MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dissabte, 28 de febrer de 2015

PRAT DE LLURIAC I TIRANT (FORNELLS) FEBRER 2015


El Prat de Lluriac i Tirant és la segona zona humida en extensió de Menorca amb unes 100 ha de terrenys inundables. Cada vegada té més importància pel conjunt d’aus aquàtiques que a l’hivern visiten l’illa.






El torrent de Mercadal alimenta, prèviament a l’arribada a la platja de Tirant, el prat de Lluriac, un conjunt de 3 basses estacionals de notables dimensions més una àmplia zona inundable temporal.
El conjunt de les zones humides de la zona es completa amb tot un seguit de basses temporals localitzades entre les morfologies dunars i derivades dels enfonsaments provocats per l’extracció d’arena. En l’actualitat, totes aquestes basses estan completament recobertes de vegetació i repletes de vida aquàtica.
El Torrent desemboca a la part posterior del costat esquerre de la badia de Tirant.
 PRAT DE TIRANT














Basses temporals
A la zona de tramuntana de Menorca, com en altres indrets de l’illa, es troben les anomenades basses temporals, que són unes formacions naturals de gran interès ecològic. Aquestes basses són masses d’aigua que s’acumulen en depressions o cavitats del terreny poc profundes el sòl de les quals és impermeable. Aquestes cavitats no tenen cap aportació permanent d’aigua, no hi ha fonts ni surgències freàtiques que les alimentin i, per tant, depenen de l’aigua de pluja que caigui cada any. Com que generalment ocupen una petita extensió de terreny, quan arriben les estacions seques aquestes basses s’assequen completament i d’aquí l’adjectiu de temporal que reben. Aquesta temporalitat, pel fet de dependre de les pluges, per un costat, i de l’evaporació de les calors de l’estiu, per l’altre, és diferent cada any, de manera que alguns anys les basses poden estar seques per manca de pluges i d’altres, si plou prou durant la primavera, poden retenir aigua durant els mesos més calorosos. Les dimensions d’una bassa temporal varien des menys d’un metre de diàmetre, els anomenats cocons de forma arrodonida, fins als deu metres de llargària o, fins i tot més, en casos excepcionals, mentre que pel que respecta a la profunditat en cap cas superen els dos metres de fondària. L’interès ecològic de les basses temporals està en el fet que la fauna i la flora associades s’han hagut d’adaptar a les condicions canviants que les caracteritzen i han adoptat estratègies per sobreviure als períodes de sequera, que poden ser molt llargs. Açò fa que les característiques concretes de les comunitats de plantes i animals associades a una bassa temporal siguin molt peculiars i no es trobin en altres llocs. D’altra banda, la temporalitat i petitesa de les basses temporals fa que siguin ecosistemes molt fràgils que s’han de protegir.

Dintre del parc natural tenim dues basses temporals importants, la dels Armaris, a la zona de Mongofra, i la del Cós des Síndic, a la zona de Favàritx. La primera és una de les basses temporals més interessants de l’illa des del punt de vista biològic i la segona és una bassa poc corrent pel fet que les seves aigües estan salinitzades a causa de la proximitat a la mar.

Menorca Reserva de Biosfera
 Carretera a Urbanització "Ses Savines" de Cala Tirant, inundada