+16-02-2014.JPG)
+16-02-2014.JPG)
+16-02-2014.JPG)
+16-02-2014.JPG)
+16-02-2014.JPG)
+16-02-2014.JPG)
+16-02-2014.JPG) |
|
Sepulcre megalític del Pretalaiòtic (II mil·lenni aC).
Els anomenats sepulcres megalítics són tombes col·lectives de l'època
pretalaiòtica, que poden datar-se cap al 1800 - 1600 aC. Un dels més coneguts
és el de ses Roques Llises. Consta d'una cambra funerària formada per grans
lloses posades de cantell, que es trobaven cobertes també per lloses
horitzontals. S'accedia a aquesta cambra funerària per una llosa perforada, ben
visible encara, després de travessar un petit corredor. Tot el conjunt estava
cobert per terra i pedres, tot formant un petit túmul. Actualment només es
veuen algunes lloses de la cambra funerària i restes del corredor i del mur de
contenció. Els difunts eren dipositats a la cambra funerària amb alguns
materials (ceràmiques, objectes d'os i de metall), part dels quals foren
rescatats durant l'excavació.
|
1 comentari:
Som molts els qui preferim la bellesa de la irregularitat a la discutible bellesa de la linia recta. Les construccions megalítiques del Calcolític i també les posteriors talaiòtiques, em desperten un plaer estètic molt superior a les arquitectures sumeries, egipcies , gregues o romanes, on la línia recta sembla diluir l'emoció del misteri, i la monumentalitat dels volums -al meu parer- no compensa la pèrdua de regustos geològics.
L'imperi absolut de la línia recta a partir de l'antigor clàssica, hom va tornar a superar-lo amb el barroc, però molt tímidament, massa supeditats a la regularitat geomètrica.
Un gran geni de l'arquitectura, Antoni Gaudí, sí que va saber retrobar aquesta vibració emocional que desperten els megàlits.
La irregularitat geomètrica i l'imperi de la recta vindríen a il.lustrar,d'alguna manera, la tensió dialèctica natura / cultura
Publica un comentari a l'entrada