MENORCA RESERVA DE BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993-

MENORCA ES CONVERTEIX EN LA RESERVA DE BIOSFERA MARINA MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA APROVADA PER LA UNESCO EL 19 DE JUNY DE 2019

MENORCA TALAIÒTICA - DECLARADA OFICIALMENT PATRIMONI MUNDIAL DE LA UNESCO EL 18 DE SETEMBRE DE 2023

divendres, 29 de maig del 2015

CALA ESCORXADA (ES MIGJORN GRAN) 2015

El possible origen del nom de la cala vindria donat de l’aprofitament forestal que es feia del pinar del seu entorn, del qual s’extreia l’escorça, i per això, el nom de cala Escorxada. 
OBSAM

La punta de Sant Antoni separa cala Escorxada de la seva veïna situada més a ponent, cala Fustam. Malgrat la seva proximitat, són dues cales de morfologia prou diferents. Cala Escorxada no presenta tant d’encaixament. Es tracta d’una cala associada a un torrent que drena pel seu vessant de llevant, i dóna lloc a una extensa plana de deposició que forma la platja, associada aquesta a penya-segats regulars de menys de 10 metres d’alçada La cala no presenta morfologies dunars ben definides just a darrere seu. En canvi, sí que es troben dos tipus de formacions a la zona associada a la sortida del torrent: unes, de caire acumulatiu en forma de dunes davanteres, i les altres, unes formes que remunten els vessants associats a la platja, a altures superiors als 30 m (climbing dunes). L’arenal i la vegetació que hi creix associada es fan més evidents a l’extrem est de la platja i tenen continuïtat mentre s’endinsen seguint el traçat del barranc de cala Escorxada. 









La platja està flanquejada a banda i banda per dos promontoris rocosos coberts de pins. Per la banda de llevant, la roca calcària va guanyant alçada a la mar gradualment, fins a formar una paret vertical d’uns 10 metres d’alçada. A la banda de ponent, en canvi, la roca es troba amb terreny argilós, la qual cosa fa que esdevingui un sòl inestable amb nombrosos despreniments que donen lloc a la caiguda de blocs damunt l’arena de la platja o damunt els primers metres d’aigua.
 



A la part de ponent de la platja es pot observar un important niu de metralladora ben conservat que va ser construït dins la roca amb materials de la zona, la qual cosa el fa passar gairebé desapercebut a primer cop d’ull. Aquestes construccions fetes durant la Guerra Civil són freqüents al llarg de la costa menorquina, sobretot en aquells punts susceptibles de ser emprats per les tropes enemigues com a zona de desembarcament.  OBSAM