Els noms de lloc
La toponímia del camp menorquí és un dels instruments més interessants per
al coneixement de l’evolució de l’explotació agrícola i una font
importantíssima per conèixer una part de la seva història.
A Menorca, un reduït grup de marques toponímiques
es reparteixen la majoria dels llocs (explotacions) del camp de l’illa, les
representades pels prefixes o introductors següents: bini-, son, torre, al- i
rafal.
Son és la
contracció de “açò d’en” i, per tant, el nom que segueix és el d’una persona,
normalment el pagès que tenia el domini útil del lloc. Probablement la majoria
de llocs antics que tenen un nom que comença per ‘son’ corresponen a
assentaments del període posterior a la conquesta catalana; però en molts casos
el nom de persona han anat canviant en funció dels canvis de persones o
famílies que han ocupat el lloc (com a domini útil o com a propietat).
Un altre aspecte que cal destacar és la proporció entre nombre de llocs i
nombre de topònims, que mostra la progressiva segmentació de les finques,
especialment al terme de Maó (110 llocs/66 topònims diferents). Aquesta
segmentació és visible en la toponímia, per la pràctica de mantenir sovint el
mateix topònim afegint-hi ‘de dalt’, ‘de baix’, ‘vell’, ‘nou’, o mitjançant
l’ús de diminutius (d’Algendar, Algendaret).
CULTURA POPULAR DE MENORCA
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada