 |
|
El fonoll marí, (Crithmum
maritimum) és una planta típica del litoral rocós que viu bé sobre penya-
segats fins gairebé on arriben els esquitxos de les onades. Creix també en
ambients més sorrencs o de còdols ben a prop de la roca. El fonoll marí,
és l’espècie més freqüent als roquissars litorals de la nostra costa. Malgrat
el seu nom, l’única cosa que l’emparenta amb el fonoll “terrestre” (Foeniculum
vulgare) és el seu aspecte i en especial la seva inflorescència en forma d’umbel·la
.
Tant el fonoll, com el fonoll
marí presenten inflorescències en forma d’umbel·la.
Com la majoria de plantes
típiques del litoral presenta una sèrie d’adaptacions per a sobreviure un
ambient tant inhòspit. En aquest cas, la planta té les fulles crasses
(carnoses) i glauques (clares).
És una planta rica en iode, brom
i d’altres sals minerals. Té una concentració en àcid ascòrbic (vitamina C)
molt elevada, raó per la qual ha passat a la història com a una planta antiescorbútica , que formava
part de la dieta dels navegants transoceànics.
El fonoll marí és
aperitiu, diürètic i tònic. Les seves tiges i fulles són molt aromàtiques i
s’utilitzen en la preparació d’olives en adob i també en la salaó d’anxoves.
És excel·lent acompanyant tot
tipus d’amanides.
Aquí a Ses Illes, el fonoll marí es molt apreciat i es
consumeix de manera habitual conservat en vinagre. Es fa servir per acompanyar
el pa amb oli, les amanides i fins hi tot algun peix al forn. A les Balears,
aquesta planta està protegida pel govern des del 2005 per evitar la seva sobreexplotació
i es necessita una autorització per collir-la. Des de Mallorca, el fonoll marí
es comercialitza a altres indrets del món on el producte és considerat com una
“delicatessen”.
Aquí teniu un vídeo on explica
molt bé la seva elaboració.
|
 |
|
Crithmum maritimum L.
Família : UMBELLIFERAE (APIACEAE)
Gènere : Crithmum
Nom comú català : Fonoll marí.
Nom comú castellà : Hinojo marino.
Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló.
Girona. Illes Balears. Tarragona. València.
Distribució per illes : Cabrera. Dragonera. Eivissa.
Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Pluriregional
Època de floració : Gener. Juny. Juliol. Agost.
Setembre. Octubre. Novembre. Desembre.
Formes vitals : Camèfit.
Hàbitat : Tot el litoral.
Usos i propietats : Aromàtica. Comestible o usos
alimentaris.
Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Planta que viu a les zones litorals ben a prop de la mar. És llenyosa
amb fulles dividides, en segments lanceolats, són suculentes, d’un verd glauc.
Tota la planta té un aroma ben característic. Les flors són d’un color
groc-verdós i formen umbel·les amb llargs peduncles.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada