 |
|
Separada de
cala Escorxada per la punta de Sant Antoni, cala Fustam és una petita platja que
està arrecerada al fons d’un petit entrant de mar. La cala és a la
desembocadura d’un barranc de poc recorregut i dèbilment encaixat, a diferència
de la majoria de cales del migjorn, les quals presenten forts encaixaments a
torrents que donen lloc a barrancs. Just
darrere la platja l’arena sí que s’endinsa pel llit rocós del torrent, que
arriba a inundar tota la platja durant els episodis de
pluja importants. La platja està completament rodejada d’un pinar que
proporciona zones d’ombra agradable als seus visitants.
|
 |
|
A la part més interior de la platja, l’arena
arriba a formar petites acumulacions amb força mescla de restes de posidònia
seca que remunten els vessants de la cala. Aquesta platja acostuma a quedar
recoberta per grans quantitats de restes de fulles de posidònia durant
pràcticament tot l’any, fet que la protegeix de la incidència dels temporals.
Aquesta planta forma praderies submarines que en aquesta zona de la costa són
abundants i contínues i, a més, tenen un bon estat de conservació (a diferència
de molts altres punts de la Mediterrània). La posidònia perd les fulles velles
a l’hivern, la mar les arrossega fins a la platja, on queden acumulades i
impedeixen que els temporals de baixa intensitat s’enduguin l’arena i
proporcionen, així, protecció a la platja. Les praderies de posidònia tenen
funcions ecològiques molt importants, ja que són l’hàbitat en què viuen moltes
espècies d’éssers vius, entre els
quals hi ha peixos, algues i altres organismes petits les closques dels quals
proporcionen el material arenós que forma bona part de l’arena de les platges
de l’illa.
|
 |
| A la vora de la mar, els penya-segats són baixos i regulars i presenten una gran quantitat de cavitats i formes sinuoses. Un poc més enfora, guanyen alçada i arriben a formar penya-segats verticals d’una alçada considerable. |
 |
|
Segons diversos
autors, el nom de la cala pot tenir dos orígens diferents. D’una banda, pot
venir donat pel fet que és una cala on
s’acostumen a acumular molts troncs de llenya i altres materials que la mar duu
amb els temporals. D’altra banda,
el nom podria venir donat per l’aprofitament forestal que es feia del bosc del
voltant de la cala. Anys enrere els
arbres més alts eren talats per a la construcció de vaixells i es transportaven
per mar fins a les drassanes del
port. En aquesta cala hi ha restes d’una rampa que era utilitzada per a la
baixada dels troncs a la mar.
OBSAM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada