MENORCA RESERVA DE LA BIOSFERA -DECLARADA PER LA UNESCO EL 8 D'OCTUBRE DE 1993
-



CLICANT DAMUNT CADA FOTO, LA PODREU VEURE AMPLIADA

dilluns, 19 de gener de 2015

ALZINA (Quercus ilex ) MENORCA


ALZINA D'ALFURÍ DE DALT (CIUTADELLA)

SES ALZINES TORTES DE LA VALL (CIUTADELLA)
CAMÍ DE SA CUCANYA (ALAIOR)

CAMÍ AL PILAR (CIUTADELLA)
BARRANC D'ALGENDAR (ZONA CIUTADELLA)

L'alzina és un arbre extremadament sofert, capaç de viure damunt una gran varietat de sòls i en condicions sovint força extremes, adaptat als condicionants ecològics del clima mediterrani. Quan se'l deixa créixer, arriba a assolir fins a 20 m d'alçada, amb una capçada ampla i una escorça profusament clivellada. Les fulles són persistents, més aviat endurides, peludes per sota i amb els marges generalment dentats.
A recés d'aquesta planta es desenvolupen complexes i ufanoses comunitats biològiques. Al sotabosc de l'alzinar, hi creixen un gran nombre d'arbusts que en condicions naturals el converteixen en pràcticament impenetrable.




LES SEVES FULLES SÓN DURES, D'UN COLOR VERD FOSC

Quercus ilex L. Subsp. ilex

Família :FAGACEAE

Gènere : Quercus

Nom comú català : Alzina.
Nom comú castellà : Encina.
Distribució per províncies : Barcelona. Girona. Illes Balears. Tarragona.
Distribució per illes : Formentera. Mallorca. Menorca.
Distribució general (Fitogeografia) : Mediterrània-septentrional
Època de floració : Abril. Maig.
Formes vitals : Macro faneròfit.
Hàbitat : Forma la comunitat climàcica de bosc a les zones amb més de 500 mm de precipitació mitjana.
Usos i propietats : Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.
Categoria IUCN : Poc preocupant
Característiques : Aquesta alzina té la fulla allargada, verd fosc per l'anvers i amb molts de nervis (més de 8 parells) al revers. Aquest caràcter la diferencia de la subsp. ballota que tenen les fulles més arrodonides, de color verd grisenc per l'anvers i grisa amb pocs nervis al revers. De tota manera la gran variabilitat de la morfologia de les fulles sempre fa difícil la identificació.
Observacions : És l’arbre espanyol més representatiu. Arbre de gran valor ornamental.
Origen : Contorn de la regió mediterrània

Agalla de l'alzina (Dryomia lichtensteini)
Dípter de la família Cecidomyiidae, que indueix la formació d'agalles (malformacions als teixits vegetals produïts per insecte) sobre alzina (Quercus ilex).
S'observa un núvol de mini mosquits quan arriba la calor (de març a agost), que ponen uns 150 ous individualment a les fulles de les alzines i produeixen el desenvolupament d'unes agalles o bonyets a l'interior de les quals la larva es troba protegida de les inclemències del temps i alimentada. Pel feix emergeix l'adult realitzant un forat molt petit. No produeix un dany considerable a la planta, però quan és molt localitzat fa corbar-se les fulles i branquetes inferiors de l'alzina. Això crea una alarma injustificada entre la població i hi ha moltes telefonades de particulars.
Els danys són reiterats a les mateixes alzines cada any, ja que copulen i posen els ous a la mateixa zona d'on van emergir els adults.