L'element més significatiu d'aquest jaciment és un gran talaiot troncocònic, construït amb grans pedres de forma més o menys aplanada. S'hi observa, a la part superior del costat sud, una gran escala monumental. A aquest edifici s'hi adossen, per els costats sud i oest, dues construccions de façana lleugerament còncava, que recorden, per la forma externa de la seva planta, als recintes de Taula.
El talaiot Est de Curnia
està format per dos cossos ben diferenciats adossats a una murada més antiga
que es conserva en estat fragmentari i que originalment delimitava un recinte a
la zona elevada que hi ha darrera seu. El corredor central podria constituir
l'accés a aquest recinte fortificat i la petita cambra situada al lateral oest,
amb una espitllera que permet mirar cap al passadís, podria estar relacionada
amb aquesta funció. Els materials descoberts durant l'excavació arqueològica en
els nivells inferiors d'aquest corredor corresponen a la darrera ocupació
talaiòtica del segle III aC. Al nord-oest del talaiot s'hi poden observar dues
grans cisternes, amb una sèrie de canals de recollida d'aigua que van perdre la
seva funció durant els darrers segles abans de la nostra era, moment en que es
van començar a utilitzar com a femer. Aquest ús es va perllongar fins a l'època
medieval ja que en els nivells superiors, s'hi van recuperar nombrosos
fragments de ceràmica almohade (s. XIII).
A part d'aquests dos
talaiots, el jaciment compta també amb dues coves funeràries artificials, que
correspondrien potser al primer moment d'ocupació de l’ indret. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada