Les basses temporals són uns ecosistemes típics del clima mediterrani. Es diuen temporals perquè alternen èpoques humides (quan la bassa està inundada) i èpoques seques (quan està eixuta), segons les estacions. Aquesta dinàmica no és més que una conseqüència de les fortes diferències estacionals del clima mediterrani, plujós i temperat durant l'hivern, sec i calent a l'estiu. Aquest contrast de situacions provoca que les espècies que hi viuen hagin hagut d'adaptar-s'hi per poder sobreviure. Com a resultat s'obtenen unes espècies rares i amb comportaments únics, motiu pel qual són considerats ecosistemes singulars. Són ecosistemes escassos, fràgils, exclusius i sempre d'extensió reduïda, d'aquí que la Directiva Hàbitats els fa mereixedors de ser considerats hàbitats d'interès prioritari per a la seva conservació.
Generalment són petites depressions en terrenys impermeables, creades per l'erosió natural del sòl. N'hi ha de diverses formes i mides. És peculiar i característic de les basses temporals la poca fondària que tenen, que no sol ser superior a 1-2 metres. No obstant això, en aquests petits ecosistemes hi trobam uns organismes d'interès extraordinari.
Tanmateix, no tota la importància de les basses recau en les seves particularitats ecològiques. Les basses, a Menorca, han estat i són d'utilitat per a l'home; i per a la vista, són vertaderes sorpreses de color enmig de paisatges àrids. La gran diversitat que presenten modelen paisatges inesperats i sorprenents, una aparença que varia al compàs de les estacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada