 |
|
El llorer,
Laurus nobilis, és una planta ben coneguda per les fulles aromàtiques amb usos culinaris.
De port arborescent, té un hàbit de creixement típic dels arbres de clima càlid,
com una gran mata amb nombrosos troncs principals que es
van renovant periòdicament a partir dels brots basals que
surten de la soca. Més que un arbre és com un gran arbust. Per aquestes i altres
evidències es considera el llorer
un vestigi de quan el clima a la Mediterrània era més càlid I humit. Actualment
encara es poden veure boscos
de llorers a les illes de la Macaronèsia, com les Canàries. Per les mateixes raons les poblacions més importants de l’illa estan refugiades a l’interior d’ambients
frescos i redossats, com el barranc d’Algendar. No se
sap si aquestes plantes són naturals, relictes, o bé introduïdes
en temps antic per l’home. El fet que les seves llavors
siguin dispersades activament pels ocells (ornitocòria)
I que la diversitat genètica arreu de la Mediterrània sigui
baixa dificulta determinar amb certesa el caràcter autòcton
o no de les poblacions. En qualsevol cas, és una planta
característica d’alguns dels indrets amb més valor paisatgístic de l’illa com són
els barrancs.
|
 |
|
Laurus nobilis L.
Família :
LAURACEAE
Gènere : Laurus
Nom comú català : llor. Llorer.
Nom comú castellà : Laurel.
Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears.
Tarragona. València.
Distribució per illes : Eivissa. Mallorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-oriental
Època de floració : Març. Abril. Maig.
Formes vitals : Macrofaneròfit.
Hàbitat : Llocs ombrívols i humits. Torrents i penyals. També
cultivat.
Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos
alimentaris. Medicinal.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : El llorer és un arbre amb fulles
lanceolades, coriàcies i aromàtiques, de color verd fosc. Les flors són
blanques, surten en umbel·les a les aixelles de les fulles. Aquest arbre ha
estat cultivat des de temps immemorial, per tant la seva distribució original
és confusa. Però podem estar bastant segurs de que és un arbre propi de la
nostra flora perquè viu a llocs molt naturals: escletxes de les parets rocoses;
esporàdicament pot arribar a ser abundant. Probablement és tracta de les restes
de boscos de llorers que van viure a les nostres illes fa milers d'anys.
Observacions : Les fulles han estat emprades per a cuinar, ja que
desprenen un fort aroma. També és usual des de temps molt remots la utilització
de corones de llorer per posar als herois.
Origen : Mediterrani fins a Àsia Menor
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada