MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

diumenge, 8 de març de 2015

LLOC DE SON MERCER DE DALT (FERRERIES)









Els noms de lloc
La toponímia del camp menorquí és un dels instruments més interessants per al coneixement de l’evolució de l’explotació agrícola i una font importantíssima per conèixer una part de la seva història.
A Menorca, un reduït grup de marques toponímiques es reparteixen la majoria dels llocs (explotacions) del camp de l’illa, les representades pels prefixes o introductors següents: bini-, son, torre, al- i rafal.
Son és la contracció de “açò d’en” i, per tant, el nom que segueix és el d’una persona, normalment el pagès que tenia el domini útil del lloc. Probablement la majoria de llocs antics que tenen un nom que comença per ‘son’ corresponen a assentaments del període posterior a la conquesta catalana; però en molts casos el nom de persona han anat canviant en funció dels canvis de persones o famílies que han ocupat el lloc (com a domini útil o com a propietat).
Un altre aspecte que cal destacar és la proporció entre nombre de llocs i nombre de topònims, que mostra la progressiva segmentació de les finques, especialment al terme de Maó (110 llocs/66 topònims diferents). Aquesta segmentació és visible en la toponímia, per la pràctica de mantenir sovint el mateix topònim afegint-hi ‘de dalt’, ‘de baix’, ‘vell’, ‘nou’, o mitjançant l’ús de diminutius (d’Algendar, Algendaret).
CULTURA POPULAR DE MENORCA