MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

dijous, 18 de gener del 2018

PLANTES DE MENORCA: Malva minoricensis (Cambess.) J.J. Rodr. - Lavatera triloba L. subsp. pallescens (Moris) Nyman


Lavatera triloba L. subsp. pallescens (Moris) Nyman
Família : MALVACEAE

Gènere : Lavatera

Distribució per províncies : Illes Balears.

Distribució per illes : Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània (Baleàrico-tirrènica)

Època de floració : Abril. Maig. Juny. Juliol.

Formes vitals : Nanofaneròfit.

Hàbitat : Llocs pedregosos i exposats prop del litoral.

Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.

Categoria IUCN : Vulnerable

Característiques : Es tracta d'un petit arbust de les zones costaneres de Menorca (var. minoricensis), un temps considerat com endèmica de l'illa sota el nom de Lavatera minoricensis. Té les fulles molt ondulades al marge i les flors són rosades amb venes purpurines. La coloració de la flor i les fulles ondulades permeten diferenciar-la sense problemes de Lavatera maritima. Floració al final de la primavera.

Estatus : Endèmica (Tirrènica).  





Malva minoricensis (Cambess.) J.J. Rodr.

Malvaceae

Categoria UICN: ENA2(c), B1b(iii,iv,v)c (iii,v)+2b(iii,iv, v)c(iii,iv); C2a(i)b; D

Protecció legal: vulnerable (CBEA)

Distribució geogràfica: espècie endèmica de Menorca amb poblacions disperses pels litorals nord i est.

Dades poblacionals: actualment les localitats on es coneix la presència d’aquesta espècie es corresponen amb cinc quadrats UTM d’1x1 km; en total, hi ha sis nuclis poblacionals. El darrer cens comptabilitza menys de dos-cents exemplars, la majoria (setanta) a una població, a l’illa de l’Aire. La segueixen en importància les de la punta de s’Escullar i del cap de Favàritx, amb de vint a trenta individus. Els altres tres nuclis poblacionals (punta Nati, So n’Angladó i illa d’en Colom) són significativament més reduïdes (< 5 individus). A altres sis localitats on ha estat citada no s’ha pogut retrobar (Binidalí, Alcalfar, cap Negre, es Murtar, sa Mesquida i Binillautí).

Hàbitat: creix a roquissars i sòls pedregosos del litoral, tant calcaris com silicis, amb un cert grau d’alteració o nitrificació per la presència de bestiar o de colònies d’aus marines.

Estat de conservació: amb les dades actuals és un dels endemismes de la flora de Menorca que mostra una tendència més negativa pel que fa a l’estat de conservació. Pot haver desaparegut de cinc localitats (Iriondo et al., 2003), i a una (Binillautí) se n’ha comprovat la desaparició en els darrers quinze anys.

Aquesta evolució negativa pot estar relacionada amb la dependència d’un cert grau d’alteració per la presència de bestiar (sòls moderadament nitrificats). En aquest sentit, és significatiu que les poblacions més actives i dinàmiques coincideixen amb zones on es manté la presència de pastura extensiva (ovelles) o on hi ha extenses colònies d’aus marines. Tanmateix, una exploració detallada de localitats adequades a les costes nord i est podria revelar l’existència d’altres nuclis no detectats.

Informació del Llibre vermell de la flora vascular de les Illes Balears 2017