MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO AVUI DILLUNS 18 DE SETEMBRE DE 2023

diumenge, 31 de maig del 2015

CALA FUSTAM (ES MIGJORN GRAN) 2015


Separada de cala Escorxada per la punta de Sant Antoni, cala Fustam és una petita platja que està arrecerada al fons d’un petit entrant de mar. La cala és a la desembocadura d’un barranc de poc recorregut i dèbilment encaixat, a diferència de la majoria de cales del migjorn, les quals presenten forts encaixaments a torrents que donen lloc a barrancs. Just darrere la platja l’arena sí que s’endinsa pel llit rocós del torrent, que arriba a inundar tota la platja durant els episodis de pluja importants. La platja està completament rodejada d’un pinar que proporciona zones d’ombra agradable als seus visitants. 

A la part més interior de la platja, l’arena arriba a formar petites acumulacions amb força mescla de restes de posidònia seca que remunten els vessants de la cala. Aquesta platja acostuma a quedar recoberta per grans quantitats de restes de fulles de posidònia durant pràcticament tot l’any, fet que la protegeix de la incidència dels temporals. Aquesta planta forma praderies submarines que en aquesta zona de la costa són abundants i contínues i, a més, tenen un bon estat de conservació (a diferència de molts altres punts de la Mediterrània). La posidònia perd les fulles velles a l’hivern, la mar les arrossega fins a la platja, on queden acumulades i impedeixen que els temporals de baixa intensitat s’enduguin l’arena i proporcionen, així, protecció a la platja. Les praderies de posidònia tenen funcions ecològiques molt importants, ja que són l’hàbitat en què viuen moltes espècies d’éssers vius, entre els quals hi ha peixos, algues i altres organismes petits les closques dels quals proporcionen el material arenós que forma bona part de l’arena de les platges de l’illa. 








A la vora de la mar, els penya-segats són baixos i regulars i presenten una gran quantitat de cavitats i formes sinuoses. Un poc més enfora, guanyen alçada i arriben a formar penya-segats verticals d’una alçada considerable.

Segons diversos autors, el nom de la cala pot tenir dos orígens diferents. D’una banda, pot venir donat pel fet que és una cala on s’acostumen a acumular molts troncs de llenya i altres materials que la mar duu amb els temporals. D’altra banda, el nom podria venir donat per l’aprofitament forestal que es feia del bosc del voltant de la cala. Anys enrere els arbres més alts eren talats per a la construcció de vaixells i es transportaven per mar fins a les drassanes del port. En aquesta cala hi ha restes d’una rampa que era utilitzada per a la baixada dels troncs a la mar.
OBSAM