personatge una mica estrany, contava moltes històries i hom no
podia saber on era el límit entre la realitat i la ficció. També expliquen que
quan anava de Ferreries cap el Barranc veia enemics imaginaris entre els penyals
i la vegetació. Creia amb les bruixes i era profundament religiós, els
diumenges sempre anava a missa a la capella des Torretó.
No cal insistir en el comportament no massa “normal”
del nostre personatge, almenys pel que fa a les explicacions de l'amo en Joan
de s'Aranjassa. Si ens apropam a la figura de'n Jaume Soler i la comparam amb
la resta d'habitants d'Algendar podríem trobar un element distintiu:
l'experiència fora de l'illa d'es Capitanet. Probablement, abans d'arribar a
l'illa, establí contactes amb algun grup maçó o societat secreta. Si continuam
amb la història la cosa es pot aclarar una mica més.
A part de tenir el lloc de s'Aranjassa, la mateixa
font explica que guanyà el lloc d'es Canaló jugant a les cartes. Al 1904 morí
la seva dona, i ell moriria al 1922. El matrimoni mai va tenir fills i alhora
de fer el testament en Jaume va tenir un gran dilema: si deixava les seves
possessions als seus familiars llunyans, quan tornés hauria de començar des de
zero! Evidentment creia en la reencarnació. Aquesta actitud podia venir donada
per una clara influència maçònica. En Jaume va deixar les seves terres al
Bisbat, ells les vetllarien fins que tornés, si no tornava en 400 anys les
terres passarien a ser propietat del Bisbat, així de senzill. Han passat 86
anys des de la mort de'n Jaume, encara li manquen 316 anys per tornar...
L'Infant Terrible ha fet una adaptació de la història,
i ha fet una cançó que porta com a títol “Fantasia o realitat”.
Font: ASSOCIACIÓ
CULTURAL SES TRES BOQUES DE FERRERIES
|
1 comentari:
Hola hem dic Jaume I vaix fer molta feina al barranc,Un día obrint cami amb les eines varem localizar la font.Era plena de esversers I de malesa pero amb la insistencia I la ilusión vam trotar la font I encara ni avía un got alla,al costado de la piedra ahon raya l'aigua cristalina de fa molts I molts anys.Alla,casi ploro de la ilusión I l'esfors sempre que puc vaix a veurel i paseixar pel barranc.una llastima que el bisbat no estigues disposat a cuidarlo.jo mateix m'hi vaix oferir a cuidal I mantenir pero la repostar va ser en negativa.Si calcu tinges el poder per convenc er al bisbe de Ferrerias sería per jo un onor viure I mantenir viva la esencia de aquest lloc tan poderos..tinc 52 anys I catolic sería un onor poder veure I cuidar la casa de la foto que tan cops eh verenat I disfrutar tant.Gracies per aquest espai I per l'interes.Si es pueges veure va fins a Cala galdana.era I es unic,si portaba de contrabandistes el tabaco I de mes coses..
Publica un comentari a l'entrada