MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dijous, 25 de febrer de 2010

TORRE D'EN GALMÉS -POBLAT TALAIÒTIC- (ALAIOR)



El poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés (o Gaumés) és un dels jaciments arqueològics més grans de les Illes Balears. Situat sobre un turó des del qual s'observa bona part del sud de Menorca, i en dies clars les muntanyes de l'illa de Mallorca.
Havia estat emmurallat. Cronològicament, va perdurar des d'època pretalaiòtica (abans del 1400 aC) fins a l'època romana, encara que també s'hi han trobat algunes restes d'època medieval.
El poblat té una zona d'edificis públics formada per tres talaiots, que ocupen la part més alta com correspon a la seva funció de talaies de vigilància i control del territori. També inclou un recinte de caràcter religiós anomenat taula i cases de construcció circular de doble mur destinades a la vida domèstica.
Sota el turó es troba una edificació adossada a les cases anomenada sala hipòstila, o sala amb columnes, que possiblement era utilitzada com a magatzem o habitació auxiliar d'una de les cases del poblat. El sistema d'aprofitament de l'aigua de pluja, mitjançant filtres naturals excavats a la roca i canalitzacions que la porten fins a grans dipòsits, és una altra característica a destacar del poblat talaiòtic.