PLANTES DE MENORCA: ALOC (Vitex agnus-castus L.)

Vitex agnus-castus L.

Família : VERBENACEAE

Gènere : Vitex

Nom comú català : Agnocast. Alís. Aloc. Arbre de Sant Josep. Herba de la castedat. Pebre bord. Ximbla.

Nom comú castellà : Gatillo casto. Hierba de la castidad. Pimentera. Zausgatillo.

Distribució per províncies : Alacant. Barcelona. Castelló. Girona. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes : Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània

Època de floració : Juny. Juliol. Agost.

Formes vitals : Macro faneròfit.

Hàbitat : Llocs humits i desembocadures de torrents.

Usos i propietats : Afrodisíaca. Medicinal.

Plantes Legalment Protegides : Catàleg Balear.

Categoria IUCN : Poc preocupant

Característiques : Els alocs són petits arbres, fàcils de reconèixer per les seves fulles palmades amb 5 a 7 lòbuls molt estilitzats, de color verd per l'anvers i grisencs pel revers. Les flors són de color blau i apareixen per l'estiu. Els alocs viuen sobre sòls humits, a torrents, sovint quan arriben a la mar. Floreix a l'estiu.

Observacions : El nom de Agnus és la llatinització del grec agnos: cast, atribuïble a les propietats de calmar els apetits sexuals. Castus és una redundància ja que significa el mateix.

Origen : Contorn de la Regió mediterrània

El fruït és comestible, i s'ha emprat com a condiment per a aliments; el seu sabor és lleugerament picant i amargant. Per aquesta raó és conegut localment com a pebre bord.

Dels múltiples usos i virtuts medicinals que se li han trobat, cal destacar el seu ús per tractar disfuncions hormonals femenines (estimula la producció i sortida de la llet materna i produeix una millora en la majoria de dones amb síndrome premenstrual (SPM)), infertilitat i en la malaltia de Parkinson. Popularment s'ha usat per les seves propietats anafrodisíaques, com indica el seu nom en llatí. També s'ha emprat per al tractament de l'acne juvenil, per a malalties circulatòries i del cor. Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet, aspres i per foragitar els polls del bestiar.

 

 

L'aloc és originari de Grècia i Itàlia i es troba disseminat per tota la costa mediterrània.