MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

diumenge, 26 de juliol de 2015

PLANTES DE MENORCA: HERBA DE COTÓ O PALA MARINA (Thymelaea velutina)


Créixer en un sòl d’arena representa tot un repte per a la majoria de plantes. És un substrat on la disponibilitat d’aigua i nutrients poden tenir variacions molt marcades en poc temps; també és un medi poc estable, mòbil, i que es veu fàcilment afectat per factors ambientals com el vent, però també per altres com les alteracions causades per l’home. Les plantes han desenvolupat estratègies i mecanismes que els permeten superar aquestes dificultats. Per fer front a l’escassetat d’aigua moltes es cobreixen d’una densa capa de pèls (indument) o d’una pel·lícula cendrosa que els dóna un aspecte blanquinós o argentat; d’altres engruixen les fulles I tiges (suculència). Per afrontar la mobilitat de l’arena, moltes tenen capacitat per rebrotar des de la soca o arrel, encara que quedin profundament enterrades. A Menorca, per l’efecte de la tramuntana, els sistemes dunars sovint agafen una forma allargada i penetren a l’interior uns quants quilòmetres. Aquests ambients, coneguts com a arenals, presenten sovint singularitats florístiques.
Algunes són plantes endèmiques  i que posen de manifest el caràcter específic d’aquests ambients. L’herba de cotó o el camot són dos arbusts que caracteritzen els arenals de la tramuntana. El primer és un endemisme gimnèsic.


Thymelaea velutina (Pourr. ex Camb.) Endl.
Família : THYMELAEACEAE
Gènere : Thymelaea
Nom comú català : Herba de cotó. Pala marina. Peu de milà.
Distribució per províncies : Illes Balears.
Distribució per illes : Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-occidental
Endèmiques : Illes Balears
Època de floració : Febrer. Març. Abril. Maig. Juny. Juliol.
Formes vitals : Nanofaneròfit.
Hàbitat : Arenals marítims i cims de la Serra de Tramuntana
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Arbust que té les fulles acumulades a la part apical de les branques, totes elles incloses les tiges joves estan cobertes per una densa pilositat que dóna a la planta un color gris blanquinós, de vegades groguenc. Les fulles són ovalades i gruixades. Floreix al final de l'hivern i durant la primavera.
Estatus : Endèmica.